LA TARDE CANSADA

 La tarde cansada

ya se viste de noche.

La noche se desviste,

se relaja bebiéndose 

una copa o tres.

El planeta se prepara

para dar otra vuelta 

alrededor del sol.

Lo hace por inercia,

por la fuerza de gravedad,

o sencillamente por amor.

El tiempo es una medida

por el hombre inventada.

Mide la relación de los cuerpos

a través de sus respectivos

movimientos.

Pero el tiempo no significa

absolutamente nada,

como prácticamente todo 

lo que inventa el hombre.

Mientras

 esta noche, ya borracha,

intenta hacer otro inútil balance.

Y así damos vueltas,

vueltas y vueltas.

Hasta que un buen día

dejamos al fin

 de dar tantas vueltas,

o quien sabe...

Dani T. D. 31/12/2024

SALVAJE Y FUGAZ

 Entre el ser y el no ser,

transito una vez más

arrastrando un corazón

por las calles de un deseo gastado,

o renovado,  según el clima.

Entre el no ser y el ser

cultivo promesas

para ver si vuelves algún día

y desgajamos la luna

en una noche encendida de besos ardientes,

de frutos de dorada saliva,

    de 2 decadencias que se funden

      en un vacío cósmico.

Entre el ser y el no ser,

cada vez más consiente

de que la vida es pura inconsciencia,

DESORDEN DE LA MATERIA,

un viaje mágico y sin demasiado sentido,

un accidente al  fin y al cabo

en un universo salvaje y fugaz....

Dani T. D. 31/12/2024

TIOVIVO CÓSMICO

 Se acaba el año,

empieza uno nuevo.

Otra vuelta alrededor del sol,

¡joder, que mareo!

Dani T. D. 31/12/2024

QUAN REGNI LA HUMANITAT NO FARÀ FALTA CAP CIVILITZACIÓ

   Hi ha un faxisme subtil que ja fa cert temps navega per les xarxes. Un nou faxisme que està a punt d'entrar a la Casa Blanca, que ja fa cert temps està governant Israel, que amenaça en entrar a Europa i que perfuma el
rostre sempre "honest" de Putin. Un nou faxisme (que essencialment és el de sempre) que no admet la crítica (per variar), que convida a no dubtar, a desfer la riquesa dels matisos. Sí, perquè entre el negre i el blanc hi ha més matisos i, més colors. A vegades, o sovint, ni la nit és tan negre. Ni el dia tan clar.

  Sempre hi hagut cert deliri, per part d'un sector de la societat, per dominar a la majoria, per fer fora el pensament crític, per procurar que la massa desintegri l'individu i segueixi el que diu el lider.  

  D'altre banda, pot ser paradoxal (i de fet ho es), però el l'individualisme extrem que provaxca el capitalisme salvatge actual també desintegra a l'individu, a la persona.

  En el fons, no hi ha res ideal. Però el sistema més idoni és (o seria) l'anarquia. L'anarqui no significa que tothom faci el que vulgui. l'anarquia significa evolir tot poder. Que cadascú sigui responsable de si mateix, respectant els altres. I que ningú sigui ni més ni menys que ningú. Viu i deixa viure.

  Pero això no sé si algún dia serà posible. Perquè entre d'altres coses l'home és l'animal més débil de tots. I com ésser débil és el més perillós. Una de les seves principals carecterístiques és que enlloc d'adaptar-se a la natura com ho fa la resta dels animal, ho fa el revés. Adapta la natura a les seves necessitats, als seus interessos.

 Fernando Pessoa té un pensament que a través d'en Bernardo Soares, autor d'El Llibre del Desassossec, escriu: Quan regni la humanitat, no farà falta cap civilització.

Diari secret, 2024

EL VERTIGEN DEL DESTÍ

 El vertigen de posar-se de peu cada dia,

la por a la por més idiota, més manipiladora, més invisible,

el pes de la buidor que regular res en particular

el desig que sovint es confon  amb l'atzar.

el caos de la vida que s'amaga en el teatre del cosmos.

Aquest destí que mai està escrit

perquè sempre s'escriu al marge de les pàgines,

els capullos de sempre que mouen els fils,

el neurosis per ser un mateix, 

la merda de les guerres que mai s'acaben.

La hipocresia fatigosa del Nadal que cada any torna,

la propaganda de les inútils i criminals religions,

la falsa democracia en aquest estat democràtic,

la ficció mortal sota la llei del temps,

l'oblit de la memòria que reescriu la història,

el paradís sempre artificial.

Dani T. D. 28/12/2024

LLIBERTAT

 Per sort, un és res.

Diari secret, 27/12/2024

LUZ Y BELLEZA

 Ingresando cada día en el espacio que mide el tiempo, como una agitación momentánea que regula la ficción más vital y mortal. 

 Evocando el mismo personaje para sobrevivir a través de cada paso hacía el destino que simula estar marcado por las estrellas o por algún dios pervertido, mientras se calibra a través del lenguaje cada momento presente que apenas dura nada.

  Y al fin, volver a jugar.

   A jugar con la incertidumbre que otorga el vértigo de existir, como clave indiscutible para encontrar algo de luz y belleza en este cementerio tan civilizado.

Dani T. D. 27/12/2024