amb sentit d'humor,
que res té massa importància.
I un, no deixa de ser
una màscara d'arena.
I en qualsevol moment,
patapam!!!
Diari secret, 8/2026
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
amb sentit d'humor,
que res té massa importància.
I un, no deixa de ser
una màscara d'arena.
I en qualsevol moment,
patapam!!!
Diari secret, 8/2026
esta nada que es vida.
Vida que se llena con nada,
nada que se colma de vida.
Vida y nada:
dos caras
de una misma medida,
o desmedida.
Nada y vida,
ambas se fusionan
en cada latido,
en cada beso.
Y por cierto,
¿Qué es la nada?
¿Y la vida?
Dani T. D. 11/8/202
per aquest mar salvatge.
Tot navegant és un Ulisses
a la recerca de la seva
partícular
Ítaca.
Tothom, en el fons,
és la mateixa persona,
el mateix nàufrag,
el mateix heroï,
el mateix ningú.
Quan el Ciclop,
ja bastant borratxo va ser ferit
per un pal al seu únic ull,
va preguntar a Ulisses
pel seu nom.
I el valent heroï,
per inspiracío divina,
va respondre:
Em dic Ningú.
I així Ulisses es va poder escapar
de la furia d'aquest gegant
cec i borratxo.
Ítaca encara queda lluny,
fins i tot quan un arriba
encara quedará lluny.
Encara que un
sigui Ulisses,
o un Ningú.
Cal prendre-s´ho en calma.
gaudir del viatge,
i quan vingui maldades
respirar fons i confiar....
Dani T. D. 10/8/2026
Fugen de la guerra, de la fam,
de règims autoritaris
subvencionats per grans
multinacionals.
Àngels que es llencen al mar
a la recerca d'una vida digne,
segueixen les senyals confuses
que els hi arriben
a les pantalletes dels telèfons.
El mar és tot un laberint de diversos blaus,
les seves aigües no sempre estàn calmades.
També brama i el blau es tenyeix de vermells,
d'un vermell que crida la mort més inevitable.
Son àngels plens de vida i esperança.
No son barbars. Els veritables bàrbars
estàn en Wall street or the white house,
acomodats en els seus luxosos despatxos.
Bàrbars farcits de diners.
Diners robats a la gent del carrer.
Els verdaders bàrbars
imposen la seva llei:
la llei del més fort,
la llei del més criminal,
la llei de la inhumanitat global.
Dani T. D. 7/8/2026
que tot de cop
es fa evident.
La vida es revelada
com un lúcid somni
empaitat pel vent.
I un, tan sols, és
una màscara d'arena
que dansa
seguint el ritme
que marca
el vent més suau
i misteriós.
Vent sua
que a voltes
es fa salvatge.
I empaita ben fort
per paissatges
i estats anímics
més enllà
d'un mateix
i alhora
molt més
a prop
de vosaltres
i de ningú
en concret.
Dani T. D. 6/8/2026
Hi havien dies en que en Rubert es sentia un Rubert fals. I el sentir-se fals, el dia era fals. Aleshores en Robert anava a treballar ...