s'acaba el món,
els més rics ja s'embarquen
a un coet cap a Mart.
La societat ja s'acaba,
s'acaba ja la societat,
els nens ja son monstres
amb set ulls i tres pantalles a cada ma.
El món ja s'acaba,
s'acaba el món.
La quarta guerra mundial
és farà amb pedres i pals.
Dani T. D. 9/8/2023
vivir como si la vida tuviera sentido,
vivir como si uno fuera otros,
vivir como si la muerte nunca aconteciera.
Vivir como un tigre sin cadenas,
vivir danzando desnudos en la oficina,
vivir coleccionando besos de extrañas,
vivir muriendo de risa hasta el final.
Vivir como si la vida importara nada,
vivir como un oso panda en la autopista,
vivir como si Dios y el Diablo existieran,
vivir como si la humanidad fuese de verdad.
Dani T. D. 8/3/2023
O, ves a saber...
De peu i ja dins d'un pantalons i jersei, que a la vegades van dins d'un abric que porta a la seva esquena una petita motxilla amb aliments i lectura pel viatge, un es disposa a desafiar la més immediata i misteriosa buidor de la realitat que l'envolta.
L'autobús ve a l'hora. Està ple de cossos amb els seus rostres que també procuren conservar cert equil.libri. Qualsevol petita toteria, i tot pot caure. Un pot caure. Caure sense caure, caien dins d'ell mateix com una metàfora, que tampoc es tan metàfora. Ja que en certa manera (o mesura) la vida és una caiguda. És el resutat de la dansa que marca un i tots (o tots i un) diariament. En l'esforç d'aixecar-se, de caminar i somniar que un està ben viu, encara que sigui uns dos minuts al dia.
Dani T. D 6/3/2023
I no avancem, tampoc retrocedim. No anem enlloc. Llavors la por ens permet imaginar el pitjor del pitjor. El sofriment més sofert. La realitat més infernal. Els impossibles més possibles.
Totes aquestes pelis de sèrie B se les munta el cervell. El cervell que no para d'imaginar possibilitats. Coses que quasi mai acaben passant. O que quan passen, les assomim com podem, i seguim el nostre viatge, la nostre particular odisea en aquest món fet de miralls. Miralls que reflexen la nostra més ínntima por. Ens la reboten, i un procura transformar-la en màgia i energia per continuar aquest joc entre la llum foscor. Des de la buibor més misteriosa a l'aventura més mortal que invoca la vida des de cada batec que espressa el cor, entre el desig i la por.
Dani T. D. 6/3/2023
ladran los deseos de la madrugada,
los dioses se exilian,
rezan los ateos,
se congela la pasión,
suspiran los suspiros,
y los besos bajan las escaleras
del olvido.
En la ciudad fría
me escondí unos días con sus noches
del resto del mundo y de mi mismo.
Escribí poemas urgente que tenían tus ojos,
me propuse empezar de nuevo
o empezar a secas.
Pero empezar qué?
Si todo principio como todo final
es una trampa mortal.
Fue entonces cuando me salieron estos versos,
mientras fingía esperarte
en aquella habitación de pensión
tan decadente y romántica,
en un tarde de domingo;
desde la ciudad fría.
Dani T. D. 6/3/2023
Las horas de agua inundan las oficinas
y los corazones de los oficinistas
se ahogan sin remedio.
La verdad os hará más idiotas,
canta el profeta de turno,
como tantas otras cosas que están de moda
en este mundo
que ya es un gran cementerio
de diseño.
Dani T. D. 5/3/2023
El principi d'incertesa: estem vius i morts a la vegada. Encara que els polítics estàn sempre ben vius i quan més poder obtenen més ...
.jpg)
.jpg)
