jueves, 10 de septiembre de 2020

HUIDAS

s,
Huidas en ayunas,
huidas de vuelta,
huida de mentira,
huidas fingidas
huidas de libertad,
huidas al sueño.

Al sueño de la vida,
(que no es un sueño)
hecho esencialmente
de huidas.

Huidas mortales
hacia ninguna parte.


Dani T. D. 10/9/2020

miércoles, 9 de septiembre de 2020

PARAULES BUIDES

Plouen parules buides

sobre les voreres ferides
entre la soledat i el buit,
quan les hores ansioses
hipotequen els batecs
dels cors més nàufrags.

Decadents decorats
subvencionen aquests temps
 d'informació saturada
pels poders més grollers,
mediocres i súbtils.

Plouen paraules cansades
 sobre el més frustrat desig,
quan una lluna d'alumini
 desafina, 
des de la sevs gola. 
una atropellada esperança.


Dani T. D. 9/9/2020


domingo, 6 de septiembre de 2020

INVENTARI VITAL

     Inventar-se per emèsima vegada. Canviar de vida, mudar la pell, aturar el temps, canviar d'amics, reciclar els enemics, tornar a somniar ben despert. Començar de nou, perdre el respecte a la soledat més solitària, sortir del jo més inútil i disminuït, treure la llengua als vianants, insultar al careto del mirall, burlar el passat, burlar el futur, pintar de Nous color el present més gris i fill de puta.
  No prendre´s tan seriosament, obrir totes les portes i Finestres, tornar a ser nen, insultar a tots els poderosos (que guanyen un sou que t'hi cagues!).

  Recuperar per fi la incorrecció  política, tornar a llegir a Homer, a Shakeaspeare, a Cervantes, a Pere Calder, a Vinyoli, a Pessoa, a Makinavaja.... Gaudir del plaer de no fer absolutament res, pelar-se-la en hores  d'oficina sempre que vingui de gust, viure des de la llibertat més interior.

 Pendre-s'ho absolutament tot a broma, que son dos dies i morirem tots. Tornar a jugar a fet i amagar, parlar sol, parlar amb els desconeguts, dir tonteries, pixar-se en els palaus i als estadis de futbol, descollonar-se de tot i de res perquè sí, corre sense rumb en les primeres clares de la matinada, mocar-se en totes les banderes, escoltar  a Tom Wats, els Beatles, a Bach, a Mozart, a Vivaldi, a Aute, a Springsteen, a Lou Reed, a Bowie, a Ovidi Motllor, a Lennon, a Chuk Barry, a Serrat, a Chavela Vargas, a Lole y Manuel, a Nina Simone, al mar, a Raimon, a Brassens….

Anar als cementiris per ballar i cantar i fer l'amor sobre les tombes, crèixer completament al revés. dubtar de tot, jugar a contradir-se fins el darrer alé, despullar-se davant de desconegudes sense necessitat de treure's la roba, parlar amb Déu i tractar-lo de tu i pagar-li unes copes en qualsevol club de mala reputacío, anar al teatre, jugar al parxis amb el diable, vendre's a qualsevol que pagui molt bé, tallar-se el cap, i finalment morir rient de res i de tot.

Dani Torralba, 6/9/2020

sábado, 5 de septiembre de 2020

A LES POSTRES

Monstres en el mirall,
monstres sobre les voreres,
monstres des del futur,
monstres per tot arreu.

A voltes la vida
és tota una monstruOsa mentida,
de fet ho és
sobretot quan 
cada vegada
res té massa sentit.


Monstres al llit,
monstres en cada desig,
monstres de lloguer,
monstres a les postres.

Sovint la vida
és una mortal mentida,
de fet ho és,
sobretot quan 
sona al despertador cada matí
per anar enlloc.

Monstres al supermercat,
monstre en el confessionari,
monstres mal aparcats,
mostres en el diccionari.


Dani T. D. 5/9/2020


viernes, 4 de septiembre de 2020

EL MÁS AUTÉNTICO FINGIR

Pele clara pessoa andando clipart. Download grátis. | Creazilla  A veces se levantaba temprano y empezaba a andar sin rumbo. Imaginaba que escapaba de la cárcel de este puto mundo, del denso desierto de si mismo, de su vida (y de bajada, también) o del mismo infierno diario, de la nueva subnormal realidad (como todas, al fin y al cabo, o teniente coronel)...
 Caminaba calles, recorría avenidas, cruzaba semáforos, se dejaba tragar por bocas de metro sin apenas poner resistencia, cruzaba parques desiertos en trineos transparentes, se montaba en dragones de metal que le llevaban a otras orillas de si mismo. 
    A menudo notaba el mundo exterior como un gran escenario, en el que se representaban varias obras a la vez. El mundo era de cartón piedra y él, en general, era un simple actor secundario. Claro, que había días, trozos de vida, brochazos biográficos, en el que era el actor principal, y sentía a veces un ligero aplauso de un público engullido por una misteriosa oscuridad. Pero el verdadero actor, por muy bueno que sea, no ha de embriagarse por ningún aplauso. El verdadero actor actúa porque es su naturaleza.
    En verdad todo el mundo es actor. Un actor que finge que actúa, como diría Pessoa (si en lugar de poeta hubiera sido actor. Claro, que entre poetas y actores, apenas hay diferencias). Un actor que sabe que ha nacido para morir y vive como si su papel fuera de verdad.
 Caminar le transformaba, pues a veces, como todo el mundo se sentía vacío. Y aquél vacío era el espejo del mundo exterior, ¿o era el revés? Cuando el vacío se le presentaba, por dentro y por fuera, se planteaba esas respuestas que no se deben hacer. 

  Y es que hay que ser valiente (afrontando la propia cobardía existencial) y plantearse cosas, rozar el abismo con besos de azúcar, ponerlo todo patas arribar, buscar tres pies a las gatas, apasionarse sin limites, notar el vértigo de vivir, reflexionar con el estómago, sentir con el cerebro, pensar con los dedos, llorar y reír al mismo tiempo, matarse en cada esquina con una libertad absoluta y cósmica...., pensaba en uno de esos paseos. 
Al regresar a casa, ya fuera en el mismo día o tres meses después, se había transformado completamente, sin dejar de ser él mismo y sin dejar de actuar ni un sólo instante, con o sin público.  

Dani T. D. 4/8/2020

jueves, 3 de septiembre de 2020

IMBECILIDAD MORTAL

3 mejores navegadores para jugar a ROBLOX en Windows 10 en 2019 - Mundowin

    Cualquier imbécil
puede escribir,
prueba de ello
son estos versos.


Cualquier imbécil
puede respirar
prueba de ello
son mis pulmones.


Cualquier imbécil
jura no serlo,
prueba de ello es mi firme actitud
en aparentarlo.


Cualquier imbécil
nace para morir
y entremedio
hace lo imposible por fingir
su más evidente 
e inútil 
condición de mortal.

Dani T. D. 3/9/2020




miércoles, 2 de septiembre de 2020

ÉS AQUEST


He nascut
gràcies
a que la vida
no te cap sentit.

I visc
gràcies
a que puc morir
en qualsevol moment.

Si hi ha algun
sentit
en tot aquest invent,
precisament és aquest.

Dani T. D.2/9/2020

NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...