entre la soledat i el buit,
quan les hores ansioses
hipotequen els batecs
dels cors més nàufrags.
Decadents decorats
subvencionen aquests temps
d'informació saturada
pels poders més grollers,
mediocres i súbtils.
Plouen paraules cansades
sobre el més frustrat desig,
quan una lluna d'alumini
desafina,
des de la sevs gola.
una atropellada esperança.
Dani T. D. 9/9/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario