miércoles, 9 de septiembre de 2020

PARAULES BUIDES

Plouen parules buides

sobre les voreres ferides
entre la soledat i el buit,
quan les hores ansioses
hipotequen els batecs
dels cors més nàufrags.

Decadents decorats
subvencionen aquests temps
 d'informació saturada
pels poders més grollers,
mediocres i súbtils.

Plouen paraules cansades
 sobre el més frustrat desig,
quan una lluna d'alumini
 desafina, 
des de la sevs gola. 
una atropellada esperança.


Dani T. D. 9/9/2020


No hay comentarios:

Publicar un comentario

NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...