.jpg)
metro
con el descubrimiento
de la metafísica
Es más, se complementan
y a partir de ahí
se redescubre el punto
a través del cual
se experimenta el sueño de la vida
sin complejos
y en plena libertad.
Sí, como un
milagro
divinamente
escéptico.
Dani T. D. 12/2/2023
.jpg)
ai, aquest món!
De pitjor en pitjor,
o et drogues o et mates.
I és una merda,
perquè les drogues
tenen mala premsa,
i el suïcidi també.
I la dignitat, on queda?
I el sentit de l'humor on està?
I la llibertat on es troba?
I la vida on ha volat?
I amb un poc
de droga
s'estimula la imaGinció
i alhora
s'incrementa
al coneixemnt
vers al món,
vers a un mateix.
I sense la idea
del suïcidi,
potser,
més d'un
es llençaria
per la fineStra.
Dani T.D. 11/2/2026
Soc
un crit
en ple
desert.
Soc
també
quan
no soc.
Ésser
és
un acte
de ficció:
un
acte
completament
impúdic.
Dani T. D, 11/2/2026
paraules que floten,
silencis que criden,
biografies de paper.
Naufragis inevitales,
amargues alegries,
felicitats dissenyades,
orgasmes geomètriks.
Naufragis vitals
que duren tota una vida,
llunes despentinades
per la passió més espontània.
Naufragis alegres,
rutines de fang,
vida d'artista,
cares desesperades...
...tristeses rialleres.
Dani T. D. 11/2/2026
Sembla que no hi hagi res a fer, que no hi terma mig o si. En el fons, la vida és un moment fugaç, (lo que dura dos peces de hielo en un wisky on de roks) i està plena de matissos. Els contraris, d'alguna o d'altra manera sempre s'acaben tocant. Per què no canviar el xip i apostar per un món més humà, més de tots?
Ja sé que és una utopia. Ja sé que potser té regust a naïf, però si es reflexionés més sobre la fràgilitat de la vida, i que cadascú de nosaltres som éssers efímers, accidentals, mortals i bastant insignificants, potser les coses canviarien. Potser seria tota una revolució.
Diari secret, 10/2/2026
en un món cada vegada més idiota,
governat per idiotes,
idiotes cada vegada
més rics i poderosos.
No val la pena
prendre´s la vida tan seriosament,
si tot plegat
la vida és la suma d'unes quantes
voltes idiotes al voltant
d'una petita foguera.
I nosaltres som
i actuem com idiotes esclaus.
Esclaus d'un sistema idiota
que promet al paradís
a base de productes
cada vegada més idiotes.
Va, treu les cerveses
i fem una mica més l'idiota
que son quatre dies.
Dani T. D, 9/2/2026
La buidor que a voltes omple els dies i les nits. El desig que desitja no desitjar... La lluna desmaquillada des d'una cantonada del cel.
Els sorolls del pensament, rabotant entre les parets de la caixa craneal.
Hi ha moments en que la vida sona a una raresa bella, com una pel.li de sèrie B, que no s'enten ben bé l'argument.
En veritat ningú sap què és, ni si té algún sentit.
Un, al cap i a la fi, es deixa arrosegar per les corrents de les aigües de la vida. Per molt convençut que estigui d'anar per bon (mal, o regular) camí...
Dani T. D. 8/2/2026
plantant cara a la por
i la mandra.
No és fàcil,
és tot un exercici.
Al cap i a la fi
no deixa de ser
una forma de bogeria.
Perquè viure
és una complerta bogeria
en aquest món
que s'ha inventat
l'home boig.
Un animal que parla,
i a través de la parla
inventa el lleguatge.
I a través del llenguatge
inventa als Déus,
i els Déus
inventen el progrés
més tecnològic
i pervers.
I aquesta perversió
canalitza
la decadència més absurda
d'aquesta vida civilitzada
entre la bellesa i caos,
la raó i la ràbia.
El plural, el singular,
el res, el paradís...
Dani T. D. 4/2/2026
en les voreres del camí
cap al res més ple i lliure.
No hi ha pressa,
malgrat les lleis
de les obligacions
més absurdes.
Tompoc hi ha pressa
encara que ho senyalin
els missatges de l'alactualitat
més ximple.
Papallones de paper
perfumen cada passa del viatge
cap a l'estació més bella i lliure.
Dani T. D. 3/2/2026
Vida
quin somni tan meravellós
i a l'hora ben extrany.
Segons el poeta Jaime Gil,
va de debó,
però fins a quin punt?
Vida,
mortal malaltia,
sengons Kierkegard:
el primer existencialista,
o es el tercer?
Bé, què importa...
Vida,
pujar i baixar,
per tornar a pujar
I quan més a dalt,
més imbècil
i més animal.
Vida,
tota una al.lucinació
per bé i per mal.
Una aventura mortal.
Dani T. D. 2/2/2026
y los sueños llegan tarde.
Cuando la oficina es un falso exilio
para los rotos corazones.
Y los besos se estrellan
en los parabrisas de los taxis,
mientras una luna de cartón
recorre los vagones del metro
mendigando algo de amor.
Mientras el planeta sigue gravitando
al rededor de un pedazo de membrillo,
persiste la atracción hacia el astro
con una fuerza gravitatoria alegre,
a pesar de todo.
Dani T. D. 2/2/2026
No tot son els diners. No tot és el poder. No tot gira entorn al teu melic.
Ja pots dormir per les nits Donald Trump?
La gent t'ha votat. La majoria enganyada. Ja se sap que la democràcia no és perfecte. Però dels sistemes és el menys injust.
Vols tornar a fer gran Amèriaca, però Amèrica no és només al teu país. També hi ha Canadà, Mèxic, Cuba, Colombia, Venezuela, Brasil, els carrers de Mineapolis...
Saps Donald Trump? Ets una persona veritablement perillosa, perquè en el fons només ets un miserable amb diners i poder.
T'estàs carregant moltes coses que son elements per uns mínims de convivència entre els paisos, començants pel teu propi poble estodunidenc.
Què vols demostrar Donald Trump?
La història de la humanitat mai ha sigut fàcil. Perquè, entre altres coses, els humans no som perfectes ni tan bones persones com ens agradaria. Però generalment s'intenta i s'aconsegueix certa convivència i solidaritat entre la gents. Encara que de tant en tan apareixen males bèsties com tu, que es creuen impresindible, que enreden la troca i tot es paral.litza i hem de tornar a començar.
Espero Donald Trump que la gent que t'envolta i t'estima tingui una mica de sentit comú i et tanqui de per vida a un centre psiquiàtric, per bé de la huminitat.
I tu, Putin, què dius?
Dani T.D. 30/1/2026
mezclar los sueños con
la realidad más inmediata,
viajar muy lejos sin
salir de la habitación,
crecer para no dejar
de ser niño.
Sacar la lengua a toda inútil
autoridad,
burlarse de todos los espejos,
cultivar siempre la alegría de vivir
sin dejar de escupir a
la felicidad más idiota.
Dani T. 30/1/2026
jo no soc jo,
sempre soc
un altre.
Un altre
que simula
ser algú,
algú que
acaba sent
un ningú
amb rostre
de pollastre.
Un pollastre
que recorda
a cert algú
amb ulls
de ningú.
Un ningú
que us recordi
a un jo
tan fictici
com tots
i com ningú.
Dani T. D. 28/01/2026
.jpg)
sospecho de un terrorista que
vive dentro de mi,
de alquiler.
Es él el que me
me da prisa, me lanza encima todos los miedos,
me boicotea por completo todos los sueños,
mueve mis zapatos
cuando no muevo los pies.
Es él el que me habla de ti
pero cuando me decido,
me empuja en otra dirección.
Y es qué no sé qué hacer,
estoy hasta las narices de ese saboteador
que vive de alquiler
dentro de mi ser.
Ahora, sin ir más lejos,
asoma el rostro
por una esquina del espejo
¡¡el muy cabrón!!
Pero a la hora de la veritat,
sin él,
tal vez estaría
más que
perdido
y acabao,
bacalao.
Dani T. D. 27/01/2026
.jpg)
neix mort el dilluns,
però un reneix
entre les cendres
d'un jo caducat
i passat de moda.
I els termòmetres
es disparen,
i els polítics
ja son tots uns taps de suro
i professionals criminals
que es fan amb el poder
cada vegada més llafiscós,
i la realitat més immediata
és un canal de TV pirata.
Sovint passa
que al final
acaba passant
el que ja passava
quan no passava
res de res.
I els bars s'omplen
de nàufrags adol.lescents,
i els filòsofs
es venen l'ànima
per yotube
per dos duros,
i la fi del món
fa pujar la borsa
de Washington.
Dani T. D. 26/01/2026
un ESPECTACLE de cabaret
en aquest escenari còsmic
que no te fi,
perquè tampoc té principi.
I nosaltres
som pures màscares
d'aire, d'aigua, de foc,
de terra, de cendre
que dansem al compás
de l'atzar més trapella.
Pures titelles
potser...
I un va enfilant
obra rera obra,
gag rera gag
en aquest cabaret còsmic
absurd, alegre
patètik i màgic
a estones.
Dani T. D. 26/172026
.jpg)
atrapada en un cos d'aigua:
un conjunt d'àtoms que tard
o d'hora en el vent es disoldràn.
Quan l'ànima és l'essència del somni,
del somni que és aquesta vida:
un misteriós riu que ens transita
cap al mar del res més bell i lliure.
Quan l'ànima és una altra invenció
que combat el deliri compartit de la realitat;
una criatura veritablement absurda,
mil preguntes sense cap resposta.
Dani T.D. 25/1/2023
no hi ha un pam de net.
Tots estem com una cabra
i cal asumir-ho.
Aquesta vida és un deliri,
un viatge sense massa sentit,
un ritme frenètic per ballar
des de l'inici fins al final,
(suposant que hi han principis
i finals.)
Tots estem com ramat de cabres
(algú més que altres),
i tampoc té perquè ser dolent.
Tots estem tocats del bolet
i cal viure amb totes les conseqüències.
Dani T. D. 22/1/2026
A vegades no sé on vaig,
a vegades no sé què faig,
a vegades no sé qui soc,
a vegades ja no espero res,
a vegades ric de tot perquè sí,
a vegades soc senzilla
y espontàniament feliç.
Dani T. D. 20/1/2026
.jpg)
el perfum de l'esperança,
la propaganda de la mentida,
la tristesa de l'alegria.
L'atzar del desig,
l'infern del paradís,
la música del silenci,
el soroll de l'estúpidesa.
La derrota del guanyador,
la felicitat dels insectes,
el naufragi diari,
l'èxit de tot fracàs.
El desig del rodamón,
les crisis dels Déus,
el record del futur,
la memòria de l'oblit.
Dani T. D. 17/1/2026
un nuevo Nerón prepara su obra lírica
al ritmo de su son caprichoso e iracundo
al compás de su cutre hombría empírica.
Un nuevo monstro aúlla y saca pecho,
un nuevo líder patético que da vergüenza
ajena; transgiversando cada hecho
a sus intereses que son única frecuencia.
La historia se copia con mala letra
desde la memoria siempre adulterada
por el maldito autócrata de turno.
Arde el decorado del mundo inspirando
la rancia poética del nuevo Nerón, mientras
bebe cocacola y su ego por doquier va matando.
Dani T. D. 16/1/2026
Per què tan odi?
Per què tantes enveges?
Si la vida és un instant,
si la vida és per somniar ben despert
si la vida és per jugar fins al final,
si la vida és per estimar.
Per què tan mal rotllo?
per què tanta desigualtat?
Per què tanta merda
que ens volen transmetre
i vendre?
Si la vida és mortal,
si la vida és un viatge
cap al res més serè
i lliure,
si la vida s'acaba,
si la vida....
Dani T. D 15/1/2026
l'absurda serietat que perfuma la realitat,
els criminals que governen aquest món
cada cop més irrespirable.
La lluna trista no para de riure,
un sol desmillorat beu un wisky
a quarts de dotze,
les promeses més cutres
dissenyen els calendaris,
quan els mòbils escanyen la infància.
Els més espavilats profetes fan caixa
dictant lliçons mal copiades d'Aristòtil
i Oscar Wilde,
la felicitat és un producte
envasat al buit que es ven
a la tercera planta dels grans magatzem.
I jo aquí escribint aquests versos,
amb una cervesa i escoltant a Tom Waits.
No necessito res més.
Bé, potser sí...
...depén del dia...
...però a qui l'importa...
Dani T. D. 14/1/2026
Preguntarse si hay vida inteligente en otro planeta es un error.
Lo correcto es preguntarse si hay algún planeta con vida inteligente en este universo fugazzzz,
incluyendo esta mierdecilla de tierra que gira al rededor de una hoguerita.
Diari secret, 1/26
Anónimo del siglo XXI, (bajo el yugo de Trump)
me despierta una absurda alarma,
una insolente angustia
me provoca arcadas,
pero solo saco ángeles
con las alas mojadas.
Me levanto sin ganas
y con ganas de tirarme por la ventana,
pero llegaría tarde
a la oficina
y, no me gusta nada llamar la atención
entre la vecindad.
Bajo la ducha
decido cambiar el chip,
tomármelo todo a cachondeo,
ir bailando a la oficina
sacando la lengua
al idiota oficio de vivir.
Dani T.D. 12/01/2026
o nuevo mundial desorden
¿Antiguos monstruos
que resucitan?
La ley del más fuerte
nunca se acaba de ir.
Nueva Ley mundial,
nuevo Despropósito mundial
¿Han de cambiar las cosas
para que todo siga como siempre?
Sólo él lo sabe.
¿Quién es él?
¿Quién va ser? El nuevo empresario,
vigilante, millonario, emperador,
fantasma, criminal, ¿nuestro creador?,
nuestro asesino, nuestro carcelero,
nuestro salvador, profeta entre
los profetas, el nuevo moralista,
nuestro verdugo,
nuestro enterrador.
Dani T. D. 11/1/2026
Tot és veritat i mentida
al mateix temps,
tot el que es busca
ja es troba dins
d'un mateix.
Viure és somniar
ben despert
des de cada batec,
des de cada paraula,
des de cada silenci.
Res és mentida ni veritat
al mateix instant,
dins d'aquest dacorat
tan buit i violent,
tan relliscós, tan meravellós.
Dani T. D. 9/1/2026
¡¡El puto Donald!!
(Un loco criminal ya gobierna
el mundo)
¡Despierta Europe!
¡¡Despierta humanidad!!
El vértigo de vivir
me visita a diario,
me alarga un mano
y me levanta.
Empiezo a andar
por lo que se supone
que es la realidad,
aunque es tan resbaladiza...
Me invento de nuevo,
me invento por enésima vez,
y soy el mismo,
y también soy el otro.
Un otro totalmente ficticio,
otra máscara que
se crea en el mismo rostro,
un rostro que va expresando
las aventuras del viaje
por esta vida intergaláctica.
para soñar bien despierto
para danzar, amar i reír.
Dani T. 9/1/2026
 |
La IA más Donald Trump
es la evidencia de la
involución humana.
Diari secret, 1/2026
Quasi sempre
intrepeto el meu jo fictici,
i sense treure'm la màscara
danso el ritme
en l'espai més imaginari
per on es va
dibuixant un destí
que podría ser el meu.
Dani T. D. 7/1/2026
.jpg)
en paper de diàri
i les guardo a l'armari,
em desfaig del meu jo tan fictici
i el canvio per una
gallina voladora.
Després escric aquest versos
que m'ha dictat al vent,
mentre el convido a veure
unes cerveses
i ens riem de tot i de res.
Dani T. D. 6/1/2026
Son compatibles los viajes en metro con el descubrimiento de la metafísica Es más, se complementan y a partir de ahí se redescubre el p...
.jpg)
.jpg)
.jpg)