LA PODRIDA INTELIGENCIA ARTIFICIAL Y FASCISTA

   ¿Cómo puede ser que estos grandes  criminales fascistas gobiernen el mundo?

A DÓNDE HEMOS LLEGADO!!!

¡¡¡PARAR EL MUNDO, 

QUE ME BAJO!!!

¡¡KE ASCO, POR 2!!

(si George Orwell levantará la cabeza...)

TAN DIVINA, COM INFERNAL

 Vida, potser un somni conscient

sense massa sentit,

un naufragi cap al res més sorprenent,

una confusión tan divina

com infernal.

                         Una màgica i 

                                          excèntrica raresa

                                                    de la matÈria.

I mentre.. jo qué sé...

encara m'aixeco tactant de seduïr l'alegria

del nou dia,

burlant la rutina

en la naufragada oficina,

                             des de la inèrcia del destí

                                                                més idiota...

Fora, l'actualitat espera

com un inmens camp de batalla

entre fam i sang,

                         misèria i por

                                         ambició i estúpidesa humana...

morts que s'amuntonen per les avingudes

de la desesperança.

I el món.... quina absurditat

i quanta bellesa que es va perdent

que ens va perdent

enllà, cap al no-res

                                més evident,

                                                  més esgotat,

                                                                i serè.

Dani T. D. 26/3/2026

AL TEU PAS

 On queda la sortida?

On es troba l'entrada?

On queda la veritat?

On la mentida?

Tot i res es confús,

si vols veure-hi clar

tanca els ulls

i de pas, l'ànima;

                 i tot s'obrirà

                              al teu pas.

I no serà el cel

una versió de l'infern?

És real la realitat?

Que hi ha rera al mirall?

Per cert,

  el perfum dels teus ulls

                           on es troba?

Dani T. D. 25/3/2026

                         

SENSACIONS FICTICIES

   A vegades sento que la vida és totalment ficticia.

És una sensació estranya, però és com ho sento. Sé que el meu temps és limitat. Que aquest cos meu (o  a lo millor no és meu, qui sap...) desapareixerà tard o d'hora. Farà PUM. I després d'una bomba de fum blau a la fi desapareixeré. Tarnaré a ser res, aire, vent, vapor d'oblit, essència de llibertat?...   Fora preocupacions, angoixes i d'altres toNteries que sovint ens fant la guitza.

  Clar, que com sé que realment estic viu? I que la vida va en serio com versava el genial Jaime Gil De Biedma. Tot plegat, no deixa de ser bastant absurd. I alhorà bastant màgic i meravellós, o no?

  I es que les coses realment essencials ningú sap explicar-te-les, malgrat tanta informació internauta que ens arriba constantment al mòbil, a l'ordinador, a través de les canonades i dels vasos sanguinis.

  Em vaig a fer un carajillo, fins després.

Diari secret, 25/3/2026

LA VIDA ES BREVE

     Cansado de cansarme,

me corto la cabeza,

y haciéndome poeta

me hago una casa

en una nube.

Pues la vida es breve,

tan breve

que a menudo se

 hace bastante larga.

Entonces te llamo,

o me llamas

a través del cristal

de esta pecera,

para hablar de Demócrito.

El filósofo y matemático,

el que descubrió el átomo,

el que puso en circulación

la idea de que apenas somos 

lo que somos.

Así que a vivir

bien despierto

para soñar hasta

el último aliento.

Dani T. D. 24/3/2026

TAN SOLS HO SAP EL VENT

 Som tan intel.ligents com ens creiem?

Som tan bona gent com aparentem?

Per què es fan encara tantes guerres, i a qui beneficien?

Per què tanta enveja? Per què tan odi? Per què tan competència?

On anem?

Tot plegat, quin sentit té aquest sistema tan agressiu? Quin sentit té aquest món tan violent i aquesta vida tan consumista?

Som tan importants com ens creiem? Si tot plegat la vida son quatre dies, i es tan curta...

Per què no ens estimem més unes als altres, uns als altres, i ells a elles sense manies, amb respecte, de veritat, amb el cor, sense cap doble i triple interès?

Per cert, hi ha vida abans de la mort???

Perque després no hi res de res de res...i per sort. Tan sols es viu una vegada. I amb una vegada hi ha més que suficient.

Diari secret, 3/2026

O ALGO PARECIDO

 Me equivoco 

incluso cuando acierto,

siguiendo el curso

de un destino

que casi nunca atino.

Ando descaminando

los caminos que se tercian

en los momentos más inesperaDOS.

Entonces cajo aire

y me deslizo en un dulce

mar de dudas que me invita

                                generoso a la reflexión.

Me rio del espejo

que refleja mi más ficticio

rostro en está piel

de cartulina, en dónde se dibuja

un enésimo yo 

                 completamente enloquecido,       

                                      bajo otra falsa identidad.

Luego escupo a la propia felicidad

                 y soy descuidadAmente feliz,

                                            o algo parecido..

Acierto

  incluso cuando 

                me equivoco...

Dani T. D. 23/3/2026

VERSOS DESPENTINATS

 Dies del revés,

distins estrellats,

somnis trencats,

amor sense amor.

Dies rebregats,

camins derrotats,

petons sense boca,

futurs sense records.

Dies desdibuixats,

ficcions mortals,

desitjos ofegats,

il.lusions desorietades.

Dies despentinats, 

ideals per començar

la singular i fantastica

aventura de viure.

Dani T. D. 23/3/2026

QUÉ MÁS DA

 Preso en este cuerpo disoluto y de barro algo rasgado por el viento, me enfrento un día más (o menos) a la más inmediata realidad. Sigo sin comprender demasiadas cosas, o más bien, prácticamente nada de nada. Pero me desayuno un café con dos de azúcar,  trago saliva y me dispongo a empezar el día con humor.

No queda otra.

El mundo está cada vez más jodido.

Las noticias saben a alquitrán, a decepción, a rabia, a muerte. Mi amor se perdió un día en unos grandes almacenes con un mozo amante de las pelis de Torrente. Me dejó sin demasiadas explicaciones ni reproches. 

Hace semanas que no encuentro ninguna razón para levantarme del ataúd...

pero qué más da. A quién le importa lo que yo deshaga.

 Disimularé y me echaré unas risas con nadie en especial, leeré las miradas de los astronautas compañeros de viaje en el metro intergaláctico que nos conducirá a la próxima estación espacial. Compraré un pollo alas't, me haré espía por cuenta ajena, coleccionaré olas de mar, seduciré a las mentes más divertidas, estudiaré solfeo y solguapo, danzaré al compás de las horas...

Y al fin, sólo viviré días alegres. Si, uno tras otro, y sin demasiadas prisas. Para qué tanta prisa, tanta seriedad y tantas expectativas?

Si al fin de cuentas todo es nada, y nada es todo, o casi todo...

Somos i seremos polvo de estrellas, accidentes de viento, versos náufragos...

A reír, que son dos días.

Dani T. D. 23/3/2026

DUDA SISTEMATICA

 

PETITES REFLEXIONS SENSE IMPORTÀNCIA

        Tempestes de bombes

sobre els pobles més humils,

mentre les borses creixen

en les ciutats que presumeixen

de ser les més modernes

                                  i avançades.

És el rotllo de sempre:

no canvien tan les coses.

Diuen que venim dels micos,

i aquest pas els micos

seràn més civilitzats 

que nosaltres,

                             els humans.

Els que presumeixen de pensar,

de tenir consciència

d'anar més enllà.

Però per què anar més enllà,

si ens manca tantes coses.

I en el fons,

  no tenim idea absolutament de res,

                                       absolutament de res.

I tot plegat,

          les coses estàn com estàn....

Dani T. D. 19/3/2026

¿A DÓNDE VAMOS?

 

EL HILO DEL DESTINO

 La decadencia de la historia,

relato de la humana escoria;

adulterando la memoria

en su más delirante trayectoria.

Y así, camino de la nada,

se renueva la ilusión más petarda

cuando los dueños la lían parda

y la libertad, de nuevo, se retarda.

Es la historia de siempre:

de octubre a septiembre,

el hilo del destino en un alambre

entre la guerra, el vacío y el hambre.

Dani T. D. 18/3/2026

DOS GRANS CRIMINALS DE LA HISTÒRIA DE LA (DES)HUMANITAT

 

                      

     PAREU DE MATAR

GALIFARDEUS!!

TAPS DE SURO!!

INEPTES!!

LLAFISCOSOS!!

PSICÒPATES!!

FAIXISTES!!!

TÒTILS!!!

CARES DE MOC!!!

VÀMPIRS!!!

GENT ALTAMENT PERILLOSA!!!

ASSASSINS EN SÈRIE!!

TARATS!!!

NEO NAZIS!!!

DEIXALLES HUMANES!!!

MORTS VIVENTS!!!

CRIMINALS

EN POTÈNCIA!!!!

AQUEST POEMA TAN FUGAÇ

                Aquesta vida tan rara,

tan bella,

tan idiota 

i tan mortal.

Aquesta especie tan intel.ligent,

tan dèbil,

tan mamífer,

i tan mortal.

Aquesta món tan injust,

tan bèlic,

tan polític,

tan terrorífic.

Aquest univers tan fugaç,

tan meravellós,

tan misteriós,

tan subtil...

Dani T. D, 15/3/2026

PURO TEATRO

 

L'EPIDÈMIA DE L'ESTUPIDESA

    Temps relliscosos, temps perillosos, temps criminals, temps idiotes. Potser com tots els temps???

      Sembla que no hi hagi sortida, tot està potes enlaire. Els més ignorants i pallussos prenen el poder, i reprenen la llei del més fort. I no ho entenc, i això que passo de la ciquantena. Sospito que soc bastant idiota.

   Si la vida son quatre dies. Si la vida és per riure, per saber coses, dansar i jugar a estimar fins el darrer batec. Al menys és el que penso jo, i malgrat la dura realitat, faig el possible perquè això sigui possible.

  Si només és viu una vegada, i amb una vegada hi ha més que suficient.

  Em temo que personatges com Trump, Netanyahu o Putin, i els seus seguidors son el resultat d'aquest capitalisme cada vegada més i més salvatge que se salta totes les regles. Aquest món ja és un casino mundial on sempre guanya la banca. O, siguis els més rics.

    Potser l'home no té remei, i sempre acaba aforant la força i l'estupidesa més evident, és a dir el faixisme més patètitic.

    La cosa s'està possant molt negre, encara que hi ha esperança, sempre hi ha esperança: hi ha el feminisme, la solidaritat, l'empatia, la cultura, l'art, la ciencia, el companyerisme, el somni de la vida per fer un món més humà. Mai es tard, malgrat les tendències que viatgen per les xarxes i tracten d'alimentar una de les epidèmies més estúpides que hi ha: el faixisme, en totes les seves formes.

  Per culpa de l'estupidesa van matar a Sócrates, a Jesús, Indira Gandhi, a Lorca, o a John Lennon entre moltes d'altres persones. I un munt de dones injustament assassinades arreu d'aquest món que sovint no sap on va.

Dani T. D. 12/3/2026

  

 

SENSACIONES EN TERCERA FASE

 Es todo tan absurdo 

que puede

 que hasta exista Dios.

Diari secret 11/03/2026

S'ACABA EL MÓN

       S'acaba el món

i jo sense entendre

res de res.

S'acaba el món

i tu sense sopar,

¿vols un ou ferrat?

S'acaba el món,

els bons no eren tan solidaris,

i d'entre els dolents 

                           hi havia molt

                                             bona gent.

S'acaba el món

però no la cervesa,

he comprat cinc centes

                       llaunes als xinos 

                                                         -que es foti Trump!!!-.

S'acaba el món,

ja no haurem de matinar

per anar a l'escola

i a treballar.

Tot té les seves aventatges,

no cal fer un drama,

no hi ha res ideal.

No sé sí em segueixes,

                      o ho et segueix,

o fem veure que ens seguim

per Inst@gram?

S'acaba el món,

aprofitaré per aprendre

a tocar bé la guitarra.

S'acaba el món,

com cada dia,

a cada instant...

Dani T. D.  10/3/2026

ENÈSIMA PARADOXA VITAL

 Després de tot, comprovar per enèsima vegada que ni la vida, i menys aquest món tan aparentment civilitzat, no tenen massa sentit, ja son dos bon motius per viure plenament, en tot els sentits.

Diari secret, 9/3/2026

¿BAR Y/O BIBLIOTECA?

 QUÉ PANORAMA

¡QUÉ ASCO DE MUNDO!

Uno ya no sabe dónde refugiarse: 

si en el bar, en la biblioteca 

o perderse en el Tibet.

Diari íntim, 9/3/2026

PELIGROSOS FUNDAMENTALISTAS

 

LA REBELIÓN -Fouragh Farrajzad, poeta irani-

No me impongas el silencio
Tengo una historia que contar
Quítame esta cadena de los pies
Mi corazón se agita por una pasión

Ven, hombre, egoísta, ven
Abre las rejas de esta jaula
Me hiciste prisionera de por vida
Libérame para mi último vuelo

Soy ese pájaro
Que desde hace tiempo sueña con volar
Mi canto se hizo suspiro
En mi apesadumbrado corazón
Mis días huyeron en lamentos

No me impongas el silencio
Debo revelar mi secreto
Hacer oír a todo el mundo
El eco fulminante de mi poema

Ven a abrir la reja, para que vuele
Al cielo límpido de la poesía
Si me dejas volar
Seré una flor
En el jardín de la poesía

Mis labios se impregnan del azúcar de tu beso
Mi cuerpo retiene el olor de tu cuerpo

Mi mirada arroja sus chispas contenidas
Y mi corazón canta su dolor sangriento

Hombre egoísta
No digas:
Tu poesía es una vergüenza

El espacio de una jaula es estrecho
Para el alma tomada de pasión
No digas que mi poesía es sólo pecado

Dame el vino de este pecado y esta vergüenza
Y te dejaré el paraíso
Sus vírgenes y sus fuentes
Alójame en un rincón del infierno

Un libro, un lugar tranquilo, un poema, un silencio
Bastan para embriagarme de vida
No siento pena si el paraíso se me escapa
Otro paraíso también eterno habita mi corazón

Una noche en que la luna danzaba despacioEn mitad del cielo
Dormías y yo excitada en todos mis deseos
Tomé su cuerpo en mis manos

El viento del alba me daba mil besos
Y mil besos di al sol
Una noche en la prisión donde eras el guardián
Un beso hizo temblar mi existencia

Hombre, detén esta fábula del honor
La vergüenza me colmó de un placer delirante
El dios que me dotó de un corazón de poeta
Sabrá perdonarme

Ábreme la puerta
Para que me escape por el cielo limpio
Déjame volar
Y seré una flor en el jardín de la poesía

Forugh Farrojzad (en persa: فروغ فرخزاد), (Teherán, Irán, 5 de enero de 1935-Teherán, Irán, 13 de febrero de 1967) también Forugh Farrokhzad, fue una poeta iraní y directora de cine.

¿NO SERÁ?

 

L'ESTUPIDESA

Estupid big President of the world

 Les guerres son la conseqüència 

de l'estúpidesa humana.

Estupidesa que va en augment,

pel que es va veient.

  

Diari íntim, 5/3/2026

Y PARIÓ LA BURR@...

 

¡¡¡TRUMP GO HOME FOREVER!!!

(y de paso, multiplíquese por 0)

CUANDO LA SALUD MENTAL TOCA FONDO

 ¿Qué hacer cuando el presidente de la primera potencia, y de paso, de este mundo cada vez más desquiciao es un peligroso psicópata?

¿Drogarse, entregarse furtivamente al amor y al sexo manual, tántrico, virtual, espiritual (solo o en compañía), empezar a estudiar metafísica, ir al cine, comprarse un par de calcetines, cambiar de champú, encerrarse en el bar de la esquina, leer a Cioran, a Shakespeare, Cervantes, Aristóteles, a Bukowski, a Dostoiesky, a Lorca, a Joan Vinyoli, a Pessoa, a Silvya Plath, a Wistowa Szymborska, a Mercè Rodorera, a Corin Tellado, tal vez a Mortadelo y Filemón. O escuchar discos de Tom Waits, de Loli y Manuel, de Robe, de Brassens, de Mozart, de Aute, d'Ovidi Motllor, de Sisa, de Violeta Parra, de Silvia Cruz, de Javier Krahe,de Juan Perro, de Miles Davis, de Joan Baez, de Nina Simone, de Mercedes Sosa, de George Moustaki, de The Beatles, d'Antònia Font, de la Companyia Elèctrica Dharma, de Rosendo, de La Polla Record, d'Albert Pla....o discretamente suicidarse bebiendo cerveza, esnifando coca de Sant Joan, fumando porros de Avecrem Gallina Marroquí, e injiriendo cacahuetes mientras se miran videos de los Monty Python y Le Luthiers hasta el fin del mundo?

Y que este fin del mundo, como canta Sabina, nos pille bailando.

ESPERO QUE NO

 Si hay otra vida, espero que no porque con una hay más que suficiente, prefiero nacer insecto antes que un ser humano. Cada vez me da más vergüenza pertenecer a esta especie tan estúpida (en general).

Un humilde mosquito, a poder ser.

D. Stupid Mosquito, 3/3/2026

AQUEST MÓN QUE ESPANTA

            Quin món aquest,

un món que espanta

farcit de guerres,

injusticies i odis

per tot arreu.

Quin món aquest

un món que és mou

exclusivament

pel poder, pels diners

per l'ambició....

                        pels capricis

                                          de quatre multimilionaris,

fantasmes i criminals.

Quin món aquest

un món al servei

dels més més poderos

i rics.

Els rics que mouen

                 aquest món

                                       que ja no sap on va.

Que és ja

un carreró

sense sortida.

Dani T. D. 2/3/2026

ESTE ABSURDO MUNDO

 

VIDA RARA, PERÒ SEGURA

   La vida és rara. A diari entro al metro que em porta directe a l'oficina del Ministeri del Tedi. El viatge sempre és fantàstic. Els viatgers a travessem a la velocitat de la llum galàxies llunyanes en tan sols uns vint minuts de rellotge. Les mirades de cada dia es creuen i es saluden fredes i sense dir-se absOlutament res. No cal,  ja queda registrat en la caixa negra del tren, i de rebot, dels sAtèl.lits que vigilen cada un dels nostres moviments.

  Aquestes criatures metàl.liques que envolten el planeta, ho saben tot de nosaltres. Coses de nosaltres mateixos que ignorem profundAment.

 Sí, la vida és rara,  i potser més rara que mai. Però segura. I això és el que importa, no???

Dani T. D. 26/2/2026

DESEOS EQUIVOCADO

 Deseos equivocados naufragan

 en estaciones de arena,

deseos desorientados resbalan

 por los cristales de la oficina,

deseos obscenos reclaman 

 la atención del contribuyente

 más anónimo,

deseos programados mantienen

 a ralla el grueso de la población.

Mientras los peces gordos manejan todos los hilos:

los de nailon y los sintéticos.

Aunque el mundo siempre a sido un decorado,

una puesta en escena,

una pelota que gira,

un trozo de roca,

un paraíso desmaquillado

por los más idiotas deseos.

Dani T. D. 26/2/2026

NO DEIXAR MAI DE JUGAR

       Es tracta de no tenir pressa,

sense deixar de caminar.

Es tracte de treure's la màscara

i descubrir que sota encara

                                      hi ha una altra.

Es tracta de no deixar mai de jugar

a crèixer sense deixar de ser nen.

Es tracte de ben despert somniar

per obrir cada dia el cor, l'ànima

                                                                i la ment.

Es tracta de no tenir por a la por

i no prendre´s absolutament res

                                                          seriosament.

Es tracte de buscar noves aventures

per no abandonar mai la curiositat.

                      i la set de coneixement.

Es tracta de caminar entre la boira

de la realitat més immediata i ficticia,

es tracta de fer de cada fracàs

els éxits més vitals i sustancials.

Es tracta de viure com a un li vingui

 de gust, respectant els espais aliens,

fins que la mort dolçament ens besi

   amb els seus llavis tan pàl.lids,

                                                   serens i tendres.

                                                                                                            

Dani T. D. 25/2/2026

UN TRÀNSIT DE PARAULES

    Sovint un trànsit de paraules neguitoses

i sense direcció

enterren el silenci més revelador.

A voltes la llum del dia 

perd de vista el camí

més lluminós.

Hi ha dies en que cal 

tancar totes les portes

i volar ben lliure.

Dani T. D. 20/2/2026

OSOS POLARES EN LAS PLAYAS DE L'HOSPITALET

Días idiotas hasta el final,

leyes idiotas desde el primer día,

deseos idiotas hasta el final,

costumbres idiotas ahogan

 toda alegría.

Banderas idiotas contaminan el aire,

políticos idiotas pudren toda política,

religiones idiotas asesinan a Dios,

millonarios idiotas alimentan el fascismo.

Tardes idiotas que duran toda una vida,

oficinas idiotas que simulan las horas de tedio.

verdades idiotas que se suman a otras mentiras

futuros idiotas que, a este paso,

                                                                  ya no tienen remedio.

Dani T. D. 19/2/2026

DE RES ESTIC SEGUR (cançó per passar l'estona)

 En veritat

no estic segur

de res,

de res estic segur,

segur estic

de res.

En mentira

segur

no estic de res.

De res

segur

estic del tot.

O és el

revés?

Dani T. D. 19/2/2026

A PIE DE PÁGINA

 La vida, 

en rasgos generales,

 no deja de ser

 una idiotez maravillosa

a pie de página.

Diario de un idiota, 16/2/2026

EL SISTEMA MENOS PELIGROSO

 Se dice que la democracia es el menos peligroso de los sistemas, aunque tiene su peligro. Sin ir más lejos, cualquier idiota puede salir elegido. Pues cualquier idiota (sin buscar mucho; podría ser yo mismo) introduce su voto en una urna cada equis tiempo. Aunque teóricamente no solo de votos vive la democracia. Me explico: Cada ciudadano en un estado democrático debería ejercer no tan sólo sus derechos, si no sus deberes. Desarrollar su parcela de civismo, manifestarse e intentar poner remedio a las injusticia que perjudiquen a la convivencia, velar por los derechos de uno y ajenos, poner remedio a nuestras quejas cotidianas ante las administraciones y darles una oportunidad para que lleguen a los despachos pertinentes, exigir a los políticos (de la tendencia ideológica que sean) cierto nivel de compromiso con su tarea y entenderse con las demás fuerzas políticas cuando se requiera ,y así velar por el bienestar de la ciudadanía y varias cosas más...

 La democracia no es perfecta, gracias a Dios (o a Pericles). La democracia siempre se esta haciendo, como el verso de Machado.

  Hoy por hoy dicen que la democracia peligra. Que un idiota muy peligroso y encima millonario como Trump ha empezado a imponer sus reglas tanto en el ámbito nacional de su país EEUU, como internacionalmente. La cosa pinta mal,  y lo que está pasando en EEUU puede pasar aquí. No es cuestión de coger miedo, sino de ser honestos, responsables y valientes. Seguir apostando por la convivencia, intentar ponerse en la piel del otro, cuestionarlo todo (o casi todo) principalmente lo que pensamos y opinamos nosotros mismos y apostar por el civismo, la educación, la responsabilidad y, sobre todo, la humanidad.

 

Dani T. D. 16/2/2026