¿NO SERÁ?

 

L'ESTUPIDESA

Estupid big President of the world

 Les guerres son la conseqüència 

de l'estúpidesa humana.

Estupidesa que va en augment,

pel que es va veient.

  

Diari íntim, 5/3/2026

Y PARIÓ LA BURR@...

 

¡¡¡TRUMP GO HOME FOREVER!!!

(y de paso, multiplíquese por 0)

CUANDO LA SALUD MENTAL TOCA FONDO

 ¿Qué hacer cuando el presidente de la primera potencia, y de paso, de este mundo cada vez más desquiciao es un peligroso psicópata?

¿Drogarse, entregarse furtivamente al amor y al sexo manual, tántrico, virtual, espiritual (solo o en compañía), empezar a estudiar metafísica, ir al cine, comprarse un par de calcetines, cambiar de champú, encerrarse en el bar de la esquina, leer a Cioran, a Shakespeare, Cervantes, Aristóteles, a Bukowski, a Dostoiesky, a Lorca, a Joan Vinyoli, a Pessoa, a Silvya Plath, a Wistowa Szymborska, a Mercè Rodorera, a Corin Tellado, tal vez a Mortadelo y Filemón. O escuchar discos de Tom Waits, de Loli y Manuel, de Robe, de Brassens, de Mozart, de Aute, d'Ovidi Motllor, de Sisa, de Violeta Parra, de Silvia Cruz, de Javier Krahe,de Juan Perro, de Miles Davis, de Joan Baez, de Nina Simone, de Mercedes Sosa, de George Moustaki, de The Beatles, d'Antònia Font, de la Companyia Elèctrica Dharma, de Rosendo, de La Polla Record, d'Albert Pla....o discretamente suicidarse bebiendo cerveza, esnifando coca de Sant Joan, fumando porros de Avecrem Gallina Marroquí, e injiriendo cacahuetes mientras se miran videos de los Monty Python y Le Luthiers hasta el fin del mundo?

Y que este fin del mundo, como canta Sabina, nos pille bailando.

ESPERO QUE NO

 Si hay otra vida, espero que no porque con una hay más que suficiente, prefiero nacer insecto antes que un ser humano. Cada vez me da más vergüenza pertenecer a esta especie tan estúpida (en general).

Un humilde mosquito, a poder ser.

D. Stupid Mosquito, 3/3/2026

AQUEST MÓN QUE ESPANTA

            Quin món aquest,

un món que espanta

farcit de guerres,

injusticies i odis

per tot arreu.

Quin món aquest

un món que és mou

exclusivament

pel poder, pels diners

per l'ambició....

                        pels capricis

                                          de quatre multimilionaris,

fantasmes i criminals.

Quin món aquest

un món al servei

dels més més poderos

i rics.

Els rics que mouen

                 aquest món

                                       que ja no sap on va.

Que és ja

un carreró

sense sortida.

Dani T. D. 2/3/2026

ESTE ABSURDO MUNDO

 

VIDA RARA, PERÒ SEGURA

   La vida és rara. A diari entro al metro que em porta directe a l'oficina del Ministeri del Tedi. El viatge sempre és fantàstic. Els viatgers a travessem a la velocitat de la llum galàxies llunyanes en tan sols uns vint minuts de rellotge. Les mirades de cada dia es creuen i es saluden fredes i sense dir-se absOlutament res. No cal,  ja queda registrat en la caixa negra del tren, i de rebot, dels sAtèl.lits que vigilen cada un dels nostres moviments.

  Aquestes criatures metàl.liques que envolten el planeta, ho saben tot de nosaltres. Coses de nosaltres mateixos que ignorem profundAment.

 Sí, la vida és rara,  i potser més rara que mai. Però segura. I això és el que importa, no???

Dani T. D. 26/2/2026

DESEOS EQUIVOCADO

 Deseos equivocados naufragan

 en estaciones de arena,

deseos desorientados resbalan

 por los cristales de la oficina,

deseos obscenos reclaman 

 la atención del contribuyente

 más anónimo,

deseos programados mantienen

 a ralla el grueso de la población.

Mientras los peces gordos manejan todos los hilos:

los de nailon y los sintéticos.

Aunque el mundo siempre a sido un decorado,

una puesta en escena,

una pelota que gira,

un trozo de roca,

un paraíso desmaquillado

por los más idiotas deseos.

Dani T. D. 26/2/2026

NO DEIXAR MAI DE JUGAR

       Es tracta de no tenir pressa,

sense deixar de caminar.

Es tracte de treure's la màscara

i descubrir que sota encara

                                      hi ha una altra.

Es tracta de no deixar mai de jugar

a crèixer sense deixar de ser nen.

Es tracte de ben despert somniar

per obrir cada dia el cor, l'ànima

                                                                i la ment.

Es tracta de no tenir por a la por

i no prendre´s absolutament res

                                                          seriosament.

Es tracte de buscar noves aventures

per no abandonar mai la curiositat.

                      i la set de coneixement.

Es tracta de caminar entre la boira

de la realitat més immediata i ficticia,

es tracta de fer de cada fracàs

els éxits més vitals i sustancials.

Es tracta de viure com a un li vingui

 de gust, respectant els espais aliens,

fins que la mort dolçament ens besi

   amb els seus llavis tan pàl.lids,

                                                   serens i tendres.

                                                                                                            

Dani T. D. 25/2/2026

UN TRÀNSIT DE PARAULES

    Sovint un trànsit de paraules neguitoses

i sense direcció

enterren el silenci més revelador.

A voltes la llum del dia 

perd de vista el camí

més lluminós.

Hi ha dies en que cal 

tancar totes les portes

i volar ben lliure.

Dani T. D. 20/2/2026

OSOS POLARES EN LAS PLAYAS DE L'HOSPITALET

Días idiotas hasta el final,

leyes idiotas desde el primer día,

deseos idiotas hasta el final,

costumbres idiotas ahogan

 toda alegría.

Banderas idiotas contaminan el aire,

políticos idiotas pudren toda política,

religiones idiotas asesinan a Dios,

millonarios idiotas alimentan el fascismo.

Tardes idiotas que duran toda una vida,

oficinas idiotas que simulan las horas de tedio.

verdades idiotas que se suman a otras mentiras

futuros idiotas que, a este paso,

                                                                  ya no tienen remedio.

Dani T. D. 19/2/2026

DE RES ESTIC SEGUR (cançó per passar l'estona)

 En veritat

no estic segur

de res,

de res estic segur,

segur estic

de res.

En mentira

segur

no estic de res.

De res

segur

estic del tot.

O és el

revés?

Dani T. D. 19/2/2026

A PIE DE PÁGINA

 La vida, 

en rasgos generales,

 no deja de ser

 una idiotez maravillosa

a pie de página.

Diario de un idiota, 16/2/2026

EL SISTEMA MENOS PELIGROSO

 Se dice que la democracia es el menos peligroso de los sistemas, aunque tiene su peligro. Sin ir más lejos, cualquier idiota puede salir elegido. Pues cualquier idiota (sin buscar mucho; podría ser yo mismo) introduce su voto en una urna cada equis tiempo. Aunque teóricamente no solo de votos vive la democracia. Me explico: Cada ciudadano en un estado democrático debería ejercer no tan sólo sus derechos, si no sus deberes. Desarrollar su parcela de civismo, manifestarse e intentar poner remedio a las injusticia que perjudiquen a la convivencia, velar por los derechos de uno y ajenos, poner remedio a nuestras quejas cotidianas ante las administraciones y darles una oportunidad para que lleguen a los despachos pertinentes, exigir a los políticos (de la tendencia ideológica que sean) cierto nivel de compromiso con su tarea y entenderse con las demás fuerzas políticas cuando se requiera ,y así velar por el bienestar de la ciudadanía y varias cosas más...

 La democracia no es perfecta, gracias a Dios (o a Pericles). La democracia siempre se esta haciendo, como el verso de Machado.

  Hoy por hoy dicen que la democracia peligra. Que un idiota muy peligroso y encima millonario como Trump ha empezado a imponer sus reglas tanto en el ámbito nacional de su país EEUU, como internacionalmente. La cosa pinta mal,  y lo que está pasando en EEUU puede pasar aquí. No es cuestión de coger miedo, sino de ser honestos, responsables y valientes. Seguir apostando por la convivencia, intentar ponerse en la piel del otro, cuestionarlo todo (o casi todo) principalmente lo que pensamos y opinamos nosotros mismos y apostar por el civismo, la educación, la responsabilidad y, sobre todo, la humanidad.

 

Dani T. D. 16/2/2026

DEL NO-RES AL NO-RES

   Provinent del no-res, l'ésser es manifesta respirant a través d'un cos provissional 

(i afortunadament).

D'un conjunt de molècules (àtoms) que s'obren pas a través de les avingudes d'aquest racó de  l'univers. D'aquest espai fugaç que, al mateix  temps, s'obre pas i en paral.lel a d'altres universos.

 L'ésser és un estat  provissional. Un viatge, potser, cap a un altre no-res. Clar, que potser el no-res és l'estat natural on reposa i agafa noves energies qualsevol cos i, de rebot, l'ésser. I el seu revés (i/o complementari), el no-ésser.

Diari íntim, 15/2/202

EL MISTERIOSO VÉRTIGO

 Siento el vértigo de vivir

nada más dejar del lecho,

y entro de nuevo a escena

sobre el escenario 

de este mundo.

Entre ilusiones diversas,

me deslizo con mis átomos

que me agrupan en un cuerpo

con su transitiva substancia.

Este mi yo es tan sólo otro espejismo,

una reacción eléctrica al chocar 

las neuronas que componen 

un anímico cerebro.

Y quizás sea este vértigo

el principal punto de energía

a través del cual se desliza

el sorprendente sueño 

                                de estar vivo.

Dani T. D. 14/2/2026

                           

TELÈFONS DE PLASTELINA

Aquesta vida moderna

que navega entre pantalles

y telèfons de plastelina.

Aquesta moderna vida

resultat de l'experiència

que se suposa aporta cert

coneixement i saviesa.

Aquesta saviesa

que es dispersa en un

coneixement comprat

pel governador de torn.

Dani T. D. 13/2/2026

VIAJES INTERESTELARES

 Son compatibles los viajes en 

metro

 con el descubrimiento

 de la metafísica

Es más, se complementan

y a partir de ahí 

se redescubre el punto

 a través del cual

se experimenta el sueño de la vida

sin complejos

y en plena libertad.

Sí, como un

milagro 

divinamente

escéptico.

Dani T. D. 12/2/2023

AI, AQUEST MÓN!

         Aquest món,

ai, aquest món!

De pitjor en pitjor,

o et drogues o et mates.

I és una merda,

perquè les drogues 

tenen mala premsa,

i el suïcidi també.

I la dignitat, on queda?

I el sentit de l'humor on està?

I la llibertat on es troba?

I la vida on ha volat?

I amb un poc

de droga

s'estimula la imaGinció

i alhora

s'incrementa

al coneixemnt

vers al món,

vers a un mateix.

I sense la idea

 del suïcidi,

                   potser,

més d'un

                         es llençaria

                                     per la fineStra.

Dani  T.D. 11/2/2026

ENTRE ARBRES BLAUS

 Soc

un crit

en ple

desert.

Soc

també

quan

no soc.

Ésser

és

un acte

de ficció:

un

acte

completament

impúdic.

Dani T. D, 11/2/2026

NAUFRAGIS DIARIS

           Naufragis diaris,

paraules que floten,

silencis que criden,

biografies de paper.

Naufragis inevitales,

amargues alegries,

felicitats dissenyades,

orgasmes geomètriks.

Naufragis vitals

que duren tota una vida,

llunes despentinades

per la passió més espontània.

Naufragis alegres,

rutines de fang,

vida d'artista,

cares desesperades... 

          ...tristeses rialleres.

Dani T. D. 11/2/2026

LA PUTA LLUITA

 La puta lluita és la de sempre: entre rics i pobres, amos i esclaus, egoïstes i salidaris, blanc i negre, roig i gris, dreta i esquerra, treballadors i estafadors... Monarquia o república, Picasso o Dalí, Serrat o Sabina, a sobre o a sota, fatxes o faixistes, anarquistes o socialistes, la bruixa o Blancaneus, els germans Marx o els germans Calatrava, la bossa o la vida, esurt o mort...

  Sembla que no hi hagi res a fer, que no hi terma mig o si. En el fons, la vida és un moment fugaç, (lo que dura dos peces de hielo en un wisky on de roks) i està plena de matissos. Els contraris, d'alguna o d'altra manera sempre s'acaben tocant. Per què no canviar el xip i apostar per un món més humà, més de tots?

  Ja sé que és una utopia. Ja sé que potser té regust a naïf, però si es reflexionés més sobre la fràgilitat de la vida, i que cadascú de nosaltres som éssers efímers, accidentals, mortals i bastant insignificants, potser les coses canviarien. Potser seria tota una revolució.

Diari secret, 10/2/2026

VIDA IDIOTA

      Vida idiota

en un món cada vegada més idiota,

governat per idiotes,

idiotes cada vegada 

més rics i poderosos.

No val la pena

prendre´s la vida tan seriosament,

si tot plegat

la vida és la suma d'unes quantes

voltes idiotes al voltant

                                        d'una petita foguera.

I nosaltres som

i actuem com idiotes esclaus.

Esclaus d'un sistema idiota

que promet al paradís

a base de productes

cada vegada més idiotes.

Va, treu les cerveses

i fem una mica més l'idiota

que son quatre dies.

Dani T. D, 9/2/2026

LES AIGÜES DE LA VIDA

 La buidor que a voltes omple els dies i les nits. El desig que desitja no desitjar... La lluna desmaquillada des d'una cantonada del cel.

  Els sorolls del pensament, rabotant entre les parets de la caixa craneal.

Hi ha moments en que la vida sona a una raresa bella, com una pel.li de sèrie B, que no s'enten ben bé l'argument.

En veritat ningú sap què és, ni si té algún sentit.

Un, al cap i a la fi, es deixa arrosegar per les corrents de les aigües de la vida. Per molt convençut que estigui d'anar per bon (mal, o regular) camí...

Dani T. D. 8/2/2026

BELLESA I CAOS

    Cada dia m'aixeco

plantant cara a la por

i la mandra.

No és fàcil,

és tot un exercici.

Al cap i a la fi

no deixa de ser

una forma de bogeria.

Perquè viure

és una complerta bogeria

en aquest món

que s'ha inventat

l'home boig.

Un animal que parla,

i a través de la parla

inventa el lleguatge.

I a través del llenguatge

inventa als Déus,

i els Déus

inventen el progrés

més tecnològic

i pervers.

I aquesta perversió

canalitza

la decadència més absurda

d'aquesta vida civilitzada

entre la bellesa i caos,

la raó i la ràbia.

El plural, el singular,

el res, el paradís...

Dani T. D. 4/2/2026

PAPALLONES DE PAPER

       Papallones de paper

en les voreres del camí

cap al res més ple i lliure.

No hi ha pressa,

malgrat les lleis

de les obligacions

més absurdes.

Tompoc hi ha pressa

encara que ho senyalin

els missatges de l'alactualitat

                                                     més ximple.

Papallones de paper

perfumen cada passa del viatge

cap a l'estació més bella i lliure.

Dani T. D. 3/2/2026

UN SOMNI MERAVELLÓS

 Vida 

quin somni tan meravellós

i a l'hora ben extrany.

Segons el poeta Jaime Gil,

va de debó,

però fins a quin punt?

Vida,

mortal malaltia,

sengons Kierkegard:

el primer existencialista,

o es el tercer?

Bé, què importa...

Vida,

pujar i baixar, 

per tornar a pujar

I quan més a dalt,

 més imbècil

i més animal.

Vida,

tota una al.lucinació

per bé i per mal.

Una aventura mortal.

Dani T. D. 2/2/2026

CUANDO LOS ESPEJOS SE DESPEINAN

 Cuando los espejos se despeinan,

y los sueños llegan tarde.

Cuando la oficina es un falso exilio

para los rotos corazones.

Y los besos se estrellan

en los parabrisas de los taxis,

mientras una luna de cartón

recorre los vagones del metro

mendigando algo de amor.

Mientras el planeta sigue gravitando

al rededor de un pedazo de membrillo,

persiste la atracción hacia el astro

con una fuerza gravitatoria alegre,

                                         a pesar de todo.

Dani T. D. 2/2/2026

D'ON HAS SORTIT DONALD TRUMP?

 

   D'on has sortit Donald Trump? Realment ets una persona? 

 No tot son els diners. No tot és el poder. No tot gira entorn al teu melic.

Ja pots dormir per les nits Donald Trump? 

  La gent t'ha votat. La majoria enganyada. Ja se sap que la democràcia no és perfecte. Però dels sistemes és el menys injust.

 Vols tornar a fer gran Amèriaca, però Amèrica no és només al teu país. També hi ha Canadà, Mèxic, Cuba, Colombia, Venezuela, Brasil, els carrers de Mineapolis...

  Saps Donald Trump? Ets una persona veritablement perillosa, perquè en el fons només ets un miserable amb diners i poder.

T'estàs carregant moltes coses que son elements per uns mínims de convivència entre els paisos, començants pel teu propi poble estodunidenc.

Què vols demostrar Donald Trump?

  La història de la humanitat mai ha sigut fàcil. Perquè, entre altres coses, els humans no som perfectes ni tan bones persones com ens agradaria. Però generalment s'intenta i s'aconsegueix certa convivència i solidaritat entre la gents. Encara que de tant en tan apareixen males bèsties com tu, que es creuen impresindible, que enreden la troca i tot es paral.litza i hem de tornar a començar.

 Espero Donald Trump que la gent que t'envolta i t'estima tingui una mica de sentit comú i et tanqui de per vida a un centre psiquiàtric, per bé de la huminitat.

  I tu, Putin, què dius?

Dani T.D. 30/1/2026

MISTICISMO ATEO

 Aspirar a un misticismo ateo,

mezclar los sueños con 

la realidad más inmediata,

viajar muy lejos sin

 salir de la habitación,

crecer para no dejar

 de ser niño.

Sacar la lengua a toda inútil

                                             autoridad,

burlarse de todos los espejos,

cultivar siempre la alegría de vivir

sin dejar de escupir a 

la felicidad más idiota.

Dani T. 30/1/2026

JO NO SOC JO

            En veritat

jo no soc jo,

sempre soc

un altre.

Un altre

que simula

ser algú,

algú que

acaba sent

un ningú

amb rostre

de pollastre.

Un pollastre

que recorda

a cert algú

amb ulls

 de ningú.

Un ningú

que us recordi

 a un jo

tan fictici

com tots

i com ningú.

Dani T. D. 28/01/2026

SOSPECHAS ÍNTIMAS

 A veces sospecho,

sospecho de un terrorista que 

vive dentro de mi, 

de alquiler.

Es él el que me

me da prisa, me lanza encima todos los miedos,

me boicotea por completo todos los sueños, 

mueve mis zapatos

cuando no muevo los pies.

Es él el que me habla de ti

pero cuando me decido,

me empuja en otra dirección.

Y es qué no sé qué hacer,

estoy hasta las narices de ese saboteador

 que vive de alquiler

                        dentro de mi ser.

Ahora, sin ir más lejos, 

asoma el rostro

por una esquina del espejo

                            ¡¡el muy cabrón!!

Pero a la hora de la veritat, 

 sin él,

               tal vez estaría

                                más que

                                            perdido

y acabao,

               bacalao.

Dani T. D. 27/01/2026

SOVINT

                    Massa sovint

neix mort el dilluns,

però un reneix

entre les cendres

d'un jo caducat

i passat de moda.

I els termòmetres 

es disparen,

i els polítics

ja son tots uns taps de suro

i professionals criminals

que es fan amb el poder

cada vegada més llafiscós,

i la realitat més immediata

és un canal de TV pirata.

Sovint passa

que al final

acaba passant

el que ja passava

quan no passava

res de res.

I els bars s'omplen

 de nàufrags adol.lescents,

i els filòsofs

es venen l'ànima 

per yotube

per dos duros,

i la fi del món

fa pujar la borsa

               de Washington.

Dani T. D. 26/01/2026

EN AQUEST CABARET CÒSMIC

 Tot és teatre,

un ESPECTACLE de cabaret

en aquest escenari còsmic

que no te fi,

perquè tampoc té principi.

I nosaltres

som pures màscares

d'aire, d'aigua, de foc,

de terra, de cendre

que dansem al compás

de l'atzar més trapella.

Pures titelles

potser...

I un va enfilant

obra rera obra,

gag rera gag

en aquest cabaret còsmic

absurd, alegre

patètik i màgic

                       a estones.

Dani T. D. 26/172026

ÀNMA DESAJUSTADA

               Quan l'ànima està desajustada,

atrapada en un cos d'aigua:

un conjunt d'àtoms que tard

o d'hora en el vent es disoldràn.

Quan l'ànima és l'essència del somni,

del somni que és aquesta vida:

 un misteriós riu que ens transita

cap al mar del res més bell i lliure.

Quan l'ànima és una altra invenció

que combat el deliri compartit de la realitat;

una criatura veritablement absurda,

mil preguntes sense cap resposta.

Dani T.D. 25/1/2023