TAN DIVINA, COM INFERNAL

 Vida, potser un somni conscient

sense massa sentit,

un naufragi cap al res més sorprenent,

una confusión tan divina

com infernal.

                         Una màgica i 

                                          excèntrica raresa

                                                    de la matÈria.

I mentre.. jo qué sé...

encara m'aixeco tactant de seduïr l'alegria

del nou dia,

burlant la rutina

en la naufragada oficina,

                             des de la inèrcia del destí

                                                                més idiota...

Fora, l'actualitat espera

com un inmens camp de batalla

entre fam i sang,

                         misèria i por

                                         ambició i estúpidesa humana...

morts que s'amuntonen per les avingudes

de la desesperança.

I el món.... quina absurditat

i quanta bellesa que es va perdent

que ens va perdent

enllà, cap al no-res

                                més evident,

                                                  més esgotat,

                                                                i serè.

Dani T. D. 26/3/2026