miércoles, 9 de julio de 2025

A VEGADES PASSA

 A vegades passa

que estic mort i viu

a la vegada.


Que vull companyia

i alhora està

 ben sol.


Que ric

i no estic

precisament animat.


Que fa molta calor

i em tapo

amb un parell de mantes.


Que desitjo està

entre els teus braços,

i, alhora sense tu.


Jo qué SÉ!,

potser ben mirat

és el natural clima


d'aquesta vida,

tant confusa,

tan única,


tan ficticia,

tan fugaç,

tan mortal.


Dani T. D. 9/7/2025



No hay comentarios:

Publicar un comentario

ANSIOSES HORES

      Ansioses hores de plata planegen pel nou paisatge  d'un dimecres esgotat de res en concret, rebotant per les parets  d'un temp...