A vegades passa
que estic mort i viu
a la vegada.
Que vull companyia
i alhora està
ben sol.
Que ric
i no estic
precisament animat.
Que fa molta calor
i em tapo
amb un parell de mantes.
Que desitjo està
entre els teus braços,
i, alhora sense tu.
Jo qué SÉ!,
potser ben mirat
és el natural clima
d'aquesta vida,
tant confusa,
tan única,
tan ficticia,
tan fugaç,
tan mortal.
Dani T. D. 9/7/2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario