jueves, 3 de julio de 2025

MERAVELLOSES DECADÈNCIES

 Un sol silvestre escalfa les paraules que han quedat abandonades i exteses pels vianants més anònims sobre l'asfalt.

   Les paraules, degut a la calor més extrema, es descomponen fins que els seus vocables es fant aigua. Aigua que s'evapora, com tot pensament. I de rebot, desapareix qualsevol ratre d'acció que es proposi anar un pas més enllà. O senzillament viure cada instant com si fos el primer. I el darrer, naturalment.


Dani T. D. 3/7/2025

No hay comentarios:

Publicar un comentario

NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...