Camino i no sé on vaig,
espero i en el fons no sé el què,
somnio la realitat més immediata,
ensopego una vegada més
amb la meva pròpia mentida.
Mentida d'existència
per suportar la dura vida,
per podes nadar pels aire,
per caminar pels oceans.
Busco i no sé el què,
i a voltes trobo coses inesperades,
em conec d'aquella manera,
i potser és millor així.
I cada moment és present,
i cada moment es fugaç,
i cada moment és sempre,
i cada moment és mai,
i cada moment és impossible,
Dani T. D. 3/1/2024
No hay comentarios:
Publicar un comentario