A voltes, sense moure'm
d'aquesta glaçada oficina,
tanco els ulls i camino
pels carrers de la lluna.
Aprofito i medito:
aquestes alçades i
encara no tinc ni idea
de què va la vida,
què fem aquí, què és tot això?
Encara que, tracto de no perdre
ni el sentit d'humor,
ni la curiositAt,
doncs totes dues
em proporcionen
un sentit relatiu de les coses,
de l'existència, de mi,
dels altres i de
ningú en particular.
Només sé que el món gira
i nosaltres amb ell.
Segurament viure ja sigui
això:
girar, girar, girar i girar...
Dani T. D. 20/1/2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario