GIRAR, GIRAR, GIRAR

 A voltes, sense moure'm

d'aquesta glaçada oficina,

tanco els ulls i camino

pels carrers de la lluna.

Aprofito i medito:

aquestes alçades i

 encara no tinc ni idea

 de què va la vida,

què fem aquí, què és tot això?

Encara que, tracto de no perdre

 ni el sentit d'humor,

ni la curiositAt,

doncs totes dues 

em proporcionen

un sentit relatiu de les coses, 

de l'existència, de mi, 

  dels altres i de

 ningú en particular.

Només sé que el món gira

i nosaltres amb ell.

Segurament viure ja sigui

 això:

girar, girar, girar i girar...

  Dani T. D. 20/1/2025