QUAN EL COR S'ARROSSEGA

 Quan el cor s'arrossega

per les voreres

i, la vida és una ximple epidèmia.

Quan la buidor ja és 

el que més pesa dins l'ànima

i, el futur és un capullo al mirall.

Quan respirar

és un ofici inútil,

i l'autostima compra verí

al camell del barri.

Cal corre fins al res més lliure,

aprendre a riure fins al darrer alè

que absolutament res té 

                             massa importància.

Dani T. d, 20/11/2024