sense passat,
sense present,
sense destí.
Cansat de néixer cada dia,
cansat de morir cada nit,
avanço sense cap direcció
per la ratlla del caos
més civilitzat.
Ja no queden somnis,
ja queden platges on naufragar,
ja no queden ulls misteriosos
on perdre's de nou.
I ja no queden silencis
des d'on reflexionar.
Sense tu,
sense mi,
sense ningú,
sense tothom.
Dani T. D. 14/9/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario