ara que torno a començar res en concret,
ara que sospito que tampoc hi ha tanta vida abans de la mort.
Ara que soc molt més jove que fa vint anys,
ara que assumeixo el fracàs com l'únic èxit d'aquesta biografia,
ara que m'equivoco amb més experiència,
ara que sé que el buit és l'essència de tot plegAt.
Ara que canvio d'opinió sempre que em ve de gust,
ara que ja no tinc pressa absolutament per res,
ara que sé que la felicitat és tota una falsedat,
ara que riure ja és l'única excusa d'aquesta puta vida...
Començo a viure i punt
sense por a la por.
Car, no m'espera res ni ningú,
ni tan sols jo mateix.
Dani T. D. 14/8/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario