Cargols veloços
i llAgostes elèctriques
disenyen el decorat d'avui,
mentre l'absurd de la vida
fa possible
el misteri i la bellesa.
Les mans tremoloses
del vent
besen les cantades
d'aquesta neuròtica ciutat
plena de rostres
de cafè i conyac.
La realitat més inmediata
encara fa de puta
sobre les voreres
del desig més desesperat,
entre els queixals podrits
d'aquesta humanitat
que ja s'esta desintegrant.
Quin descans per la natura...
i, de pas,
per la pròpia i tan falsa
humanitat.
Dani T. D. 17/8/2020
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario