jueves, 17 de septiembre de 2020

CARGOLS I LLAGOSTES

 Cargols veloços
i llAgostes elèctriques
disenyen el decorat d'avui,
mentre l'absurd de la vida
fa possible
el misteri i la bellesa.


Les mans tremoloses
del vent
besen les cantades
d'aquesta neuròtica ciutat
plena de rostres
de cafè i conyac.

La realitat més inmediata
encara fa de puta
sobre les voreres
del desig més desesperat,
entre els queixals podrits
d'aquesta humanitat
que ja s'esta desintegrant.

Quin descans per la natura...
i, de pas,
per la pròpia i tan falsa
humanitat.

Dani T. D. 17/8/2020


No hay comentarios:

Publicar un comentario

NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...