Vida que em viu
mort que em va morint,
en el temps descusit
per les hores desocupades.
Vida viscuda en directe
des del present més fugaç
entre l'ara i el mai,
el mai i el potser.
Potser és massa tard
per tornar a començar
res d'especial,
des del començament
que batega cada final.
El final d'una vida
que enllaça emb els inicis
d'una altra existencia
somniant-se ben desperta.
Ben desperta vida
des de cada fugaç moment
del sempre present
que, de fet, és l'únic present
que s'obte. I d'aquella manera.
Dani T. D. 28/5/2019
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario