BEN DESPERTA

Vida que em viu

mort que em va morint,

en el temps descusit

per les hores desocupades.

Vida viscuda en directe

des del present més fugaç

entre l'ara i el mai,

el mai i el potser.

Potser és massa tard

per tornar a començar

res d'especial,

des del començament

que batega cada final.

El final d'una vida

que enllaça emb els inicis

d'una altra existencia

somniant-se ben desperta.

Ben desperta vida

des de cada fugaç moment

del sempre present

que, de fet, és l'únic present

que s'obte. I d'aquella manera.

Dani T. D. 28/5/2019