quan era ell mateix
i arribava a conclusions
que no deixaven indeferents.
Com per exemple, sense anar
més lluny, que tot tarannà
implica començar
una trajectoria per on es vulgui.
I que cadascú és cadascú
en la mesura mesurada
que qualsevol altre
pot ser perfectament un desconegut.
I aquest desconegut
pot resultar ser el ximplet
que respira en el mirallet
d'un mateix.
Sovint ell mateix
fingia ser un enèssim ell mateix
des del posat més escaient
que comporta aguantar el tipus
sense més....
sense més....
Dani T. D. 6/5/2019
No hay comentarios:
Publicar un comentario