i estic absolutament perdut.
estic a punt de perdre els papers
però aleshores m'invento
en altres pells.
i fujo corrents
cap una altra direcció,
trabador i tan pirata d'Ubeda.
Doncs la vida, la molt puta,
obliga a moure't;
a caminar, a dubtar, a equivocar-se, a no guanyar
i a ensopegar,
per aixecar-te per enèssima vegada
d'entre les runes
i seguir, seguir, seguir.........
A vegades, o sovint,
un no sap per on seguir...
Aleshores cal improvitZar,
potser és l'encant
d'aquesta tan puta i bella vida.
Perquè,
què més dóna si s'arriba mai a ser feliç,
si es viuen tants anys,
si s'acompleixen els somnis,
si el vertader amor MAI dels MAIS truca la porta...
Si un no se sent viu,
fins hi tot quan no hi ha grans motius
per virure.
tot és en va...
Que massa sovint
ens ho sembla,
però tan sols ho sembla...
Per això un ha de procurar
Que mai falti
ni el sentit d'humor,
ni la imaginació, NI LA CURIOSITAT!!!
Dani Torralba Devesa, 23/972018
No hay comentarios:
Publicar un comentario