DE LES HORES XIMPLES

A vegades fugint de les hores ximples

burlo l'aparent prestigi de la vida

i m'invento nous destins per carrers amples

on tota il.lusió deixa de ser mentida.

Aprenc a desaprendre la sublimitat

enganxosa de tota aparent importància,

per riure'm tota tediosa normalitat

que només degenera en avorrides petulàncies.

Després ja sóc altres jos

i cremo l'`enèssima màscara de la certesa

per ser més espontaniment lluire

més enllà de tota encadenada existencial feblesa.

Comprovo, per enèssima vegada,

que res té massa importància,

que cal viure sentint cada instant com si fos el darrer

o ¿o com si fos el primer?

Quan tota il.lusió deixa de ser mentida

per inventar nous destins per carrers amples

i burlar l'aparent prestigi de la vida

quan a vegades de les hores ximples fujo. 

Dani T. D. 4/9/2018