s'omplen els bars de nàufrags i de corsaris,
es buiden els cors de petons a mig fer
mentre passA la vida
com un epidèmia idiota.
Es manifesta una llibertat massa adulterada
davant del Palau de la Veritat Ben Metidera,
i les banderes de colors
ofeguen l'aire de l'alegria
més vital i espontània.
Divendres per la tarda
es descusen totes busties
de les promeses mai fetes,
mentre el Príncep dels Vàmpirs
menja una sopa d'all ben freda a la Dreta
de l'exili més caXondo...
Menrtre es desapren per enèssima vegada
en recordar la memòria més oblidada
entre petons a mig fer,
mentre la vida passa
com una experiència religiosa,
però sense bisbes toca-nanos, eh
(si pot ser).
Amen...
Dani Torralba Devesa. 14/9/2018
No hay comentarios:
Publicar un comentario