TENDRE PURGATORI

       Malgrat el seu ateisme més vital, de tant en tant en Gerard es pren una treva, i es qüestiona, no tant si hi ha, o no, un Déu que reguli tot destí; sinó, més aviat si hi ha vida més enllà de la mort. En Gerard creu rerament que amb la mort s'acaba absolutament tot. I sort, perquè viure eternament sería alguna cosa així com una broma de molt mal gust, pensa ell.

     En Gerard també pensa, sobretot quan es en l'oficina, si veritablement hi ha vida abans de la mort. Rerament l'home pensa que tampoc. Ja que en Gerard, sense anar més lluny, li resulta bastant absurd (d'entrada) haver d'aixecar-se a dos quarts de set cada dia del llit per anar a una ximple, suada i gris oficina a treballar per guanyar diners. Diners que farà servir per pagar factures, el lloguer, el menjar, la llum, el gas, els llibres d'en Millàs i del Quim Monzó, l'escola del nen, els capricis d'aquest.... I si li sobrés alguna cosa, estalviar pel seu propi enterrament. Aleshores en Gerard es neguiteja una mica, i pensa en la possibilitat de fer-se atracador de bancs o passar de tot i convertir-se en un polsos rodamón definitivament. Total, algún dia d'aquest moriré, pensa ell mentre frega els plats, ja que li va recomenar un psicòleg amic que fragar els plats va molt bé per relaxar-se.

  Clar que rerament, sobretot en les tardes filles de Buda del diumenge, pensa: què significa realment viure?

I aquesta pregunta li fa obrir varies ampolles de cervesa i, algún que altre gintònic, sense complexes de cap mena.

I els dilluns ara s'han convertit en un més que tendre purgatori farcit d'extranyes veus que ressones en les parets del seu ateu cervell. I aleshores en Gerard se sent insolitament feliç, i no li cal res més!

Dani Torralba Devesa, 14/6/218