PLATGES DAURADES

El món està fet amb paraules. La paraula és la matèria prima del llenguantge. Un coneix el món a mida que coneix i domina, en certa manera (?), el llenguatge, tal com va dir Wittginstein.

 Pensem perquè parlem, i potser parlem per no sentir-nos  tan sols encara que mai diguem res francament interessant.

  Tard o d'hora un acaba comprobant que la vida, aquesta vida, no deixa de ser tot un misteri. No sé quin sentit te tot això, però a l'hora de la veritat què importa?

 Un ha de viure fins al darre alè, sense preocupar-se massa per res. Viure no deixa de ser un verb divertit i coratjós com morir, estimar o somniar (ben despert!).

L'ésser humà, a través del llenguatge, es va invantar, entre altres coses, a Déu (i malauradament també a Trump). Déu es com un un empleat d'una casa d'assegurances. En principi vetlla pel nostre destí, i a la llarga no serveix absolutament per re.

Tot Destí és un altre mot, que ben mirat tard o d'hora serà borrat per les onades que acaronen les voreres de la platja daurada de la il.lusió més bella i oblidada..... 

Dani T. D. 5/6/2018