Caminant avingudes de vent elèctric
en la ciutat dels miralls desgastats,
aprofito la corrent d'aire nou
i m'invento per enèssima vegada.
Neixo en cada batec, en cada nou alé
després de cada renovada mort,
viure es dansar
entre realitats mortalment ficticies.
El futur és pura il.lusió,
el passat, vapor d'aigua;
sempre és ara
i ara em sento viu, més viu que MAI.
Sencer, de de cap a peus.
Sí, sempre és ara!!!!!!!
Dani, març 2013
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
martes, 5 de marzo de 2013
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
QUE EL FIN DEL MUNDO TE PILLE RIENDO
¿Qué se puede esperar de un mundo gobernado por psicópatas profesionales? Dani Torrat, 2024
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
-
Sense respecte no hi ha llibertat, i sense llibertat tot sistema és un despropòsit. Per no dir un estat repressiu. Dani T. D....
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
No hay comentarios:
Publicar un comentario