VIURE ÉS DANSAR

Caminant avingudes de vent elèctric
en la ciutat dels miralls desgastats,
aprofito la corrent d'aire nou
i m'invento per enèssima vegada.

Neixo en cada batec, en cada nou alé
després de cada renovada mort,
viure es dansar
entre realitats mortalment ficticies.

El futur és pura il.lusió,
el passat, vapor d'aigua;
sempre és ara
i ara em sento viu, més viu que MAI.

Sencer, de de cap a peus.

Sí, sempre és ara!!!!!!!

 Dani, març 2013