OBRINT PORTES A ALTRES MONS

 Per ell escriure era obrir portes a altres mons i realitats
Escribia des dels quinze anys. Sovint somniava en viure de les històries que escribia. Però en el fons no s'ho acabava de creure que això fos possible I és que potser li faltava coratge. O...O potser era tot el contrari: potser ja estava ben encaminat. El que passa és que sovint el destí era tan crapitxós.
Clar, que d'altra banda creia que l'important era escriure i passar-s'ho el millor possible. Publicar i tenir cert reconeixement era bastant secundari. L'important sempre és fer allò que un li agrada, independentment del resultat.
  El prestigi sempre és relatiu. Algún dia començaria a publicar i, no pararia. I potser ja no li caldria treballar d'esclau en una oficina de pluja trepitjada i rovellada
  Quan començava a fer castells a l'aire, sovint es posava nerviós. El seu ésser es saturava i una melangia amb cert gust a pinya l'inundava el pal.ladar i la mirada. Però després reaccionava. Ell savia perque escrivia.
Escrivia per obrir portes a altres mons. A altres realitat. Per poder viure més intensament. Per no morir-se del tot. Per ser altres. Per anar més enllà de si mateix.
   Però també hi havia la possibilitat de que ell no existís. Que no fos res més que un personatge escrit per un novelista, per una divinitat entrameliada. O potser la cosa seria més greu: podia ser el resultat de la seva propia escritura.
Clar, que també,  a través de l'escritura descubria coses interessants sobre ell mateix. Per exemple, un dia va descobrir que la realitat no era res més que un estat purament subjectiu i esporàdic. Que tot és relatiu, començant perl'erxercici de viure i d'escriure. Perquè qui sap si al cap i a la fi tot això no sigui més que un somni dins d'un somni dins d'un somni...
Dani Torralba, març 2013