A diario trazo un plan
para poder escapar
de nada en particular.
A diario soy algo diferente,
jugando de existir,
me invento desde mi máscara de agua cálida.
A diario me tropiezo,
me deshago del disfraz inútil
de mi ego tan frágil.
A diario me muero
un poco más
para vivir un rato de verdad.
A diario
finjo ir alguna parte
para llenar el vacio
que me da
toda tentación
confeccionada con los semilacros más existenciales.
A diario
me imagino aún vivo,
a pesar de tanta incertidumbre
que perfora mi alma
de aire comprimido.
Dani T. junio, 2012
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
miércoles, 20 de junio de 2012
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN TRÀNSIT DE PARAULES
Sovint un trànsit de paraules neguitoses i sense direcció enterrant el silenci més revelador. A voltes la llum del dia perd de vista e...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario