DEIXA'T D'HÒSTIES

       Començant fracassant

                             és la manera

 més sana d'arribar 

a tenir l'éxit somniat.

I sinó,

que ens bombin a tots!!

Diari secret, 2024

PER QUALSEVOL TONTERIA

               A voltes 

mort en vida,

arrossega els peus

per un dilluns ximple.

A voltes

es cansa abans d'hora.

Son époques,

la vida és una muntanya russa.

Sovint

riu de la realitat més absurda,

no sigués cas que 

la mort el sorprengués

definitivament.

Que ja no és tan jove,

malgrat que per dins

és el mateix innocent nen

que creu que la vida té sentit.

Però hi ha dies

que sent que està

ben mort en vida, 

fins que ressucita

en algún dia d'aquest

i, per qualsevol tonteria.

Dani T. D. 2/12/2024

LA IDIOTEZ EVOLUCIONA SUSTANCIALMENTE

     La vida es un algoritmo 

diseñado por un idiota

Macbeht, 2024

HI HA DIES

 Hi ha dies sense ganes pràcticament de res. Dies que son deserts, perfectes per no existir. Exiliar-se per un temps al no-res de l'existència. Hores suspeses en l'espai, que fugen dels rellotges. On el pensament es fa prenguntes a sí mateix. 

 La vida és dura, màgica i rara. És una planta que va creixent fins a un temps determinat. O potser tot plegat, la vida és un somni dins d'un somni sense massa sentit...

Qui sap.

  Mentre els minuts segueixen marcant el temps. Aquests es fan hores, les hores es fan dies, els dies es fan anys, i els anys es tornen a fer minuts. Minuts d'aigua que s'evaporen cap un no-res ben serè i lliure, on dormen els déus i somnien els dimonis més tendres.

I tot final duu a un nou principi. Principi que també s'acabarà.

O qui sap...

Dani T. D. 2/12/2024

UNA VEZ MÁS LAS FIESTAS IDIOTAS

        Una vez más las fiestas idiotas:

luces en las calles,

consumir cosas inútiles

mientras tres partes del mundo

se mueren de hambre y se desangran

bajo las bombas.

Una vez más nacerá otro 

Dios idiota,

prometiendo la paz, o cualquier otra cosa,

como un político más

para ganar votoX, y ponerse 

la parroquia en el bolsillo.

Un año más nos felicitaremos

como autómatas fríos y solitarios,

faltos de amor y de coraje

al no coger el toro por los cuernos,

salir por patas y mandar al carajo

 estas idiotas fiestas.

Dani T. D. 29/11/2024

HACIA LA MÁS LUMINOSA NADA

 Hacia la nada me dirijo

con paso ligero,

hacia la nada voy

mientras taradeo esta canción.

Hacia la nada navego

con un barquito de papel,

hacia la nada me desplazo

con el aliento de tus besos de sal.

De la nada vengo

fresco como el segundo día,

de la nada partí

en una tarde lluviosa de abril.

De la nada partí

cosiendo deseos,

desoñando anhelos,

hasta volver sumergirme

 un día de estos en la nada

                                            más luminosa.

Dani T. D. 28/11/2024

A LA LLUM D'UNA CERVESA

   Els dies semblen tots iguals. M'aixeco a quarts de set. Agafo el metro i naufrago en una oficina amb les parets de farina rebosada.

  Els dies semblen iguals, i son iguals, Encara que a vegades llenço l'ancora i em prenc uns minuts de reflexió. I em pregunto per què?

  Quin sentit té tot i res? Un que fa en aquesta vida, un què fa en aquest món? Per què hi ha guerres? Per que hi ha gent que es mora de fam? Per què som tan covards i tan gilipolles? Per què tinc por? Per què hi ha tanta enveja? Per què som tan egoïstes els uns amb els altres? Per què  hi ha tant fill de puta que ens manipula, que ens governa, que ens desorienta? Per què tant treballar per una merda de sou? Per què necessitem tantes coses? Per què tantes desigualtats? Si al cap i la fi morim tots.

  Acte seguit, recullo l'ancora. I segueixo el meu camí.

   A vegades, després de sortir de l'oficina, entro en un bar amic i m'instal.lo en una taula, i al dictat lluminós d'una cervesa escric coses com aquesta en una llibreta que sempre duc a sobre,  per no suïcidar-me o matar algú. Cosa que, al cap i a la fi, seria natural i raonable. Agafo forces. Em sento millor. De fet, quasi res té massa importància. Ni la vida, ni aquest món tan absurd que, com canta l'Aute, no sap on va.

  Mentre el temps passa cada vegada més de pressa. No es talla. Ens posa de peu cada matí. Ens vestim per tornar a ser un jo en una màscara de sorra. Una cara que acabarà desapareixen. Que acabará sent empassada pel temps més golafre, pel temps més mentider, pel temps més efímer. Pel temps més fictici.

 

Dani T. D. 27/11/2024