DIVINS DIVENDRES

   Divendres. L'autobús ve ple de pressa i una mandra exitencial em despentina la raó. Avuí em permeto el luxe de relaxar el jo (suposant que el jo existeixi, o potser sigui pur maquillatge de l'ànima) Obro el llibre, és de Faulkner, autor complicat i alhora poeta senzillament genial. Per moments sento que el llibre parla de mi. Em trobo en una cruïlla, cada dos per 3 em passa. I el temps se'n va tan de pressa, cada cop va més de pressa. El temps va assegut en aquest autobús al meu costat. Curiosament també està llegit el mateix llibre que jo. L' autobús segueix corrent cap al meu lloc de treball, quina mandra i, de pas, quina merda. Aquesta condició d'esclau modern i civilitzat acabarà alguna vegada? Qui sap. Potser tot sigui qüestió del temps. L'autobús s'omple i es buida de passatgers. De cares de moltes formes, rostres cosits a un mòbil, mòbils que transporten missatges, missatges de tot tipus que comuniquen (o no) tota mena de coses. Mentres els meus ulls resegueixen cada paraules que un dia va escriure el mestre William Faulkner i per uns moments tot el meu ésser experimenta grata felicitat. I me n'adono que tot el demés no importa massa.

Dani T. D. 4/6/2021

ENÉSIMO PRINCIPIO

 Aprender a nadar entre los muertos
en esta ciudad de las flores rotas
con aceras de lágrimas disecada
como pétalos exiliados
al infierno más divino.

Aprender nada especial

 en cada lección

 de aire comprimido,

entre el azar y el deseo

más salvajemente enloquecido.

Aprender de memoria el olvido

que genera cada paso 

que se va abriendo camino

hacia el ocaso,

donde quizá espera

un enésimo y vital fracaso

de nada en particular.

Dani T. D. 3/6/2021

OMPLINT i BUIDANT ESPAIS

 Buidors que omplen espais.

Espais plens de tota mena de coses, des de preguntes sense respostes a respostes amb preguntes mal escrites. 

Això és imperdonable. Aquesta falta de cura a l'hora de redactar el que sigui, és un greu problema. D'aqui venen els malentesos. Llavors el món va con va. A piles, a vapor, via satèl.lit o d'aquella manera...

O directament, va com sempre...

Què vol dir com sempre?

Bé, ja m'enteneu. El que vull dir es que tot son excuses, i tohom fa el que pot, que ja és molt. Encara que, ben mirat, pot ser que tot això sigui un somni una mica borrós i sense massa importància ¿No?

Dani T. D. 2/6/2021

LOS DÍAS VELOCES

 Los días veloces 
pasan por los costados,

sin pedir permiso.
Cogen el bus
y cruzan la ciudad
de los muertos modernos.

Las horas de agua cosida
pasan por las calles,
van sobre patinetes ultrasónicos,
fundando cajeros automáticos
en cada esquina
de esta ciudad asesina.

Los años descoloridos
pasan a todo trapo
per las autopistas moradas
hacia un cielo de alquiler,
mientras me bebo un café
esperando quien sabe qué.

Dani T. D. 2/6/2021

VIDA RARA

 Vida rara que a diari em desperta,

vida rara que em camines cap a la parada del bus,

vida rara que em sorpren currant en una suada oficina,

vida rara que esnifa una ratlla d'esperança.

Vida rara que em fa trempar quan penso en la teva ben nua intel.ligència,

vida rara que em dona una cervesa quan no tinc set,

vida rara que em dubte la rao quan se m'instal.la al cor,

vida rara que s'estranya d'aquesta tan moderna 

i tan civilitzada existència.

Vida rara que em posa escriure,

vida rara, ximples poemes com aquest,

vida rara que es caga en la puta correcció política,

vida rara que m'acompanyarà fins la fi dels meus dies.

Dani T. D. 1/6/2021

MEDITACIONS AL FINAL DE LA TARDA

   El final de la tarda em treu la sabates. Un cop a casa, medito uns quants minuts. Em poso música, em relaxo.  Em cansa la vida d'esclau, però què puc fer? Així esta muntat el xiringuito. Encara que ben mirat, si un es centre, poden canviar les coses. Però és tan díficil, o a un sembla tan difícil que tot plegat és un miracle que pugui arribar a passar segons què.

  Potser es treballa massa, ves a saber... Es treballa en coses avorrides i absurdes. Coses totalment inútils que no realitzen a la persona, a l'ésser o a la bèstia que un duu dins. Es treballa per fer front el tedi que implica l'exercici de viure?  Podria ser.

 I, finalment, es treballa en certes condicions que condicionen l'estat anímic. Bé, l'estat anímic entre d'altres coses. Perquè ben mirat,  un està fet per treballar? I en el fons perquè i per qui es treballa? D'entrada per guanyar diners. Que aquesta és un altra: estem en una societat que si no tens diners, no ets ningú (o això diuen), i no vas enlloc. O potser sigui una de les moltes mentides que fa servir el poder per manipular a la gent, i fer verure que els diners son la clau per progressar en tots els sentits.

 Quin embolic!

 Clar, que també un pot dir, en un momento donat, aneu a la MERDA, i em retiro sota un pont. Em dadicaré a llegir, a estudiar al cel, i a badar de bon matí fins al vespre. I que progressi el vostre putu pare! Es necessiten un parell de genitals per fer-ho. Trobo que seria un gest coherent i carregat d'humanitat. Total, ben mirat un s'acaba morint, o no?

Dani T. D. 31/5/2021

QUALSEVOL DIA D'AQUEST

Obrint portes per aquest desert

amb un cor inquiet

entre cares de pomes agres

i lleis de merda fetes

a mida dels més poderosos,

o del més fills de l'Opus.

Ofrint fnestres de llum

per no deixar de somniar 

ben despert

sobre la porquería aquesta

tan envasada al buit,

tan moderna y tan ultra

conservapolles. 

Obrint portes al  vent

per continuar jugant

sense perdre de vista

a l'infant que encara

viu  dins d'un,

fins que la dama

de la fals sorprengui

qualsevol dia d'aquest.

Dani T. D. 30/5/2021