Recordo que fa uns anys vaig decidir fer unes vacances interiors. Sí, volia conèixer-me millor. O conèixer-me a seques, ja que com bé deia l'oracle de Delfos, si vols ser l'hòstia, primer coneix-te tu primer, sgons indiquen els llibres que versen sobre l'època. En aquells temps estava desorientat (bé, més o menys com ara). Aleshores m'havia deixat una novia que tenia, perquè segons ella no tenia la talla, i això que tan sols portaven uns quize dies sortint. La feian era una merda, no m'omplia gens ni mica, detestava pasar-me vuit hores davant d'una pantalla d'ordinadora. Passat els anys encara detesto treballador, però això serà una altra història, o qui sap... Els amics estaven tots ocupats amb les seves vides, i els que no, ho feien veure. Vist el panorama vaig decidir fer canvis a veure si aconseguia canviar la meva puta vida, qui sap, coses més estranyes pasen cada dos per tres...
Per acoseguir tal propòsit vaig anar a una agència de viatges especialitzada en aquest tipus de viatges. Em va costar, no us penseu. Però gràcies a la dona d'un company de feina vaig aconseguir fer-me amb l'adreça. VIATGES INSTROPECTIUS I VATLÍSSIS S.A. Però no us penseu, vaig teni els meus dubtes. Va ser un gintònic que va empenyer finalment, ja que aquestes coses ja se sap.
L'agència de viatges estava al carrer Aribau amb Diagonal (ara desconec plenament si encara hi son). El cas és que un metro, como una serp metàlica i mitologica, un divendres a la tarda en va apropar. Al sortir cap a l'esterior, de la boca de metro a l'agència les meves cames em portaren en un temps d'un cinc minuts. Notava que més que caminar volava, suposa que era l'efecte del Gintònic. No acostumo a beure, excepte als divendres que em poso una mica a tó. Sí, és una excèntrica costum que vinc mantenint des de temps de l'institut. I si un, o una, ho pensa bé, els divendres estàn fets per beure. Menys cervesa sense alcohòl, es clar.
Ja dins del recinta de l'agència em vaig sentir ben atès des del principi. Va ser entrar i asseure'm en una cadira molt còmode i una senyoreta -molt mona, per cert- em va començar a preguntar després d'haver-me rebut amb una elegat salutació: Bona tarda, vol seure si us plau
Jo no les tenis totes, perquè ¿que coi era això dels viatger interiors?
-A veure, la nostra proposta és la següent. Nosaltres oferim els nostres clients la possibilitat de fer un viatge cap endins d'un mateix, perquè considerem que un si vol arribar lluny en aquesta vida a de ser capàs d'anar cap a fora i també cap endins. No sé si me entent senyor?
-Senyoret G.
-Molt bé senyoret G -va dir aquella noia.
-Per cert una pregunta
La noia va inclinar el cap com convidant-me
-I no seràn vosès una mena de secta? O una cosa perillosa per la salud mental i de pas fisiològica?
-No, no res d'això. Aquí som una agencia de viatges peró enlloc d'anar cap a l'exterior és va cap a l'interior. Ara com és fa això? Nosaltres li busquem una destinació que creiem que li podria anar bé segons el que vostè s'hagi propost que ha millorar, treballar o si més no coneixer. Escolti, que hi ha gent que vol coneixes per empitjorar, que també és lagítim, doncs ja un no sap que coi fa en aquesta vida, al menys un ha de procurar passar-ho el més de puta mare (o pare) possible
oi que m'enten?
Deuria de ser la pal.lidesa sobtada del meu careto, ja que la noia seguidament es va disculpar. A mi, la veritat és que no em feia res. Pensava i continuo pensant que la vida sense sentit de l'humor no val gens la pena, però en fi això és una altra història
-La qüestió perquè creu que vol començar a coneixe's més?
No sabia per on començar, ja que ignorava si havia algún principi. Tampoc estava del tot seguir de que volia. Finalment com sempre, vaig improvitzar,
-Doncs la casa és que fa un temps de que em noto perdut en molts aspectes. No sé qui sóc, Bé, se qui sóc, però sempre des de certes cordenades que em venen ja establertes des de l'etxerior, No sé si m'explico. Potser hauria d'anar el psicòleg. Però estic cansat de psicòlegs, valen una pasta. Prefereixo anar de putes al menys et buides més alegrement. Bé i vostè que l'mporta la meva vida de M!!..
-Tranquilitzis, l'entenc molt bé. Per el que li recomano que per començar començi per un viatge senzill d'una setmana amb destinació a l'estòmac, on és gesten tan la nutrició dls aliments que s'ha imgerit, com els sentiment i els sacrets d'un. Sense anar més lluny, dàllà surten les nostre emocions, i ja se sap, bàsicament som bombes emocionals. I li cofesso que jo també prefereixo anar de putus a que am visiti un psicòleg que s'estigui fent un xalet a costa meva i de persones com jo
En acabat aquella noia em va treure la llengua com dient:
passa del viatge de m cap al teu interior i portem a casa i follem fins que el món s'acabi.
Així ho vaig fer.
Va ser la millor setmana de la meva puta vida. Continuo sense saber qui collons sóc. Han pasat els anys i la vida continua sent igual d'absurda que sempre. Però des d'aquell dia en que vaig entrar en aquella rara agència tinc una amiga que m'acampanya allà on les circumstàncies més insòlites em reclamen.
I riem molt!!!
Dani Torralba Devesa, 5/8/20017
.jpg)
.jpg)