M'aixeco per enèssims vegada
com si fos un primer día d'una vida
que estreno avui sense manies.
Nous misteris m'aculliran
dins de cada instant lluminós
teixit amb fil de irònica penombra.
Segurament m'equivocaré
i amb l'error m'aplicaré
per poder vença la por més beneïta.
Seré altres per ser més jo
en cada batec que balla
al campás de la mort més vital,
aquella amiga de viatge
tan rara que des del
naixament m'acompanya;
allà, on em porten
els meus passos atrevits
i plenament inconscients.
Celebraré el circuït
de la sang que omple les meves
més humils aspiracions.
més humils aspiracions.
I altre cop arribaré al final
per tornar a començar
res d'especial
i així viure plenament
cada fugaç i etern
moment de vida.
Dani Torralba Devesa, 12/7/2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario