Em sorpren un cop més el rumb que va adquirint el destí més inmediat. El metro em condueix durant uns quinze minuts a l'altre vorera de mi mateix.
A la fi em reconec. Em saludo. I després de deixar al metro, les passes emfilen cap a l'oficina.
Un cop allà, prenc posició. Engego la màquina cap als estels. Aquesta sentmana, segurement descobrirem una galàxia no. I serem una mica més tòtils, o encara més. Perquè ja se sap, la ignorància ens expandeix, malgrat la nostra tossudaría.
Al cap i a la vida és gairebé impossible arribar a conèixer alguna cosa, per moltes lectures o consultes a Google que un tingui...
O qui sap....
Què és sino la vida?
Un seguit de viatges galàctics cap al res més alliberador...
Dani T. D. 10/6/2024
.jpg)
.jpg)