Tiempo,
tiempo ilusorio
se inventa otro año
lleno de promesas
que desfilaran
por el sendero
que transita
el más inmediato vacío.
Vacío,
vacío que me llena
de sangre
las venas
al compás de cada aliento
que me alienta
camino del misterio
más cotidiano.
Misterio,
misterio que se teje
y se desteje
a través de cada latido
que dispara
este corazón
que me marca el tiempo,
el tiempo más mortal,
tan ilusorio.
Dani T. D. 8/1/2024
La vida és un fil de vent La vida tan llarga i curta alhora. És una fugida constant, un meravellós accident, una ficció mortal. Un raig de sol, un poc de vent, tot un màgic i bell misteri. Un llibre obert entre les mans. Assegut en un banc, mentre el vent de la vida ens apropa cap al misteri més original.
Dani 7/10/2024
No t'ho pensis mes
.jpg)
i treu la llengua a l'imbècil del mirall,
no t'ho pensis més
i fes allò que et dicta l'ànima.
No t'ho pensis més i
inventa't la teva vida,
no t'ho pensis més
i sigués lliure fins el darrer bateC.
No t'ho pensis més
i pensa per tu mateIxa,
no t'ho pensis més
i estima com vulguis.
Dani T. D. 5/1/2024
.jpg)
acabant sent els mateixos
fills de puta de sempre?
Per què la gent de puta mare
sovint és trapitjada i per
l'esquena disparada?
Per què les religions
que se suposa representen a Déu,
pregonen precisamen al contrari
i patrocinen les guerres
i son subvecionades pel mercat negre
i, de pas, pel capitalisme més salvatge?
Per què diuen que les drogues son dolentes,
quan son neutres.
El que passa és que, com tot, és un acord
polític, o sigui econòmic.
Perquè els medicaments també son droga,
i sovint droga dura.
Quin món tan hipòcrita!!!
I per últim,
per què hi ha tanta por a morir?
Aquesta vida, a fi de comptes,
tampoc és per llençar coets.
Si et fa por la mort
també et fa por la vida.
Dani T. D. 4/4/2024
Dani T. D. 4/1/2024
.jpg)
cuando se evaporan los besos,
cuando el corazón se queda
en los huesos,
cuando el deseo naufraga
en la moqueta.
Cuando la soledad se bebe toda la cerveza,
cuando la esperanza es una embustera,
cuando el amor se cansa de amar,
cuando el héroe es un payaso.
Cuando la tristeza aprende a reír,
cuando la verdad vuelve a mentir,
cuando el Diablo es un viejo conocido,
cuando Dios es un entrañable mendigo.
Entonces, sólo entonces
nada es imposible.
Dani T. D. 3/1/2024
Ara tan sols falten els reis, i com soc republicà que els hi donin per Istàmbul... encara que els camells sempre porten alguna que altre substància interessant.
I es que cada any la mateixa merda de festa, es deia en Tomàs. Ben mirat, es podia innovar una mica, no? dic jo. I a sobre cada vegada el consumisme és més exagerat.
Encara que tot plegat tampoc era qüestió de ser una persona negativa ni protestona. Un, en el fons és lliure. I pot decidir no celebrar segons quines festes.
Que es Nadal i s'acaba l'any? D'acord, perfecte... Però jo em dedicaré aquests dies a llegir, a jugar a les cartes amb una amiga anarquista que tinc. Beurem cervesa i més tard xerrarem sobre la figura de Gonzalo Torrente Ballester, per exemple. En quan a la nit de cap d'any, brindarem per l'amistat, la llibertat i la curiositat. I després quedarem cada quinze dies per continuar la festa.
Perquè, la vida s'ha de celebrar cada dia. Malgrat que sigui bastant dura, absurda i cabrona. És més, precisament per això hi ha que celebrar la vida diàriament, o al menys un cop per semana.
I quan un a la fi la palmi, orgnitzar una festa funeral que sigui la hòstia. Amb alcohol, drogues, llibres, sexe, música, Mozart, els Beatles, Sisa, Brassens, Bowie, Tom Waits, El Darrer de la Cua, La Companyia Elèctrica Dharma, Victor Jara, Lole y Manuel, Leonard Cohen, Frank Zappa, Bach, Albert Plà, Albert Einstein, Madame Bovary, la Patti Smith, la Chavela Vargas, Charls Bukowsky, Baudelaire, La Polla Records...
Dani T. D.3/1/2023
El temps, què és el temps?
Hi ha qui diu que el temps no existeix, que com gairebé tot és un estat mental o anímic. Tot és relatiu com deia l'Einstein.
Podríem dir també que el temps és una mesura per contabilitzar la velocitat de cada cos zelest vers als altre cossos. Cosa que no deixa de ser interessant.
I també podriém que nosaltres som uns rellotges vivents que, a través del cor, marca el temps del nostre viatge.
Nosaltrem som temps.
Un temps determinat fet d'il.lusions, de desig, de frustracions, de ficció... De ficció mortal.
Un any és una volta al voltant del sol. Un any en el fons no és res, equival a un segón o a mil segles.
Anem envellint perqué envellir és una conseqüencia de la força de gravetat: tot cau.
Podríem dir també que la vida és una caiguda, una trajectòria on potser el punt d'arribada es fusiona en un nou punt de partida.
En tot cas estem teixits pels somnis com deia el gran Shakeaspeare.
Bon any, bona vida i bones noves il.lusions!!!
Dani T. D. 1/1/2024
Hi ha dies, instants que tot de cop es fa evident. La vida es revelada com un lúcid somni empaitat pel vent. I un, tan sols,...
.jpg)
.jpg)