Soc un crit en la ciutat deserta,
deserta d'il.lusions enceses
entre rostres de pluja seca
que, cansats, ja no saben on van.
SoC un ram de neguits
que s'obre pas entre estàtues
de sang i carn que,
com jo, naufraguen cap al res
més evident i lliure.
Soc un esclau neuròtic
fruit d'un boirós sistema
que normalitza tota confusió
per tal de que continui l'espectacle
més grotesc.
Dani T. D 5/5/2023.
Va ser en un bar, un parell de dies després d'haver fet l'amor amb ella, amb la Lali.
Bé, després de fet l'amor per primera vegada.
En Josep tenia vint-i-dos anyets recent complerts quan va deixar de ser verge entre els braços d'aquella preciositat. No s'ho creia, ja que li havia costat un munt arribar fins allà. Els complexos li havien impedit fer moltes coses entre elles acostar-s'hi a les noies que li agradaven. Tenía una paral.lisi infantil que li havia afectat a la part motora i això se li manifestava a l'hora de caminar i d'expressar-se. Havia hagut de lluitar per sortir endevant.
Ho havia passat malament?
Bé, com tothom. Qui no te un all, té una ceba. A més als anys posen tot el seu lloc. Al cap i a la fi ningú és perfecte.
El cas és que quan es va trobar amb la Lali en aquell bar després d'haver estat dins d'ella tres cops en un vespre, ella davant d'una cervesa es va sincerar (d'aquella manera) amb en Josep.
-Mira Pep no et vull fer mal. Saps que ets molt especial per a mi, el que va passar l'altre dia va ser fantàstic. Els teus petons son molt dolços i tendres. Però ho hem de deixar corre
En Josep no sabia què dir i va començar a tremolar tot ell.
-Però, per per per què? Si ens ho passem molt bé junts, o no?
-Sí, però ara per ara no pot ser. Tinc moltes coses al cap i a part el meu pare... Bé, i ara si em disculpes... Ja ens veurem guapo, cuida't molt.
Aleshores la Lali va agafar la seva birra i es va perdre per un mar de taules que hi havia a l'esquena d'en Josep.
Van passar un parell de minuts, quan en Pep va decidir demanar-se unes cerveses i començar a escriure un final més coarent i romàntic per aquella història amb la Lali des d'aquell bar mateix.
A partir d'aquell dia escriure va ser fundamental en la vida d'en Josep.
Dani T. D. 5/5/2023
és un viatge cap al res
més màgic i misteriós.
Al cap i a la fi la vida
és un inútil desgast
entre jocs de tendresa.
Al cap i la fi la vida
és un fil de vent
que s'escapa entre els dits.
Al cap i la fi la vida
mai sabrem què és
i, sortosament...
Dani T. D. 4/5/2023
Pienso que hay que ser siempre optimista, pero las cosas no pintan nada bien. Las guerras siguen alrededor del mundo, la desigualdad crece, el cambio climático ya se ha instalado en nuestras vidas. Y encima la inteligencia artificial cada día se va adueñando de la realidad más inmediata, o de la oficial realidad. Incluso nos puede robar nuestras más secreta intimidad.
La tecnología, de entrada, no es más que una herramienta para hacer la vida más práctica al individuo, pero cuando la tecnología ya es imprescindible para casi todo (o todo), ya resulta ser peligrosa. En el fondo quizás esto no es más que otro proceso que utiliza el poder para que todo siga en su sitio, y el sistema siga siendo rentable, frío y criminal.
Visto el panorama, recuerdo lo que decía Cioran: Para nada envidio a las más jóvenes generaciones.
Dani T. D. 4/5/2023
el destino programado
por una privada entidad
de robots silvestres.
Futuro idiota
comeremos pollo frito
a través de cables enchufados
a la Caixa Expres.
Futuro idiota
sin decirte absolutamente nada
te meteré mi móbil
entre tus conectores más calientes
y virtuales,
¡ya verás
que viaje más interestelar!
Futuro idiota,
mientras los Israelies y los Palestinos
seguirán a hostia limpia
subvencionados por Google.
Seremos todos robots
chinos y soviéticos made USA,
Europa será otro parque temático de mierda
y el Papa el robot más divino.
Sí, como lo oyes,
el futuro será la re HOSTIA!!!
Futuro idiota,
futuro idiota,
futuro idiota,
ya está aquí,
y nosotros cada día más cachondos.
Dani T. D. 3/5/2023
Sòcrates (a punt de beure un copa de cicuta)
.jpg)
Potser era la seva manera d'estar en el món, en aquest món tan rar i màgic a l'hora.
Escriure li permetia inventar una vida més autèntica i no tant absurda. Escribia contes, poemes, diaris, intents de novel.la, guions per pelis que mai es rodarien....
Potser ja tenia material suficient per publicar un llibre. Però ell no escribia per publicar, encara que no descartaba per acabar publicant, Bàscament escribia per que una misteriosa força que li venia de dins. Una necessitat imperiosa per expressar coses. L'escriptura com la lectura alimenten la vida. Li dona un volum especial. A través de l'escriptura res és impossible, tot pot passar.
Aquell dia era dilluns, un dilluns festiu. U de maig, dia del treballador. Seria una jornada farcida de manifestacions reivindicatives.
En C s'havia aixecat amb l'intenció d'escriure. No sabia què: un poema, una anècdota, un conte....
I això que tenia un parell d'històries començades. O potser preferia sortir al carrer. Aprofitar al sol que feia, passejar, i llegir un llibre.
O potser trucaría a la M, feia temps que no es veien...
Acabaria per escriure.
Sí, va començar una història nova. Volia parlar sobre què volia dir per ell escriure. No era un tema fàcil. A més podia arribar a la conclusió de que estava perdent el temps i que la vida se li anava. Pero no, no era això, ja que escriure li permitia viure més intensament, i de pas li anava bé per comprovar el què pensava, i de pas ordenar les idees.
En fi cadascú, allà amb la seva bogeria.
Dani T. D. 1/5/2023
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...
.jpg)
.jpg)