miércoles, 6 de octubre de 2021

IRÒNIC MIRACLE

 El risc d'aixecar-se del llit cada dia,
l'absurd imperi del deure més rutinari.
El tresor més preciat és la més espotània alegria
front els amos i les seves lleis del patroli.

El vertigent de sentir-se viu, malgrat la buidor
existencial. Plena cada vegada d'objectes
que aparentment fant la vida més fàcil,
però també més artificial i
                                                molt més fràgil.

I mentre, es dona voltes, voltes i més voltes
en aquest petit planeta al voltant d'una
llimona gegant i amb les flames soltes
fins que l'endemà es torna a començar
                                                        tot d'una.

Si, com si fos un irònic miracle.

Dani T. D. 6/2/2021

BELL I DESCONCERTANT

 La llibertat de la llibertat,

l'alegria de l'alegria,

la realitat de la realitat,

l'espia de l'espia.


Per molt que un s'ho proposi

mai sabrà que hi ha

a l'altre costat del mirall,

i que guarda el secrets

dels secrets.


La pau de la pau,

la batalla de la guerra,

la clau de la clau,

la terra de la terra.


Per molts anys que un visqui

                            (o sobrevisqui)

mai sabrà el que en prou feines

sap en certesa

en el transcurs

d'aquest tan misteriós com bell 

                                  i desconcerTant

                                                                viatge vital.




Dani T. D. 6/10/2021


EN UN MIRATGE

 La matemàtica precisa
 d'un miratge
davant la paranoia enganxosa
en l'eco 
                          de l'ego,

quan un simula i
al manteix temps
s'esforça per ser
un mateix,
   vers als altres
                                             mateixos.

Com si fos el repte
dels repte,
com si fos el climax
ideal,
com si fos l'essència
de tot plegat,
com si fos el tema
dels temes,
com si fos l'excusa
més idiota
                                      de totes les excuses....

  Dani T. D. 6/10/2021

AMB ELS MITJONS FORADATS

 Dies tediosos i marrons
amb els mitjons foradats,
cami a l'oficina de la resignació,
entre estadístiques
 viatjant en taxi pel desert 
                                    del cor.

Dies que dubten per correu,
que caminen en cercles,
que compren promeses 
caducades en els establiments
més propers.

Dies que duren tota un vida,
que tenen set ulls,
que ensopoguen quan l'encerten,
que aprenen a esperar
massa tard.

Encara que mai és massa tard,
    però tampoc 
                                                  massa d'hora.

   Dani T. D. 6/10/2021


UNA ESTÀTUA EM PERFUMA

Passejant per l'esquelet
de la ciutat adormida,
les presses em distorcionen
l'instant més immediat.

Un cafè em saluda,
una estàtua em perfuma,
una farmàcia m'anima,
una oficina m'acull.

La rutina em posa les mans
sobre un teclat suau i ximple
mentre el mòbil fa pip, pip, pip...
i la vida es suspen de cop.

Sí, com un miracle al revés,
com un gripau jugant a cartes,
com ministre atractiu i pervers,
com la fotocopia del dia anterior.

Mentre el temps cada vegada
agafa més velocitat
                                     sense saber 
                                                      cordons va.



Dani T. D. 6/10/2021



martes, 5 de octubre de 2021

PUR ATZAR SENSE IMPORTàNCIA

 Tan sols soc un accident,
un atzar sense impotància,
pura il.lusió que s'evapora,
potser un passatger del vent.

Un ara que va canviant,
un futur oblit bategant,
una ombra sagnant,
una llàgrima riallera.

Tan sols soc res de l'altre dijous,
una màscara que res amaga,
un vers que es clava una daga,
la dansa que tot ho mou.

Un passat imaginat,
un munt de dubtes a cada pas,
un actor que fingeix,
pura sang que flueix
                            cap al mar.

Dani T. D. 5/10/2021

EL ACCIDENTE DE TODA SUERTE

 Entre una media verdad
y tres mentiras al revés,
entre la supuesta realidad
y no llegar a fin de mes.

Entre tus besos y mis dudas,
mis carencias y tus dedos,
entre la herida madrugada
y estos inútiles credos.

Entre el deber y el deseo,
el azar y la rutina,
entre la piel y el esqueleto,
la nada y el vacío.

Entre el escenario y la vida,
la ficción y la muerte,
estos versos y la desmedida,
el accidente de toda suerte.

Dani T. D. 5/10/2021

QUI FOS UNA SIMPLE FORMIGA

  No tenen res. Què poden perdre? Van sentir que obrien la frontera i cap allà anaren. Son un zero a l'esquerra al seu propi país, i cre...