TEMPS HIDRÀULICS

Màscares d'aigua passegen afamades

per les avingudes d'una esguinçada esperança,

mentre els núvols son plàcides lleones

que guarden el recel il.lustrat de tota recança.

Sospirs de lloguer ofereix el bruixot

des del seu cau tan acullidor, 

quan la parroquia omple la buidor 

més excitant davant del res més encatador..

Manaires de pa socat amb oli

juguen a governar un país de paper

i es fan rics gràcies a la ignorÀncia

de les formigues més innocents.

Tot plegat son aquests temps

tan hidràlics, plens de pressa i fems,

on la realitat transpua mentida

subvencionada pel poder més corrupte.

                               Dani T. D. 15/4/2021

NIT TANCADA

 A voltes

a plena llum del dia

és nit tancada.

Dani Torri 15/4/2021

PER LA VOSTRA INFORMACIÓ

 Tanta informació, tanta informació

m'altera el pensament,

em paralitza tot sentiment,

em coarta la llibertat de moviment.

Tanta informacíó, tanta informació

esclavitza l'estona més íntima

entre nosaltres dos (o quatre)

mentre et sona el telèfon,

i s'em dispara totes les alarmes.

Tanta informació, tanta informació

criminalitZa l'essència

de la més vital 

i espontània vida.

Dani T.D. 14/4/2021

INSÒLITS INSECTES EN EL RES MÉS EVIDENT

 De pressa, de pressa

passen les hores,

es mareja la vida,

donant voltes i més voltes

al voltant d'un sol

d'elèctrica i més

que fingidA esperança.

De pressa, de pressa

cap al no-res més evident

i a l'hora més confús

com aquest món d'ara

tan decadent i tan convuls.

De pressa de pressa,

agafa aire.

Un moment, 

que se m'escapa

el riure....

Dani T. D. 14/4/2021.

VENT NEGUITÓS

 Estàtues de boira comprimida

en l'oficina del vent més neguitos

treballen sota l'imperi d'un sol

que s'adorm sobre els tarrats.

Mentre jo m'afanyo un dia més

entre les tecles escèptiques

d'un epicur desig guardat discretament

en un racó de l'ànima més esporàdica.

Quan les hores fugen inquietes

de tots els ximples rellotges

d'aquest món tan de joguina

on s'escapa de tot sentit

justament per tractar d'esbrinar

i de sorprendre algún que altre sentit

en aquest tan fugisser i accidentat

univers.

Dani T. D. 14/4/2021

CANÇONS DEL VENT

 Cançons del vent acaronen les voreres gastades del tedi més qüotidia, quan viatjo assegut en un atobús camí del deure. El deure que sempre és, com dir-ho... ara no em surt...

  Bé, un fa el que pot, i de rebot, el que vol mentre els dits més decebuts teclegen un avorrit ordenador. I la vida espera estacionada en el parking de la consciència més esporàdica. I metre passa el temps, la imaginació s'escapa finestres enllà. Surt de la mà d'un ulls formosos. Estira les cames, respira, mira tot contemplant al seu voltant. I poc a poc, amb l'esplèndia companyia, pren consciència del fet d'estar viu.

   No és gens fàcil. I més en aquest temps de ràpides i ximples tecnològies que, per tot arreu,  destorcionen la realitat i, de pas, tot coneixement.

  Però tampoc cal obsessionar-se. Un té tot un món dins seu, un món que el pot fer tan lliure i alegre com un es proposi. Com el vent que ara canta a l'altre costat dels vidres d'aquesta tediosa i tan gastada oficina (i això que l'edifici és relativament nou).

Dani T. D. 13/4/2020

TAMPOC IMPORTA MASSA

La vida és l'unic

que tinc,

i tampoc

importa massa.

Ja que 

un s'acaba morint,

ja que 

un serà lliure i pur oblit.

La vida sortosament 

no té massa sentit.

Si tingués sentit

seria del tot insoportable.

Dani T. D. .10/4/2021