miércoles, 20 de enero de 2021

NADA ES NORMAL

Mueren las horas de la tarde
entre los dedos del invierno,
mientras la vida pasa 
a toda velocidad montada
 en una frase
subordinada y veloz.

Cuando los ladrones
más profesionales
hacen de políticos
desde el congreso 
de la enésima mediocre revolución
con la pretensión
de conquistar la nueva
supuesta normalidad.


Pero desde siempre 
nada es normal,
todo es un simulacro
de civilización.
Una orgía de irrealidades
que se interponen
UNA SOBRE OTRA,
y así perfilar al fin
una historia
sin nada de sentido.

Dani T. D. 20/1/2021

CUESTIÓN DE FE

  La fe no es exclusividad del creyente para llegar a Dios. 
  Pues Dios no deja de ser una de las mayores invenciones del ser humano para tratar de alumbrar el misterio de la vida y del universo, a través del lenguaje principalmente. Ese misterio late en cada uno de nosotros, y también, de alguna forma, hace posible el mundo exterior.
  Podríamos decir que todo mundo (quien más, quien menos) tiene fe. Esto no quiere decir que todo el mundo tenga la misma fe. Hay quien tiene fe en si mismo, y hay quien tiene fe en la lotería, en el fútbol, en el amor o incluso en las redes sociales. Hay tantas distintas formas de fe, como de personas.
  La fe puede ser un buen vehículo para circular por esta vida. El misterio siempre estará, pues por mucho que uno viva y llegue a acumular algo de sabiduría, nunca llegará a saber realmente nada de todo este invento de la vida y del cosmos.  
  Y quizás es mejor así, pues es imposible conocerlo todo. Pues el conocimiento nunca se acaba.
  En el oráculo de Dehlfos había gravadas una palabras: Conócete a ti mismo. Y es que el conocimiento siempre empieza por uno mismo. Como la felicidad, que es otro tipo de conocimiento, o una forma de conocimiento. Y a su vez el conocimiento es una forma de felicidad. 
 En verdad, todo es una mezcla, y todos estamos hecho de esa mezcla,
    Por eso creo que la fe no es exclusividad de ningún feligrés o creyente. El ateo y el escéptico también tienen fe. Y esa fe les proporciona un espacio para desarrollar sus inquietudes más vitales, en dónde manifestarán desde un prisma íntimo, una visión ante este misterio sustancial que es la vida en un universo totalmente extraordinario.

Dani T. D. 20/1/2021

  

martes, 19 de enero de 2021

UN DIA MÉS

Un dia més
  assassinen el sol per l'esquena
en un dimarts de cartró
a les dues del mati,
mentre el desig no pot dormir
i s'enreda en els braços
d'una passió escrita
en les pàgines d'un vent misteriós.

Mentres demà passat
ja va ser ahir,
quan la vida passejava
al costat d'uns ulls
i llavis generosos
que buscaven les tres potes
a les més salvatges gates.

Ara tornaran les hores baixes,
els naufragis més inesperats
en les hores d'oficina pansida,
les estones completament desertes
 per llaurar nous somnis
i despertar les il.lusions de sempre.

I un cop més,
com per primera vegada,
 la vida
jugarà amb la mort
a fet i amagar,
i així
continuarà aquest joc
tan eXtrany, tan màgic,
tan ximple i aburd, 
tan bell i tan tediós,
tan mediocre i tan insòlit....

Entre la foscor i la llum,
l'amor i la indiferència,
la por i la llibertat...
Confonen tot i res
a cada pas
            i sortosament.


  Dani T. D. 19/1/2020

domingo, 17 de enero de 2021

MASSA DE PRESSA

Gifs animados de Reloj de pared digitalCom passa el temps,
passa massa de pressa
i al cap i a la fi què,
¿com ha sigut?

El misteri cada vegada
es fa més evident
i un mai sap en certesa
de que va tot
 aquest circ.


Com passa el temps,
massa de pressa
i al cap i a la fi 
amb quina finalitat?

No se sap,
 al menys jo  
mai sabré segur
si té o no algún sentit
tot plegat.

Com passa el temps
massa de pressa,
finalment no será
la vida un somni?

I el món
un simple decorat
de vent i terra,
papers i miralls.

Un somni sense
massa importancia
entre l'atzar i el desig,
la passió i el tedi.

I al cap i a la fi
què?
Doncs res,
 a viure
somniant ben despert
fins al darrer alè

perquè 
no hi ha 
res més.

O qui sap…

Dani T. D. 17/1/2020

NEGOCIANDO CON EL DIABLO


Negociaré con el Diablo
el tiempo que me queda
para pasármelo lo más 
divinamente posible.

No malgastaré 
ni un sólo segundo
en discutir o cabrearme
por tonterías.

Me apunto, más
que nunca, al cachondeo,
a la diversión
más desenfrenada.

No me tomaré
nada en serio.
La vida dura tan poco
que solo vale la pena
lo que vale la pena.


Reir, reir, reir
hasta el último aliento.
Y tras la muerte
el Diablo me espera

con cervezas.
poesía, 
amor
y mis Bowie, Pessoa,
Baudelaire.
Cioran,
Zappa,
Lou Reed
y el genio de Aute.

¿Qué más
se puede pedir?

Y a mi memoria
que le den
por loca.

Y al desaquilibrado
de Dios
que se quede
en este maldito
mundo.

Dani T. D. 171/2020


sábado, 16 de enero de 2021

¡¡¡¡¡¡CADA VEZ MÁS IDIOTAAASSSS!!!!!!

Cada vez somos más idiotas.
 No me extraña 
que suban los contagios.

Si somos idiotas, 
votamos 
a gobiernos y 
políticos 
profundamente idiotas.


IDIOTAS
de derechas,
IDIOTAS
de izquierdas,
IDIOTAS
de centro
i pa'dentro!!

 Sólo nos importa 
nuestro propio bienestar 
y felicidad, 
y al prójimo 
que le den por el embudo.

  Si hay otra vida, 
prefiero ser un animal, 
una planta o un mineral
antes de ser otro idiota
y egoísta 
ser humano.

Dani T. D. 16/1/2021

viernes, 15 de enero de 2021

ENÈSIM INVENTARI DE L'ABSURD MÉS CONTEMPORANI

El sartenazo de Leo Messi a Éric Abidal por "ensuciar" a los jugadores del  BarcelonaUna tribu de lladres professionals fent política,
una dotzena de banderes per tapar la merda més evident,
trescentes religions per rentavilitzar la fe més trascendent,
 mil pandemies de laboratori per reconquerir el món.

Unes dos mil dosis diàries d'estadístiques 
per obtenir el control més democràtic,
quatre agències periòdistiques
 per adulterar l'opinió i, de pas, el pensament
 més superficial.

Milions de partits de fubol per idiotitzar al personal
i així blanquejar el sou dels crimals de torn:
patrocinadors d'aquest sistema tan pervers,
on cada vegada l'èsser humà
importa menys que una tifa de camell.

Vint cantants próstata farts de tanta suada protesta,
milers de bisbes jugant el ping-pong amb pilotes
i pel morro,
més de cent lleis absurdes que no valen per res.

Masses xarses socials per idiotitzar al personal
i, així fer una societat de xalls de metall
per viure d'espatlles a l'espontanietat
i l'alegria més lluminosa
perdent la por a la por.

Dani T. D. 15/1/2021

ENTRE ELS APARENTS LÍMITS

        Massa idiota per comprendre res, massa viu per no somniar ben despert, massa escèptic per ser plenament feliç, massa mortal per creu...