martes, 11 de agosto de 2020

ENTRE LES YEMAS

Velocidad Warp, ¿Se puede alcanzar? - Tendenzias.com   A veces la vida se deshace entre las yemas de los dedos sin más, como los restos de una galleta. Mientras el tiempo pasa a toda velocidad, sin frenos y muy cerca de las sienes de uno. Entonces te preguntas ¿Cómo he llegado hasta aquí?
Quien sabe.
Misterio, magia...porque al fin y al cabo todo es magia. Magia que hace posible este vértigo de vivir, como un acontecimiento sorprendentemente extraordinario. 

  A veces me monto en esta oficina como si se tratara de una nave espacial. Un día más viajo por el cosmos en busca de nuevas aventuras. El cosmos es tan grande (o eso parece), de hecho es inabarcable. En esta oficina me siento  extrañamente seguro. Mis compañeros de viaje andan también entre sus tareas totalmente concentrados en descubrir cosas y fenómenos nuevos. Sin ir más lejos, ara cosa de un mes estuvimos a punto de entrar en un agujero negro. No soy un experto, pero un agujero es una galaxia totalmente colapsada cuyo campo de energía se ha vuelto totalmente del revés por el colapso, como si se tratara de un calcetín. Aquél día estuvimos cerca de dos horas anclados ante la entrada del agujero negro, mirando de entrar o dejarlo para más tarde. Al final, se decidió dejarlo para el año que viene. Tampoco hay prisa, dijo el señor Queda, nuestro jefe de recursos transgénicos.
  Al atardecer, ya en el sofá de casa, al lado de Sara, mi mujer, y mirando la televisión, me dí cuenta de que quizás ya estubiesemos en un agujero negro. Al comprobar que todo esta prácticamente colapsado. Sí, colapsado de nada.


Dani T. D. 11/8/2020


lunes, 10 de agosto de 2020

AMB EL CAP TALLAT

cabeza cortada | Sandra Asenjo | FlickrAmb el cap tallat, amb el cap ben alt.
sense esperar absolutament res
i alhora esperant-ho tot.

Amb  còmica desesperació,
sense cap rumb clar.
Accidentalment adult, absolutament perdut.

Buscant consol sense obsessionar-me massa,
entre els teus tan saborosos fruïts,
tan lluny i tan aprop de res.

Tan savi, com idiota,
tan bonic, com lleig,
tan jove, com vell.

Nascut per somniar despert i,
 de pas, fugir
del món, de tot,
de res,
d'aquest caos
que neix de mi
i m'empaita cap el buit
                         més evident.

Amb tristor i alegria 
des de cada BateC,
amb energia d'infant
des d'una innocència fecunda
sentint desde cada raoNament
mortal i fugisser.

Dani T. D, 10/8/2020

HACIA LA NADA MÁS DIVINA

Mapa conceptual de los besos | Letra joven

Todo es un error y ya no hay salida,
todo es unA barata tragedia 
      sin sentido.

Todo es una equivocación
sólo por eso,
no hay que dejar de reír
                                 ni un sólo instante
                     hasta el último suspiro.

Ya no hay solución que valga
y, en verdad, jamás
                            la ha habido.

Todo es un simulacro,
eso es más que evideNte
Las cosas que desde
siempre nos han contado
(y nos contamos A nosotros
mismos),
son una 
¡PUTA MENTIRA!
                    ¡puta mentira!
                      ¡PUTA MENTIRA!

Todo es un error
así que amor mío
ven enseguida
y fuguemonos en un largo 
                                y profundo beso

hacia
la nada más divina.

Dani T. D. 10/8/2020



EN AQUESTA RARA VIDA

Nada tiene sentido - Home | Facebook

Res té sentit
en aquesta rara vida,
on la bellesa 
rellisca cada dos per tres
d'entre els dits
des de l'ansietat
més civilitzada.

Res té sentit
en aquesta inevitable
i misteriosa mortalitat,
on un es perd
quan més creu
trobar alguna espurna
de lluma.

Res,
 absolutament res,
té sentit
en aquest tan neuròtica biografia.
I millor així,
potser és tot
un descans saber-ho

Potser
sigui l'essència
 de tota necessària,
 encara que bastant
inútil, esperança.

Mentre la vida
sigui
suportable,
ja n'hi ha 
més que suficient,

o no?

DANI T. D. 10/8/2020


COMO UN MONSTRUO

El Monstruo de Colores Figuras Alegría PVC - drimjuguetesSucumbido a una desilusión itinerante,
se colma la voluntad en una contrarreloj
entre la salud y el deseo más hambriento.

El horizonte se inunda de una niebla eléctrica y espesa,
enredando los pasos que me acercan
desde la lejanía más íntima e imposible.

El panorama yace grotesco entre los dedos
de la esperanza más trastocada,
dosificando sus callejones sin salida
donde todo tránsito natural ya es una amenaza.

Tiempos más absurdos de lo normal,
tiempos a destiempo 
que adulteran toda espontanea danza.

Y ya todo se precipita hacia un abismo
sin precedente, 
como un monstruo que nace y muere dentro
de cada uno de nosotros.


Dani T. D. 20/8/2020


viernes, 7 de agosto de 2020

LA NOVA Y ABSURDA NORMALITAT

El grito - Wikipedia, la enciclopedia libre
  La nova normalitat és tan absurda i ridícula com l'anterior (o les anteriors): Aixecar-se per anar a treballar, pagar les facturas, comprar aliments, aparentar certa estabilitat, vestir-se a diari d'un mateix, sentir sense aprofundir massa amb res, no sigués que s'arribés a perilloses conclusions. Reprimir els instints més baixos al lloc de treball, al carrer, al Caprabo, a la iglèsia (sobretot quan venen ganes d'escupir). Aspirar a ser lliure, però no massa doncs l'exèrcit pot venir a casa en qualsevol moment, seguir a tot hora la lliga de futbol (encara que aquest esport no agradi gens ni mica), follar però amb mesura no sigués que algú ens anxampés, tocar-se-la cada quinze dies i amb guants i pinses,  no sortir massa dels convecinalismes més contamporanis, aspirar a viure molts i molts anys, contemplar els anuncis per informar-se més que res, enviar wuassaps a la penya, opinar sense pensar per un mateix, viure sense sentir, mai posar-se en la pell dels altres, riure dosificadament i quan toca,  domesticar els dies segons els paramatres de la normalitat dictada per Google, dubtar tan sols un parell de minuts al dia, evitar tota tristesa o si no anar al psiquiàtra o la primera farmàcia, no somniar massa, comportar-se, existir d'esquenes a la propia mort, aspirar a una felicitat feta a mida i conformista, aspirar a ser un meteix sense ser un mateix. seguir la moda, llegir no massa, no drogar-se de cara a la galeria, tenir atractius enemics, ser sempre  políticament correcte...!No qüestionar-se absolutament res!
    Viure en un permanent simulacre ben atractiu i civilitzat, doncs cal no perdre mai les formes. Viure amb passió però no massa no sigués que el cor s'aturés de cop i volta, i a déu  show bissnes i possibles subvencions...

Al cap i a la fi, res de l'altre món...però sempre amb mascareta.


Dani T. D. 7/8/2020

Y MENOS MAL...

Sobredosis de medicamentos para el dolor: un asesino en potencia ...Dosis diaria de mentira,
dosis diaria de rencor,
dosis diaria de mediocridad,
dosis diaria de ansiedad.


Un día más
y la cima cada vez más lejos.
Habrá que renovar energías
o tampoco, no te creeas...

Dosis diaria de ignorancia,
dosis diaria de olvido,
dosis diaria de autoengaño,
dosis diaria de apasionada frustración.

Un día más
y la salvación ya caduca
por enésima vez,
y menos mal!

Dani T. D. 7/8/2020

ENTRE ELS APARENTS LÍMITS

        Massa idiota per comprendre res, massa viu per no somniar ben despert, massa escèptic per ser plenament feliç, massa mortal per creu...