lunes, 13 de julio de 2020

A L'OMBRA D'UNA TARDA NUA

Tarde por la tarde, pensando en la vida y la muertePotser la vida és un somni
sense massa sentit,
un espai per volar lliurement
i per equivocar-se
tant i com
 la mortalitat ho permeti.

Segurament si,
segurament no
ja que tota certesa
es el fruït de l'ombra
d'un dubte
de la meitat
d'una més que accidentada
evidència.

Potser un somni és
aquesta fugissera vida
feta de confusions variades
que no tenen massa significat.

Segurament no,
segurament si,
ja que tota veritat
amaga l'essència subitl
d'una  primera il.lusió
bategada davant les portes
de tota misteriosa 
i evaporada evidència.

Potser la vida...

Dani T. D. 13/7/2020

INVENTOS DE LA MEMORIA

Cuál es el mejor vaso para beber whisky? - VIX  Es la memoria la que me inventa cada día. Me recuerda quien soy y recupero el aliento de mi vida, aunque ésta  cada vez me resulte más y más extraña. 

  Vida y memoria no son lo mismo, aunque a menudo se suelen confundir porque se parecen demasiado. Uno vive a través de la memoria, e incluso se puede decir que uno domestica el futuro a través de la memoria. O más bien cree controlar el futuro. Pues el futuro, como casi todo en este puñetero mundo, es un estado mental.
  Gracias a la memoria uno se reinventa a través de los recuerdos. Y los recuerdos son fuente inagotable de nuevas percepciones frente a la realidad que siempre es un estado permanentemente sospechoso. Y todo sospecha, al fin y al cabo, es un estado mental.

  Uno, a veces, se planta frente a la memoria. Le sirve una copa y le enciende una nube. A continuación le pregunta qué es todo esto. La memoria después de saborear la nube responde: no te entiendo, ¿qué quieres decir? 
Pero un silencio seco y contundente lo pone todo en su sitio (o en un sitio completamente diferente, que también). Luego la memoria se acaba el whisky de un solo trago y la nube de una profunda calada. A continuación me susurra al oído:
-Deja volar la imaginación, pues nada importa demasiado. Vive tal y como sueñas sin preocuparte a preocuparte tanto de todo y nada.

  Al día siguiente  la memoria me reinventa por enésima vez. Sí, como si fuera un milagro. Que ni mucho menos lo es.


Dani T. D. 13/7/2020

viernes, 10 de julio de 2020

EL RAR MIRACLE DEL TAN IDIOTA EGO

Una vegada més
el misteri de la vida em calça les sabates,
una vegada més,
com si fos un rar miracle.


Un dia més
la mort em convida a dansar,
un dia més,
és ella la que no em treu l'ull de sobre.


Una jornada més
la realitat és una gran filla de  puta!
Una jornada més,
absolutament ningú sap res.

Un any més
significa tan sols una altra volta,
un any més
al voltant del nostre tan idiota ego.

Una nit més
em mullo la mà pensant amb tu,
una nit més,
quina vida tan inútilment bella.

Dani T. D. 10/7/2020

EL CUENTO DEL NUNCA EMPEZAR

MORADA DE ANGELES 999Mira como se deshincha
y al rato se vuelve a hinchar,
mientras de nuevo 
 pasea
el bicho por las calles de podrido metal.

Es la locura de esta
tan aparente civilizada cordura
dónde nada es lo que es,
e incluso la realidad 
normalidad casi parece.

Y uno se cree cada mañana
ese cuento de volver a empezar,
por este destino que empeña
cada paso por el propio camino
hacia ninguna parte.

Es la locura de esta
tan idiota época.
dónde nada es definitivo,
pues todo, en un momento
dado, puede perfectamente cambiar.

Mientras tanto,
ven aquí amor
y ábreme tus alas
de par en par
que ya no hay 
absolutamente nada
que esperar.


Dani T. D. 10/7/2020

jueves, 9 de julio de 2020

DE RES EN ESPECIAL

Travessia per Nous deserts
entre els miratges i fantasmes de sempre,
la vida continua sent una accidentada
esperança
totalment absurda i sense sentit.

Aventures i dubtes
entre realitats i normalitats
de merda contemporània,
entre mars embussats
de plàstics.

Paraules gastades
i ferides
plenes de sang cibernÈtica,
entre ombres hipotecades
per algún fill de puta
que creu
estar il.luminat
i tenir la clau
de res en especial.

A part 
de tota aquesta 
evidència tan llafiscosa,
ningú ni res
em podrá impedir
viure somniant
ben despErt
fins al darrer alè,

Dani T. D. 9/7/2020


NI LA MÉS MÍNIMA IMPORTÀNCIA

Mapa conceptual de los besos | Letra jovenDies confusos fins al final,
el final que serà un enèssim principi.
Un altre principi d'incertesa.
Per incertesa, aquest món 
i aquesta vida.

Ara besa'm amor meu,
aprofitem el temps que ens queda
en aquest simulacre d'existència,
en el que res té ni la més 
mínima importància.

Fem l'amor a l'ombra dels pins
fins que la mort ens sorprengui,
que no hi ha res a fer.

Et llegiré poemes i fragments de llibres
que tant ens agraden,
entre carícies i petons
amb llengües vàries.

Ara que sabem que tot
ha estat una gran i podrida mentida,
aprofitem per viure de debó
 somniant ben despert
fins el darrar alè.

Fes-me tot teu,
 menja'm sencer
de dalt a baix,
que res té 
ni la més mínima 
importància.

Dani T. D. 8/7/2020

lunes, 6 de julio de 2020

EN UN MISMO LATIDO

Un terrible calor de alquiler
revienta las equinas de esta idiota ciudad,
mientras espero con ansia
que regreses con tus dulces besos
y tus silencios bien desnudos.


Tan sólo somos unos aburridos insectos
en una vida de luz que nos va grande 
y ya no sabemos soñar despierto
pues se nos ha olvidado que tarde
o temprano desaparecemos sin más.



Ahora  abrázame muy fuerte amor,
no me dejes nunca, aunque 
a veces lejos te vayas;
porque aunque viaje a la luna
siempre estaremos bien juntos
en un mismo latido.


Dani T.D. 6/7/2020

ENTRE ELS APARENTS LÍMITS

        Massa idiota per comprendre res, massa viu per no somniar ben despert, massa escèptic per ser plenament feliç, massa mortal per creu...