SOSPITA

Passejo per un desert
 farcit de finestres de vent,
mentre les hores blaves
pinten l'espai que es perd
horitzó enllà.

Un dia més
l'absurd més immediat
m'inventa esclau post-modern
en un simulacre d'existència
que no em crec
                                              del tot.

Sospito que tot
                                    i res
 és un enèsim somni

atrapat en un anhel

que betega

entre ombres i llums,

entre mortalitats

d'instantània eternitat.

Dani T. D. 10/1/2020

ATAC SOBTAT

Em desperto per enèsima vegada 
entre cofusions contemporànies
en el país de les presses plastificades
on s'empaita les hores d'aigua punxaguda.



A mida que els rellotges mentiders 
m'avancen
cap al res més evident,
les ganes de riure i de llibertat neuròtika
es fan més necessàries que mai.

 Encara que son tan inútils com la resta 
de coses;
com tu, ella o jo.
Com aquesta biografia tan atzarosa

i totalment prescindible.

La que ara,

en un atac sobtat d'inspiració,

escriu aquests versos

tatalment confusos,

   i alegres.

Dani T. D. 9/1/2020

ESCRITS D'UN VENT ESPORÀDIC

Cocodrils nus voregen la silueta

de la ciuTat 
d'apretada pluja,

 quan l'Atzar està ben a punt 

de ser invertit per enèsima vegada.

Quan el desig
reconquereix

les bústies dels 

cors més treballadors.

I el temps se'n va.
 Sempre se'n va, relliscant 

entre els dits del vent 

més ecléptic, 

sense dir 

absolutament res.

Dani T. D, 7/1/2020

COMO SALVAJES

No tengas miedo mi amor
que en el fondo nada importa.

Nada de nada,
nada..


No tengas miedo mi amor
que en el fondo solo hemos de procurar
soñarnos bien despiertos
                                         a cada instante.

No tengas miedo cielo mío
que en el fondo no somos nada.

Nada de nada,
                       nada...

 Un día de estos volveremos

a ser viento,

  nada más que alegre

y libre viento.

Y libres y alegres 

cantaremos nuestros amor

como salvajes

            desde cada rincón 
de este fugaz universo

No tengas miedo mi amor
que en el fondo nada importa,

Nada de nada...

Dani T. D. 5/1/2020

TARDA DE PREGUNTES FERIDES DE LLIMONA

TARDA DE PREGUNTES FERIDES DE LLIMONA

Dani, 5/1/2020

SEGONS....

Rostres de tempesta el'elèctrica

passegen per la ciutat efimera

des d'un atzar de lloguer

quan el desig es un diari arrugat

sobre un banc cansat.

Rostres de ningú ja somnien per cable

al compàs d'un temps efímer

quan el món gira entre pantalles

d'ombres gastades

que van amb baterias

farcides de confeti descolorit.

Rostres de paraules cansades

es resignen des d'un espai

envassat al buit, on el futur

ja es passat i el passat

una novel.la barata

que va sortint per fascicles

cada quinzena en el

quiosk més proper.

O més llunya,

     segons...

Dani T. D. 3/1/2020

DÍAS DE PAPEL

Días de papel orientados por la pasión

hasta el final,

el final que es otro invento

del maldito reloj.

Días de sueños totalmente despiertos

hasta el último aliento

perdiendo el miedo al miedo

mientras la alegría no para de brotar,

aunque se pierda el rastro

de la más reacia y falsaria

felicidad.

Días de teatro cómico 
y bellamente acrobático

hasta siempre,

o hasta nunca 
(que no deja de ser lo mismo)

en los ilimitados limites

de esta tan cotidiana
                                          y balsámica nada.

Días fugaces

como destellos de luz

en un mar de risueñas sombra 
y misteriosos espejismos.

Mientras el más inquieto

y neurótico deseo

alumbra mis pasos

hacia quien sabe donde

al compás de los latidos

    de tus ojos tan abiertos
                                      y desnudos...

Dani T. D. 2/1/2020