lunes, 27 de noviembre de 2017

COPLILLAS DEL DESGASTE MÁS COTIDIANO

   Como invocando al mismo Diablo
vienen descosiendo mordidas promesas
desde las esquinas desgastadas
de un deseo cáduco que  tan sólo 
se resigna a dar vandazos con su pelazo.

Y auque difiera de todo manjar corporativo,
se atrave a convecer al más proclive
a la espera de que el futuro sobrevenga
reclinado desde su trajin más sofisticado
para que muerda el anzuelo, la plebe.

Hace muchos milenios que los tiempos
ya están cambiando. Lo hacen al compás
de los devotos de la soberbia más aberrante
mientras el desconsuelo más humilde
se va manteniendo suspiro a suspiro.

Resultado de imagen de vampiro


Mientras siguen los mismos vámpiros
ladrando su más fastuoso e inútil ego,
que es puro marqueting del miedo,
para que el pobre desgraciado se crea
y aplauda el mismo lastimoso vodevil de siempre.


.Dani Torralba Devesa, 27/11/2017

viernes, 24 de noviembre de 2017

¿LOS TIEMPOS ESTAN CAMBIANDO BOB ESPONJA?

  ¿Tenemos los político que nos merecemos? Tal vez, claro que podría ser todo lo contrario. Vivimos en un país democrático. La democracia no es perfecta, nunca lo será (por suerte). Pero de los sistemas peores, este sin duda es el mejor, o el menos malo. A menudo me da la sensacion que nos intentan dar gato por liebre desde todos los ángulos del poder. Que nos hablan de democracia como si todo el mundo tuviera la clave de su correcto funcionamiento. Y tampoco uno esta muy seguro de nada.
  Hablo siempre desde mi más humilde y discutible punto de vista, claro. Sólo soy una persona que se hace preguntas. Preguntas que muchas veces quedan supendidas en el aire, sobrevolando las razones contradictoria que dan cabida a la más humilde existencia de uno.

  Los políticos nos representan en el congreso. Proponen leyes en el senado. Y luego, algunas de estas leyes salen a la luz como si se tratara de un parte. La democracia, para que funcione, hace falta unas leyes que permitan la convivencia entre la gente. Que permitan convivir el facha con el demòcràta, el rojo con el azul, el heteroxesual con el homosexual, el independentista, con el dependentista, el castallano con el català, el músico con el químico, el repúblicano con el monárquico, y así podría estar unas cuántas hora... Y ningún demócrata ha de saltarse la ley. Para eso está el senado y el congreso. Lugares dónde se proponen leyes y quitan otras para que la democracia funcione.
  Ahora bien, a veces los políticos (de distinta ideología, bandera, sexo, mentalidad etc) crean conflictos innecesarios, o hinchan los problemas. Y aplican lo que decía Maquiavelo (pues son cultos e ilustrados, o eso nos parece)  tratando a la ciudadania como si fuera  idiota perdida. Bueno, uno a menudo actua como tal porque tal vez sea idiota. 
  Bromas a parte, lo que trato de decir es que ya va siendo horas de que las señoras y señores políticos que asisten al congreso, o al parlament, sean serios y hagan POLÍTICA DE VERDAD DE UNA VEZ!!!!!!!!
  Un servidor ha nascut a Catalunya, Espanya. Parla i escriut en català I en castellà, em sento realment un privielejat de parlar dues llengues. No entenc res del que està passant. Sincerament penso que els dos governs s'han equivocat de professió, haurien d'haver estat uns bons guionistes i actors dels Monty Paython o dels Marx Brother o fins i tot de Mel Bruks
 Penso que han sigut uns grans irresponsables, tan d'una banda com per l'altre. Ens aixequen la camisa. 
  Hi ha molta gent que vol viure en pau, civilitzadament i no ser governada per fantasmes. No pasa res per conviure, no passa res si els altres no pensen com tu. Em de fer tots un esforç, i posar-nos en la pell dels altres. La democràcia começa per un mateix. Què fàcil és anar de víctima. I cadascú de nosaltres si es deixa anar pot ser una víctima potencial.
   Per acabar diré que els nacionalismes no m'agraden gens. I encara que veus "savies" diguin que no, tots els nacionalismes s'assemblen i no porten en lloc i son perillosos. Creure's la hòstia pel fet d'haver nascut i aqui o allà és bastant inútil. I anar de víctima per la vida és un fastidi. A més, a més avui en dia el món està cada vegada més globalitzat. Aixecar antigues ferides no porta enlloc. Encara que mai s'ha de perdre la memòria. Però hi ha qui explica la història segons la seva conveniencia. Els especialistes en història principalment son els historiador.

 Resultado de imagen de BOB ESPONJA
 Hi ha un munt de coses per arreglar d'aquesta demacràcia, i tots hi podem contribuir. Començant per la memòria històrica Sento que hem de ser més autòcritics i no perdre el temps en pica-baralles que no porten enlloc. I fer posibles que surtin polítics que facin política de qualitat, i no uns venedors ambulants de catifes voladores ni uns genis sortits d'una lámpada que s'ha quedat sense bateria.

 El que de debó fa falta és més treball de qualitat, més cultura, més guaderies, més empreses, més biobleteques i menys igèsies. Que s'igualin els sous, que la dona conquereixi d'una vegada i per totes tots els seus drets que s'acabi per sempre amb el masclisme de MERDA! Que hagi més i més cultura i educació perquè els ciutadans es puguin sentir cada més més lliures
Apa, fins un altre!!


Dani Torralba Devesa, 24/11/2017



  

jueves, 23 de noviembre de 2017

POT SEMBLA ABSURD I HO ÉS!

Cinc-centes mil naufragades matinades,
cinc-centes mil mentides legalitzades,
cinc-centes mil idees arruïnades,
cinc-centes preguntes eXtraviades.

 Dotze mil petons contaminats,
dotze mil dies de tedi preventiu,
dotze mil dubtes manipulats,
dotze mil dies fent el primitiu.

Vint mil vespres sense tu,
vint mil matinades sense mi,
vint mil discursos sense dir ni mu,
vint mil destins sense camí.

Resultado de imagen de buster keaton


Cinc-cents mil anys sense sentit,
cinc-cents mil minuts drogats,
cinc-cents mil anhels frustrats,
cinc-cent mil matins sense treure cap partit.

Dani Torralba Devesa, 23/11/2017

miércoles, 22 de noviembre de 2017

ODISSEES QüOTIDIANES

  Tornar a començar
cada dia, peti qui peti.
Tornar a començar
provant d'obrir altres portes.

Cada dia és una nova vida,
una existencia diferent,
mig mentida i mig veritat,
i si es vol, una altra realitat.

Tornar a començar
provar nous somnis,
acertar noves equivocacios,
gaudir divertits naufraugis.

Tancar els ulls
per veure més clar,
no cal guanyar per triomfar
en el camí de la vida.

Resultado de imagen de ulises

Tornar a començar
des de cap concret final,
cap a no se sap quin principi;
rient tristeses, frustracions i fracasos
fins al final.

El final, que tampoc
importa massa,
perquè el que de debó importa
es tornar a comenÇar.

Dani Torralba i Devesa,  20/11/2017

martes, 21 de noviembre de 2017

ENÈSSIMA FANTASIA

Després de quaranta anys
la seva ombra encara es allargada,
després de quaranta anys
encara conserva un més que saludable patrimoni.

Després de quaranta anys
el temps no és res, com el tango d'en Gerdel.
Després de quaranta anys
encara és bastant jove la desmocràcia.

Després de més de quaranta anys
els germans encara entre ells es barallen
després de més de mil segles
 tothom parla a la vegada, i ningú ESCOLTA!
Resultado de imagen de escuchar


Absolutament ningú!


Dani Torralba i Devesa, 21/11/2017



jueves, 16 de noviembre de 2017

SÓC IDIOTA. ¿I?

     Abans d'ahir vaig rebre un wuassap amb un missatge:
 Hoy es un día curioso, y es que hoy si sumas tu edad más tu año de nacimiento la suma te saldrá :2017. Al parecer solo acurre cada 1000.

     El següent que vaig fer és comprovar-ho amb diverses dates de naixament de familiars i coneguts començant per la meva pròpia, i efectiwonder el resultat sempre era 2017. Entusiasmat per la meva descoberta, com qui descobreix la força gravitatòria, ho vaig comentar a la meva família i una amiga que aquests estaven al mejador veien Jo Claudi. Després d'haver escoltat el que havia descobert, és van passar ben bé uns vint minuts rient, com mai havien rigut. Quan a la fi la meva amiga Rosaura, em va dir pues clar idiota, és lógic.Això ho sap fins un nen de deu anys  Això és que t'han gastat una broma.
  En lloc d'enfadar-me per la evidència vaig reedescubrir la meva condició de idiota que, aquesta, em ve acompanyant des del dia  del meu naixament. Em vaig adonar que a part de la ximpleria d'aquell wuassap un es pot haver sentit idiota en moltes ocasions, i continuarà sentint-se en altres tantes ocasions, sempre hi quan la dama de la dalla ho així ho permeti .Sense anar més lluny, un es pot sentir idiota quan va a la feina a treballar per una tifa de sou. Quan un vota a qualsevol partit polític pensant que veritalblement faran política, Quan un aspera que els anys li serveixin per alguna cosa quan no serveixen absolutament per res, quan t'aixequen la camisa dient-te que hi ha vida intel.ligent en aquest planeta, quan escoltes que som un poble (o ciutat) profundament reprimit, quan t'asseguren que el poder legislatiu i judicial estan plenament separats, que Wili Vanili cantaven ells,  quan aseguren per la Moreneta que no tenen ni un puto euro en las illa Caimà o Andorra la vieja, quan els bons van de bons, i els dolents també, però els bons resulta que també fant dolentaries, i els dolents també tenen cor. Un se sent idiota quan li duien que sols estaríem millor, i també que una terra promesa està esperant. Quan diuen que van a una clínica especialitzada perquè son adictes al sexe. Quan et diuen que un és simpàtic i bona persona però s'en van al catre amb uns altres idiotes...
   En fi m'hi podia estar hores, dies, anys ¿all live? posant exemples, i sería un més que interessant plà de vida, no us penseu.

  Sigmund Fred deia que per aconseguir la felicitat hi ha dos víes: Ser idiota o actuar com a tal.
 I  a mi no em fa falta actuar com a tal. Gràcies als meus amics m´he adonat realment que sóc idiota.

Idiota, I???Resultado de imagen de felicidad segun freud



Dani Torralba Devesa, 16/11/2017
 

miércoles, 15 de noviembre de 2017

L'ENCANT DE CADA POSSIBILITAT

A voltes hores sense ganes
 tota una vida duren,
però cal ser valent i afrontar
l'aparent covardia de cada moment.

A vegades rostres de llàgrimes
els carrers del laberint inunden,
confonent tot destí amb la temuda 
passa cap a la claror més evident.

Clar, que a vegades és la claror
la que cega les passes cap enlloc,
la que no deixa veure el camí
cap a la llibertat més natural.
   
 Resultado de imagen de rellotges

A estones la negror espessa
de la nit més freda, planteja preguntes
que surten de les revollades respostes,
les que llauren la por més convincent.

Tot d'una és la festa de la vida,
el contrasentit de l'existència,
el rastre de la mortalitat, seguint
l'encant en cada possibilitat.


Dani Torralba Devesa, 15/11/2017

ANSIOSES HORES

      Ansioses hores de plata planegen pel nou paisatge  d'un dimecres esgotat de res en concret, rebotant per les parets  d'un temp...