Podríen, fins i tot, fer-se l'amor i no la guerra.
Conviure per dansar millor la vida. Perquè la vida és una dansa còsmica que travessa el cosmos fugaç i caxondu.
Però la realitat és més cruel, perversa i cabrona. Els mandataris sempre son bastant orgullosos i volen guanyar peti qui peti. I sempre els qui paguen les consecuències son la gent del carrer. Els nens, les àvies, les dones, els homes, els tiets, els marits, les profesores, els pescadors, els estudiants, les infermeres, els metge... Els ciutadans que no tenen res a veure amb la política destructiva dels seus mandataris. I de rebot, els arbre, les flors, els mars, les muntanyes, les bèsties, els insectes, els bolets, la gespa, els prats, les balenes, els caragols...
Vist al panorama, no hi ha solució.
L'home és tan bèstia tan ridícul, tan imbècil....
Si estem en aquest món de pas. I la vida és massa curta per anar matant i creant odis inútils que no porten enlloc. Estem fets, ho hauríem d'estar fets per gaudir de la vida i no per patir-la.
Se suposa que l'èsser humà és un animal intel.ligent. Diuen que és el més intel.ligent d'entre les bèsties (no m'ho crec). Però bé, diuen cada tonteria... Però l'intel.ligència també s'aplica per acomentre crims i fer la guerra.
En fi, això ja no té solució.
Em temo que la pau a la fi regnarà quan ja no hagi cap persona humana de peu.
Dani T. D. 9/10/2024
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario