Encara hi ha pobles de primera, de segona, de tercera i fins i tot de desena catagoria, perquè sempre hi han interessos. Ja sigui econòmics, polítics o estratègics.
Pobles que es creuen ser millors que altres pobles.
I si son millor, per què dissenyen i declaren guerres?
El món el mouen els diners, l'ambició, el poder, la por?
Potser totes aquestes coses, en el fons, son el mateixa cosa: la por.
Potser es viu amb por.
Sempre s'ha viscut amb por. Per què?
Ningú ho sap.
O si: es viu amb por perquè potser no se sap viure. I no se sap viure perquè no es viu des de l'amor a la vida, al color, a la gent que ens envolta, al vent que s'ens empeny, a l'atzar que tots som d'alguna o altra forma.
Perquè tathom està en al mateix barco. Creuant les misterioses aigües de la vida, cap al gran oceà que és la mort.
Ningú, en el fons sap on va.
Ningú sap qui és, perquè qui més qui menys s'inventa una màscara.
Una màscara sola que camina per aquest cosmos fugaç.
Una màscara que és un mirall on és reflecteix la veritat.
I què és la veritat sinò por.
La por que fa possible les religions, les ambicions, els nazionalismes, les enveges, les pervercions, les putes guerres....
I aixì anem fent...
Tampoc evolucionem gaire, malgrat tenir mòvil, internet, plataformes de tele, menjar a la nevera, pastilles per la depre...
Dani T. D. 5/10/2024
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario