LA PREMIADA CONFUSIÓ DE QUALSEVOL DESTÍ

 

   Després d'una nit plàcida, en Pep es va despertar amb el pip de l'alarma del móbil.  Es va aixecar. Passa per la cambra de bany, es dutxà. Immediatament es va tornara disfrassar d'ell mateix i es va prendre un cafè mentre endollava el mòvil. De cop i volta es va adonar que tenia al menys uns cinquanta misstges, més unes trucades perdudes.

  En Pep es va asseure en una butaca, mentre es disposava a mirar el seu primer missatge, quan aleshores li va entrar una trucada.

-Digui´m

-Hola, bon dia Josep Torrat?

-Si, soc jo. Em qui parlo?

-Felicitats! Acaba de guanyar el premi Nobel de literatura d'enguany.

 En Pep no sabia què dir. Era evident que aquella trucada era una broma.

-Però què diu? O s'ha equivocat o m'està prenen el pèl. Bon dia, adéu siau

En Pep va penjar. Per un moment va veure el rellotge. Encara tenia uns minuts de marge. Així que va obrir un parell o tres de missatges. Curiosament tots ells posaven. més o menys, el mateix anunciat: felicitats pel Nobel. Sabíem que arribaries lluny.

  Quina broma és aquesta? Segur que és obra d'en Bruno, pensava en Pep mentre tancava la porta en clau i pitjava l'escensor. Curiosament al cruà la porta del carrer, en Pep es va troba amb un núvol de fotogràfa. El núvol el va seguir una estona disparant faxos i preguntes indescretes i absurdes que anaven dirigides a la seva persona, o això semblava. 

  El cas és que després trenta passes, el núvol fotogràfic va desparèixer. En Pep va respirar fons. Va pensar que potser ja anava sent hora de deixar de beure. Encara que bebia molt poc, una cerevesa després del curro. Per uns moment el seu cos i el seu ésser havien experimentat un lleuger atac d'angoixo, per el que ara en Pep tratava de baixar les escales del metro al cos d'una respiració més pausada i profunda. Tot omplint al diafragma i els pulmons.

  Minuts més tard, en Pep ja es disposava a instal.lar-se en la seva taula on desenvolupava tasques dádministratiu, quan el cap de recursos humans anava directament cap a la seva persona.

-Ostras, felictats pel premi! Si  que t'ho tenies calla't, eh. I això que semblaves una estona idiota. Però les aparences son a vegades tan aparents.

  Aquell cap, mentre deia tot això s'abraçava al seu subordinat com si fos una personalitat de les altes asferes.

En Pep no s'havia què dir. Estava al.lucinant cogombres. Pensava que aquesta vegada en Bruno havia perfeccionat el seu talent per fer bromes als seus amics. De cop, tot dirigint-se al se cap es disposà a deixar anar unes paraules.

-Però si jo no sé escriu....

-Res, avui t'en vas a casa que tindràs molta feina. Encara que abans que te n'envagis anirem a prendre un café. Bé, qui diu un café diu una copa de cava. Vull que m'expliquis des de quan escrius. T'ho tenies molt callat, eh puta...

   A part del cap de recursos humans, va rebre altre felicitacions de companys de feina. Després de tres quarts d'hora fent un cafè amb el jefe, en Pep va anar cap a casa. Havia comprovat el móbil, que aquest no parava de rebre trucades i missatges de gent coneguda i totalment desconeguda. Havia confessat al seu cap, que ell no havia escrit mai practicament res. Que en el seu temps lliure li agradava pintar, viatjar i estar amb la seva novia. I els llibres els obria poc.

    L'únic que escric a vegades és una mena de diari (que tampoc arriba a ser un diari) on apunto frases i ocurrències més aviat xorres que s'em passen pel coco, ja que tinc el cap una mica a quarts de quinze. I més ara, que he fet cinquanta tacos, i això que aparento quaranta nou.

  Tampoc soc massa de llegir. Encara que tinc les meves lectures, però no llegeixo gaire. I sé que m'estic perdent coses. Llegir és molt important, però també hi ha altres coses on poder treure reflexions i certa saviesa. Ja el simple fet de viure, i de sentir-se viu és un punt de partida per pensar amb profunditat. Suposo també que els quadres i els dibuixos que faig també m'ajuden a buscar una vida sinó millor, més plàcida i serena. Per això el que no entenc és com han pogut donar el premi Novel de literatura a un paio com jo. Deu ser cosa d'en Bruno. Quan l'aixampi veure el què...

Dani T. D. 24/10/2024