miércoles, 16 de octubre de 2024

EN QUALSEVOL MOMENT...

       A voltes la vida

és una ferida rara

entre la pluja i el sol,

el somni i la realitat,

la plenitud i la buidor,

entre cor i el cap,

entre tu i jo.


Sovint la vida

és una divertida tara

que fa plorar

sense deixa de riure

per sobreviure

en la buidor més vital,

més mortal.


Quasi simpre la vida

és una dansa misteriosa

que fa ballar seguint

els batecs d'un tic-

tac que en qualsevol

moment

pot explossionar.


Dani T. D. 16/10/2024




VELOÇ TEMPS

Jo ni Cas!!!
 Temps veloç,

dies que s'en van per

 les finetres sense deixar cap rastre...


A a la fi, què?

On va un?

Qui és un? Qui son els altres?

Què és tot això?

Hi ha vida abans de la mort???


En el fons no hi ha tantes respostes.

Molts missAtges, moltes informacions, moltes lliçons,

moltes opinions expertes, molts bruixots amb títol,

però realment diuen alguna cosa interessant, 

que valgui la pena???


Diem nosaltres alguna cosa interessant???

O ens mirem el melic?

Com marca aquesta temps ràpids,

aquests temps de plàstic envassat al vuit.


 Mentre continua la mala política,

lladres que es fan professionals i ens manipulen

i de pas, ens deixem manipular,

 la guerra, la fam, la propaganda, les mentides,

la merda diària que ja passa d'estranqui pel davant dels nassos...


Oracions perfumades que s'estrellen a un cel de barata  porcelana,

Papas de Roma que representen al-no res a la Terra.

A la terra de ningú, malgrat les banderes, les hipotéques, 

la burocracia, el capitalisme tan meravellós i criminal....


I la felicitat, i la soledat, i l'amor en un cambra de silenci,

i la misèria de la guerra, i els petons per wuassap,

i els suicides de sucre, i els drogadictes de farmàcia,

i els beneficis de les guerres,

i la hipocresia tan necessària per que aquest teatre

continui pujant el teló cada nou dia.


Dani T. D. 16/10/2024

martes, 15 de octubre de 2024

POR SI LAS MOSCAS


   Por si las moscas, 

la muerte la dejaré 

para el final.


Si, Netanyahu

                     nos deja, claro.

                         



Dhani Mohamed 2024

lunes, 14 de octubre de 2024

FRACASARÉ HASTA EL FINAL

         
            Vengo fracasando 

                     desde el primer día,

fracaso con alegría,

fracaso de amor en desamor,

fracaso con cierto estilo.


Fracaso desde las seis de la mañana,

fracaso bien vestido,

fracaso sin proponérmelo,

fracaso incluso cuando nadie ve .


Fracaso bien despierto,

fracaso hasta cuando tengo

algún que otro éxito.

Porque quien fracasa Dios le ayuda

(y eso que soy ateo).


Fracaso muerto de risa,

fracaso con olivas,

fracaso a la plancha,

fracaso con dos copas de más.


Fracasaré hasta la tumba

(como todo mortal),

pues fracasar es ganar

Y ganar sin ganar es

la mejor manera de triunfar

                                           ¡en esta puta vida!


Dani T. D. 14/10/2024

sábado, 12 de octubre de 2024

!!VIVA MANUEL VILAS!!

 

  Seguramente no es el mejor libro del mundo, pero su lectura no tiene desperdicio. Sus quinientas y pico páginas están muy bien aprovechadas. Me he reído mucho y en ocasiones he llorado. 

Manuel Vilas es un escritor genial. Un loco maravilloso. Se nota que es poeta. Y sobre todo se nota que es baturro, aragonés como mi padre. Como Goya y Buñuel.

  A través de sus páginas vamos viendo anécdotas y vivencias de Vilas. No es una biografía exactamente. Se podría decir que no es una novela exactamente, es otra cosa o es más que eso. 

  Cortázar decía que la novela había que traicionarla. Jugar con toda sus posibilidad. Invitar y provocar al lector para que participe y juegue con el libro que está leyendo.

  Por otra parte, tanto Cioran, como Bukowsky (cada cual desde su arte. Uno es un maldito filosofo y el otro un maldito escritor) eran de la opinión que un libro tiene que agitar, provocar y, en cierto modo herir al lector.

En cierta forma, este libro lo logra. Al menos no deja nada indiferente.

 Lo que si sé es que cada página respira vida. Autenticidad, belleza y magia. También es un libro de consulta, pues Manuel Vilas también expone sus conocimientos sobre diversos temas. Y no esconde sus más sinceras opiniones. 

No se corta.

 ¿A demás como no me va gustar un escritor que es fan de Lou Reed?

También hay unas páginas dedicadas al gran poeta de Nueva York.

    Quizás no es el mejor libro del mundo, pero Manuel Vila es un gran escritor. De aquí un tiempo, me volveré a leer el libro. 

   Desde que lo descubrí en su novela Ordesa, lo llevo siempre en un rincón de mi alma.

  Sus poemas también no tienen nada de desperdicio. Directamente son geniales.

¡¡¡Viva Manuel Vilas!!!


Dani T. D. 12/10/2024

viernes, 11 de octubre de 2024

ES IMPOSIBLE VIVIR

                 La soledad es como la muerte:

nos iguala a todos.

Y todos estamos bien solas

en este valle de lágrimas,

en esta comedia sin remedio.


La soledad de Dios

y de los criminales,

la soledad del poeta

y de la recién casada.


La soledad nos define

en las paginas de nuestro

 destino más mortal y ficticio,

la soledad es el espejo

del deseo del corazón

más mortal.


La soledad es la madre

de todas las drogas.

Y sin droga,

es imposible soñar,

y sin soñar

es imposible vivir.


Dani T. D. 11/10/2024




COM SI FOS VERITAT

 El telenotícies d'avui

    escup sang

             per la boca,

                           per variar:


Rius de gent fugint de 

la guerra,

fugint de l'infern.

Nens i avis sense braços,

treballadors amb els cranis

fets a miques pels mísils,

  dones violades entre les runes...


Mentre poderosos rics en altres parts del món
s'omplen encara més les butxaques,
doncs la guerra és un negoci més que rentable,
sobretot si les víctimes son 
                        anònimes i miserables.

Hi ha pobles de primera

                                   i de tercera.
Com hi ha ciutadans de primera,
i desgraciats que es moren de fam...


La història sempre està podrida,

perquè explica el passat

de la humanitat podrida,


però sempre hi ha els espavilats de torn
que la maquillen i la manipulen i la prostituexen
per beneficis propis.


Com si la història expliqués sempre la veritat.
Com si la veritat sempre fos veritat.


Dani T. D. 11/10/2024





jueves, 10 de octubre de 2024

ESTADOS ANÍMICOS

 El cielo y el infierno 
son dos estados anímicos, 
que a menudo 
se suelen confundir.


Dani Torrat, 2024

PARA NO MATARME

                 Escribo poemas

paro no matarme.

Aunque lo natural es matarse

y cuando antes, mejor.


Y sino se mata uno,

la vida ya le matará

con su aplastante belleza,

con su magia cotidiana.


Poemas escribo

sin tener ni puta idea,

como una excusa tonta

para pasar el tiempo.


El tiempo idiota que va quemando

las hojas del calendario más mentiroso,

mientras escribo estos versos

para matarme con cierta ironía lírica.


Dani T. D. 10/10/2024

miércoles, 9 de octubre de 2024

LA ARENA DE ESTE MUNDO

   Este mundo es absurdo, y la vida no tiene demasiado
sentido.

Esta conclusión, lejos de amargarme, a menudo me consuela y me da fuerza para seguir no sé muy bien hacia donde.

La cuestión es andar, nadar, pasear e incluso soñar bien despierto hasta que este show baje el telón de una vez y por todas.

 Aunque a veces uno se plantea cosas muy serias. Y en última instancia, siempre me salva el humor. Y como, en el fondo, no me tomo nada en serio, pues resucito después de cada hostia.

  Luego está la vida diaria: el despertador sonando a las seis y treinta de la mañana, una ducha ligera, el primer café de la mañana, el metro lleno de pasajeros con los ojos cosidos a un móvil, la oficina como un antiguo plató de televisión, la urgencia de la faena, los bolsillos llenos de sal de mar.

   Ya fuera del plató televisivo, una cerveza en el bar de la esquina, de repente aparece un verso para una canción que nunca se compondrá (o quien sabe), el super espera la cena y la comida para el día siguiente, ropa cansada para lavar, escribir unas frases desesperadas en las páginas de un libro que no se publicará, la cena recalentada, el telediario escupe sangre por la boca...

   Y a las diez tal vez un poquito de amor entre los dedos o tres páginas de una antigua novela y medio poema de Baudelaire, y hasta mañana si Netayanhu quiere.

Y tal vez mañana, al fin todo salte por los aires.

   Que la vida es un sueño tirado en la arena de este mundo absurdo que no sabe dónde va....

    Pero en fin, de momento tenemos la risa, la imaginación y la ternura. Ah, y unas cervezas...  

Y anar fen...

Dani T. D. 9/10/24

PODRÍEN FER-SE AMICS (O AMANTS)

     Podríen posar-se d'acord i fer dos estats. Podríen fer-se amics, podríen conviure com a bons germans,

Podríen, fins i tot, fer-se l'amor  i no la guerra.

Conviure per dansar millor la vida. Perquè la vida és una dansa còsmica que travessa el cosmos fugaç i caxondu.

Però la realitat és més cruel, perversa i cabrona. Els mandataris sempre son bastant  orgullosos i volen guanyar peti qui peti. I sempre els qui paguen les consecuències son la gent del carrer. Els nens, les àvies, les dones, els homes, els tiets, els marits, les profesores, els pescadors, els estudiants, les infermeres, els metge... Els ciutadans que no tenen res a veure amb la política destructiva dels seus mandataris. I de rebot, els arbre, les flors, els mars, les muntanyes, les bèsties, els insectes, els bolets, la gespa, els prats, les balenes, els caragols...

  Vist al panorama, no hi ha solució. 

L'home és tan bèstia tan ridícul, tan imbècil....

Si estem en aquest món de pas. I la vida és massa curta per anar matant i creant odis inútils que no porten enlloc. Estem fets, ho hauríem d'estar fets per gaudir de la vida i no per patir-la.

  Se suposa que l'èsser humà és un animal intel.ligent. Diuen que és el més intel.ligent d'entre les bèsties (no m'ho crec). Però bé, diuen cada tonteria... Però l'intel.ligència també s'aplica per acomentre crims i fer la guerra. 

En fi, això ja no té solució. 

  Em temo que la pau a la fi regnarà quan ja no hagi cap persona humana de peu.


Dani T. D. 9/10/2024

lunes, 7 de octubre de 2024

VIURE ÉS JUGAR (O JUGAR ÉS VIURE)

Viure no és aconseguir,
viure no és guanyar,
viure mai és perdre.

Viure és somniar ben despert,
viure és estimar desiteresadament,
viure és no fer la guerra.

Viure és llibertat,
viure és deixar viure,
viure és cantar la vida.

Viure no és envejar,
viure no és competir,
viure no és tenir èxit.

Viure és fer l'amor
i no la guerra,
viure és inventar-se la vida,
viure és no parar mai de riure.

Viure és jugar
el joc de viure
fins el darrer batec.

Dani T. D. 7/10/24

domingo, 6 de octubre de 2024

PROFUNDAMENTE IDIOTA

     Mundo idiota

hecho con guerras idiotas

declaradas por 

mandatarios idiotas,

generan odios idiotas.


Banderas idiotas

hacen que el aire

 sea irrespirable.

El aire sopla idiotamente

y así pasa el tiempo idiota

hacia la nada más idiota.


Si existe Dios

 es profundamente idiota,

porque mira que crear el hombre idiota

que lo resuelve todo con guerras

y conflictos idiotas

para al fin conseguir qué,

¿La victoria  más idiota?


¿Ser el pueblo más idiota

de todos los pueblos idiotas?

Igualados, al fin

por un sistema cada vez

más idiota.


¡¡¡¡¡¡En fin que 

mundo

más idiota!!!!!


Dani T. D. 6/10/2024


sábado, 5 de octubre de 2024

ES DISSENYEN GUERRES

 

      Es disenyen guerres en despatxos d'importants mandataris. Perquè encara les guerres (les putes guerres) son el negoci més rentable encara a dia d'avui.

Encara hi ha pobles de primera, de segona, de tercera i fins i tot de desena catagoria, perquè sempre hi han interessos. Ja sigui econòmics, polítics o estratègics.

Pobles que es creuen ser millors que altres pobles.

I si son millor, per què dissenyen i declaren guerres?

El món el mouen els diners, l'ambició, el poder, la por?   

Potser totes aquestes coses, en el fons, son el mateixa cosa: la por.

Potser es viu amb por.

Sempre s'ha viscut amb por. Per què?

Ningú ho sap.

O si: es viu amb por perquè potser no se sap viure. I no se sap viure perquè no es viu des de l'amor a la vida, al color, a la gent que ens envolta, al vent que s'ens empeny, a l'atzar que tots som d'alguna o  altra forma.

Perquè tathom està en al mateix barco. Creuant les misterioses aigües de la vida, cap al gran oceà que és la mort.

Ningú, en el fons sap on va. 

Ningú sap qui és, perquè qui més qui menys s'inventa una màscara.

Una màscara sola que camina per aquest cosmos fugaç.

Una màscara que és un mirall on és reflecteix la veritat.

I què és la veritat sinò por.

La por que fa possible les religions, les ambicions, els nazionalismes, les enveges, les pervercions, les putes guerres....


I aixì anem fent...

Tampoc evolucionem gaire, malgrat tenir mòvil, internet, plataformes de tele, menjar a la nevera, pastilles per la depre...


Dani T. D. 5/10/2024


jueves, 3 de octubre de 2024

A FIN DE CUENTAS

 A fin de cuentas,

todo es mentira

y casi nada es verdad.


Al fin y al cabo

nada importa,

al cabo y al fin

 la nada

 también es mentira.


Mentira como el pasado,

mentira como el futuro,

y ficción como el presente.


Mentira como las promesas,

mentira como los años,

mentira como esta vida tan mortal.


Lo más seguro

es que la mentira

sea nuestra principal

condición de mortal.


A menudo  se cree

en una vida más allá de la muerte,

dando por supuesto que antes de morir

estamos vivos de verdad.


Dani T. D. 3/10/2024 

miércoles, 2 de octubre de 2024

¡QUANTES GUERRES IDIOTES!

 Quin món tan absurd aquest,

quina vida tan rara aquesta

i el temps com un estrany vent

   s'emporta els dies 

          i els somnis cap

               al no-res més clar i lliure.


Quantes guerres idiotes

provocades per governs idiotes.

Quantes banderes, nacionalismes i religions inútils

que tenyeixen de sang els carrers, les places, els bars,

 els hospitals, les escoles, les paraules, 

l'amor, el desig, la tendresa, la íntimitat

   de la gent més anònima i humil.


Quanta memòria trepitjada,

quanta història malgastada,

quant progrés de merda,

quanta violència domesticada,

quanta evolució tan idiotAAAAA!

Quina porquería d'animal racional!!!


Si hi ha una altra vida,

(espero que no,

amb una hi ha més que suficient)

prefereixo ser un escarbat,

abans que pertanyer a 

l'espècie (des)humana.



Dani T. D. 2/9/2023

DAN GANAS DE....

 ¡¡EL HOMBRE CADA VEZ MÁS IDIOTA!!





Dani  T. D. 2/10/2024

EN QUALSEVOL MOMENT...

       A voltes la vida és una ferida rara entre la pluja i el sol, el somni i la realitat, la plenitud i la buidor, entre cor i el cap, ent...