Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
lunes, 28 de febrero de 2022
VERSOS DE MIEDO
QUI SAP...
d'altres ben morts.
Moments alegres
moments de buidor
absoluta.
Viure és rar,
viure és misteri
fruit, potser,
d'un encanteri.
A vegades ben vital,
d'altres tan acabat...
Moments de glòria
moments de cendra
i més cendra.
Viure és fer camí,
viure és moviment.
Essència, qui sap,
d'un somni espontani.
Dani T. D. 28/2/2022
EQUILIBRANDO EL DESEQUILIBRIO
ante esta nada tan desquiciada,
sujeta al abismo
de uno mismo
al borde de tanta confusión.
Cruzando paso a paso
este vacío tan trastornado y tan real,
tan asesino, como amoroso;
que acompaña en la soledad
más evidente y mortal.
Renunciando latido a latino
al destino más absurdo,
el que respira el propia aliento
entre espejos que se observan
entre espejismos que se escupen.
a la cara de nadie.
Dani T. D. 28/2/2022
GENS LA PENA
A voltes la vida és una absurda ferida, i el nen que es troba dins meu no parar de plorar, de cridar, de tocar la moral, de fer l'imbècil per cridar l'atenció de l'adult que se suposa que és un. A voltes un es pren massa seriosament, i tot pren un caire massa massa dens, massa pesat, massa solemne.
Però res és massa important.
La vida és un trapezi sense xarxa, sense massa sentit. Hi ha que saltar al buit sense gens de por.
Res és tan greu.
En el fons tot és ficció. La por comença en un mateix.
I la por paral.litza. I la por és absurda. I la por no val gens la pena.
Dani T. D. 28/2/2022
EL MÉS ANIMAL
La història és repeteix. La història és mentida. La història és una MERDA.
Els presidents declaren la guerra. La població més anònima és la que pateix les conseqüències: moren nens, avis, dones, homes del carrer.
Que trist, quina pena. Tornem a les mateixes. L'ésser humà no aprén. És l'animal més animal de tots!
Dani T. D. 28/2/2022
viernes, 25 de febrero de 2022
VUELTAS Y MÁS VUELTAS
Fantasmas y asesinos,
criminales y monstruos,
generales y patriotas.
SANG I MERDA
que no sap està quiet,
que no sap riure,
que no sap gaudir de la vida.
Sempre hi ha algún imbècil
jueves, 24 de febrero de 2022
LANZARSE AL VACÍO
Ser valiente,
lanzarse al vacío
y afrontar la miseria
de esta vida tan efímera
y sin sentido.
Ser valiente,
y no dejar de soñar
bien despierto
para vivir en directo
haciendo de la realidad
una comedia.
Sí, ser valiente
y afrontar
la cobardía de cada momento
y volar lo más alto posible
hacia dónde el corazón anhele.
Dani T. D. 24/2/2022
INVENTARIO DE LA ESTUPIDEZ
miércoles, 23 de febrero de 2022
VERSOS FANTÁSTICOS
de este mundo tan moderno y superguay.
Muertos rentables en la Zarzuela,
muertos eficaces en la administración
mientras los nuevos tiempos
inventan nuevos negocios bélicos
para rentavilizar las democracias más democráticas.
DES DE TOTA EXISTÈNCIA
dies de merdes normalitzades,
dies de descalça pluja,
dies que duren anys.
CAMINO
entre núvols i preguntes
amb gust de llimona.
Camino,
camino cap al buit
més lluminós i bell,
a la recerca d'uns llavis ardents
sobre un platja d' escuma.
comino fins i tot quan deixo de caminar.
Passejo pels deserts
del deure més l'aboral,
fugint de la més ximple rutina
amb gust a sardina.
Camino,
camino cami de la més inevitable mort.
I potser més enllá de la mort,
Dani T. D. 23/2/2022
TOTA UNA OBRA D'ART
Pintar sobre els murs de l'existència més artificial. Jugar al joc de la contradicció en cada idea perfilada, afilada, rovellada i neutre.
Escriure. I seguidament estripar les pàgines escrites.
Dedicar-se a escriure i no publicar mai cap llibre. Es publiquen masses llibres. I en el fons qui els llegeix?
I qui els rellegeix? Algú? Ningù????
Inventar-se cançons camí de l'oficina, camí de casa, camí del amor, camí cap al no res més lliure i lluminós.
I fer de la vida l'obra d'art más valuosa.
Dani T. D. 23/1/2022
martes, 22 de febrero de 2022
DIVAGACIONS EN LA CLAROR DE LA NIT
L'entrepà de frankfurt estava bó i la cervesa deliciosa. La conversa amb el meu amic, com sempre, ha estat interessant. Hem fet un repàs sobre el que hem llegit rerament, tot posant-nos al dia. La seva companyia m´és molt grata, encara que a vegades... bé no sé com dir-ho...
lunes, 21 de febrero de 2022
CADUCADES PROMESES
Dani T D. 21/2/2022
PER CAP FINAL
és dubtar del dubte d'ahir.
Tornar a començar per cap final.
Viure És inventar-se príncep,
pirata o fada,
fracassar amb l'èxit
més total,
sense perdre el sentit del ritme
que ofereix l'alegria de viure
pel simple fet de respirar.
Dani T. D. 21/1/2022
UNA BONA EXCUSA
cada dia és una bona excusa
per riure i somniar
ben despert.
Gaudir de cada moment,
i saber que res és tan important
que a cada pas s'obren noves portes i finestres.
Cada día es reiventa el desti,
es fa possible totes les opcions,
s'obre per un de bat a bat la vida.
Bon moment per fracassar
i ser guanyador sense arribar
enlloc,
ja que no cal aconseguir
absolutament res
per ser feliç.
Aprofitar, balla i estima,
i equivoca't que no passa res,
sense perdre l'alè de l'alegria.
Dani T. D. 21/2/2022
domingo, 20 de febrero de 2022
CUANDO LLEGUE LA MUERTE
sábado, 19 de febrero de 2022
CORRIDAS DIVINAS
viernes, 18 de febrero de 2022
LA MAFIA LEGAL
es el Vaticano.
Y en cuanto
te descuidas,
te mete mano.
Dani, 18/2/2021
LOS DESGASTES DEL HEROE
que resbala
por los muros
de esta existencia
tan artificiosa
que apenas sabe
a dónde va.
Vida absurda,
absurda vida,
la que me despierta
a diario
desafiando
la fuerza de gravedad,
como una prueba más
que los Dioses
nos imponen
para, de algún modo,
justificar el destino
jueves, 17 de febrero de 2022
¡ZORRA IGLESIA!
Qué listos
estos obispos
pregonan el evangelio
mientras no se privan
de ningún privilegio
nadando en la más
martes, 15 de febrero de 2022
GENS DE PRESSA
INVENTARIO DE UN MARTES QUE VA DE JUEVES
los descosidos en las consonantes,
los besos disparados al aire,
la sombra de un corazón anónimo,
la muerte riendo la vida mientras acompaña allá donde uno vaya,
los caprichosos y necios políticos,
las ganas de huir de esta huida,
TOT ÉS FICCIÓ
Sortint al carrer, com cada dia, les paraules ho conquereixen tot:
Les voreres, els semàfors, les cares, un rostre mig adormit, una cara despentinada, el primer cafè al bar prop l'estació de metro, els passos cebra, les poques ganes de treballar, un home dins d'un cotxe, les escales del metro, l'ascensor que transporta al centre de la terra, el viatge en metro cap al megatzem, el sol que encara fa cara de son, les presses que congelen les rialles, els pensaments que es barregen amb el murmuri de l'exterior, les preguntes que es disparen sense voler davant la més qütidiana confusió, les conclusions precipitades, hósties que no arribo, bon dia! Engego. M'assec. Espero, em relaxo, aquí de nou, un dia més. Encara que...
i si tot es ficció? Que de fet ho es. Ara si em disculpeu, m'estàn trucant. Bé, fins d'aquí una estona.
Dani T. D. 15/2/2021
lunes, 14 de febrero de 2022
BOIRES COMPRIMIDES
Em sento en una cadira
entre cares desGastades
i mans cansades
que recorren les hores
cap a un mar
on els àtoms es desintegren
DE TANTA BUIDOR
omple els racons buits
EN UN MAR D'ATZARS
sábado, 12 de febrero de 2022
LA PLENITUD MÁS LUMINOSA
viernes, 11 de febrero de 2022
VATICANO, VATICANO...CACHONDO VATICANO
tan cercano
como el mismo Diablo.
Vaticano, Vaticano
tan humano, tan divino
y tan cachondo....
Confundes les erecciones
con las oraciones
y en todas las congregaciones
eres la hostia más sensUal.
Vaticano, Vaticano
no es en vano
tu celestial presencia
en más de un ano.
Dani T. D. 11/2/2022
jueves, 10 de febrero de 2022
A VECES BUSCANDO
enloquecidamente
un remedio
para soportar
el más existencial tedio.
FERMA I LLARGA
Els dos presidents parlen diplomàticament, distanciats per una taula de fusta ferma i llarga. El dia és assoleiat i promet fruïts òptims a partir d'aquesta conversa, encara que el fred de Moscou crema en tots els sentit. El president rus tracta de suavitzar les seves pretencions amb el vell continent i recuperar certa glòria del que va ser el seu país, la URSS. Bé, cert encant entre cometes. Ja que les coses mai surten com han de sortir. I en darrera instància el poble sempre és la víctima de les ambicions més grotesque dels estadistes de torn.
Els dos presidents saben que el seu contricant no és precisament un imbècil. Encara que un cop instal.lat en el poder, un pot cosir i decosir segons li piqui o li convingui arribant a comportar-se com un perfecte gamarús (o gamarrús).
L'Emmanuel és optimista, està convencut que Vladimir no és tan dur com sembla, només necessita una mica d'atenció i d'efecte (encara que un cop a terres ruses s'ha negat a fer un pcr per si li poguessin pispar informació a través del seu adn). Sap que no vol invaïr cap país, i entén que la seva posició no sigui fàcil, ja que haber sigut un destacat membre de la KGB ha imprés caràcter en el la seva forma de fer i desfer. D'alguna manera l'ombra de l'antiga URSS es allargada.
Vladimir, per la seva part, se sent content de ser davant del primer ministre francés. Si no fos rus, hagués sigut francés. Però l'atzar és així de capritxós. Sap que cada dia que passa, està en el punt de mira de la geopolítica internacional. Això li afalaga però fins a cert punt. Sap també que recuperar l'esperit de les Repúbliques Soviètiques no és una empresa gens fàcil, sobretot en els temps que corren al compàs de Google, tuiter i estadístiques subvencionades per Amazon. Però està segur que la sang no arribarà al riu, entre d'altres coses perquè no li convé (de moment).
Després d'aquesta reunió amb Emmanuel, Vladi es plantejarà definitivament fer un Soviet-Disney. Sí, el situarà a Ucraïna. De fet, ja fa setmanes que ha començat, i ja ha enviat els primers obrers i empresaris a iniciar les obres. Ara només caldrà parlar amb el gran president per detallar una pròxima inauguració mundial.
I a veure l'afecte d'aquest nou parc d'oci, als propers aconteixements socials i polítics a nivell mundial. Per ara Vladi te la clau del gas, els xinesos les botigues tot a cent i Joe Biden la formula de la Coca-cola i tots els drets dels parcs d'oci i d'atraccions a nivell mundial.
Dani T. D. 10/2/2022
EL LABERINT DEL TEMPS
les petjades subtils de l'atzar,
l'eco creador de la memòria
el mirall a evapor del futur.
miércoles, 9 de febrero de 2022
INEVITABLE CONVIVENCIA
Un sábado de abril (humedades mil), E se decidió al fin y se propuso conocerse a si mismo. Para ello salió hacia una terraza del centro de la ciudad. Pidió un par de martinis y se autoentrevistó. Al principio no sabia como dirigirse a él mismo. Si de tú, o de Ud., o incluso de él (pues la tercera persona evoca una cierta educación epicurea, con una rajita limón, que siempre sienta bien).
E estuvo con él mismo toda la tarde y parte de la noche. Se cayeron bien las dos partes oficiales de aquel ser. Al acabar acordaron en llamarse, aunque los dos eran conscientes de su cotidiana y a menudo más que inevitable convivencia.
Dani T. D. 9/2/2022
¿QUÉ DIABLOS ES LA NORMALIDAD?
VIENTO HELADO
Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
-
Sense respecte no hi ha llibertat, i sense llibertat tot sistema és un despropòsit. Per no dir un estat repressiu. Dani T. D....
-
La democracia puede llegara ser muy peligrosa, sobre todo cuando cualquier imbécil o psicópata puede salir elegido. (La mayoría no siemp...