viernes, 19 de noviembre de 2021

NÚVOL D'ALEGRIA

 Només sóc
 un ésser provisional,
un accident de l'atzar,
un dubte mortal,
una ombra fugaç.

Tan sols sóc
un sospir que sospira,
un cor que es pregunta,
un cervell que ensopega
en una confusió confusa.

Només sóc
una espurna de vida,
matèria que es transforma,
mort futura
que esdevindrà potser
en un núvol d'alegria 
horitzó enllà.

Tan sols sóc
el temps que em queda,
un engany en una veritat
completament desafinada,
una drassera cap a l'oblit
més pur i lliure,
més alegre i anàrquik.

Dani T. D. 19/11/2021

1 comentario:

VENT SUAU

               Hi  ha dies, instants que tot de cop es fa evident. La vida es revelada com un lúcid somni empaitat pel vent. I un, tan sols,...