les paraules moren en les voreres,
no paren de cremar caixes de sabates.
En la ciutat dels morts
les hores d'aigua calenta
fereixein flors de llum
entre els braços podrits de la nova matinada,
En la ciutat del morts
criden ofegades consignes,
manipulades per les oïdes de plata
dels quatre jutges d'eléctrica xocolatada.
En la ciutat del morts
les revolucións es fan
amb tres dotzenes de natilles
subencionades per la propia repressió
de mai i sempre,
En la ciutat dels morts
la llibertat sempre és una fada borratxa,
contaminada per la veu de tothom
i pel crits de ningú.
Sí, de ningú.
I per l'actitud
dels fills de piugdimon
de torn,
que no paren d'enriquir-se
a costa
de la ingenuïtat
del poble més transparent,
per afavorir l'estètica
de les estàdístiques.
I per l'actitud
dels fills de piugdimon
de torn,
que no paren d'enriquir-se
a costa
de la ingenuïtat
del poble més transparent,
per afavorir l'estètica
de les estàdístiques.
Dani. T,D, octubre, 2019
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario