Memòria que memora
l'oblit més oblidadís
en l'objectiu de diluïr
l'àmbit de tots els àmbits.
Futur que sempre triga
en venir, i quan finalment
ve, futur deixa de ser
i passa a ser passat.
Ja que el present
sempre un supir és;
el regal de l'instant
més instantani, més etern
des de l'ara mateix.
El que indiscutiblement
menteix,
fent veure que aquest
camí
sens dubte condueix
a algún indret.
Quan el més probable
és que tal indret
no existeixi pas.
I ben mirat, què més dóna...
Dani T. D. 16/7/2019
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario