des del silenci més cridaner
per on desafina tot destí,
el que ensopega tot casual camí.
No és qüestió de guanyar
ni tan sols de perdre amb dignitat,
car és el contrari de tot contrari,
és a dir, la distorció de tota regla.
Per tal de tornar a començar
tot d'una per on es vulgui; sempre i quan a un
li surti de la seva propia substància.
Ja que la vida,
en definitiva,
no deixa de ser un instant,
un segon prenyat d'atzar i desig
des del batec més accidentat i lluminós
el que fa possible el més misteriós
i màgic impossible;
el que ens permet ser
prescidint de tota inutil càrrega
que proporciona la més
il.lusòria i tramposa identitat.
Dani T. D, 30/7/2019
No hay comentarios:
Publicar un comentario