Sóc un atzar entremeliat,
un dubte que dubte,
mil preguntes en cada alè,
un malantés de la materia.
Sóc un accidentat ara,
un colapse de res d'especial,
amor líquid de cop i volta,
una idiotesa molt divertida.
Sóc molts en cada batec,
el passat del demà,
el futur de l'ahir,
el projecte de l'oblit més apassionant.
Sóc cada vers d'aquest poema,
mil ferides en cada rialla,
mil màscares en un rostre d'aigua,
un humil mortal que s'equivoca.
Sóc un il.lustre ignorant,
un Pessoa lector que no sap llegir,
un rídicul ésser del tot inufensiu,
la meva pròpia trampa.
Sóc també quan no hi sóc,
i sóc tampoc quan no estic
en l'ara més de cop i vOlta,
en el desconcert més evident.
Dani Torraalba Devesa, 28/11/2017
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario