La noche es un gran cráneo hueco
en dónde las horas son de plata ácida
y resuenan por todas las afiladas esquinas
de esta insonlente ciudad de mis más bellos pecados.
Mientras los pasos arrastran los pies
en el quietismo nocturno más neuróitico
entre la vida y la muerte, el sueño
y la realidad más resvaladiza.
Cuando la geómetria ignorante
del tiempo más relativo se acomoda
en el sofá viendo el destino indiferido
a través de una pantalla de plasma.
Y la historia se reescribe como un soneto
mal aprendiado, mientras las esperas se
cansan de tanto esperar en los hospitales
del purgatorio más posmoderno.
.Dani Torralba i Devesa, 9/11/2016
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
miércoles, 9 de noviembre de 2016
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN TRÀNSIT DE PARAULES
Sovint un trànsit de paraules neguitoses i sense direcció enterrant el silenci més revelador. A voltes la llum del dia perd de vista e...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario